Diferència entre revisions de la pàgina «Qarakhànida»

Salta a la navegació Salta a la cerca
m
Corregit: mort el seus > mort els seus
m (Corregit: però es erroni > però és erroni)
m (Corregit: mort el seus > mort els seus)
A Samarcanda i Bukharà Shams al-Mulk Nasr ([[1068]]-[[1080]]), fill i successor (1068) de Buri Tegin, mecenes de les arts i dels savis, i famós per l'esplendor de la seva cort, va ser atacat el [[1072]] pel soldà seljúcida [[Alp Arslan]] que va morir en aquesta campanya i el va succeir el seu fill gran [[Malik Shah]]; es va dirigir a Samarcanda però al darrer moment va acceptar la petició de pau de Shams al-Mulk, que va poder conservar el poder com a vassall. Així la branca qarakhànida de Transoxiana va esdevenir una dependència dels dominis seljúcides.
 
A la regió de l'Ili i Kashgar, els qarakhànides es van unificar sota Kadir Khan Yusuf (Balasagun Kashgar i Khotan). A la seva mort elels seus fills Arslan Khan i Muhàmmad Bughra Khan (1032-1057) es van repartir els dominis: la major part al primer, i la plana de Talas al segon, però aquest va reunificar el país vers el [[1055]] arrabassant la Kashgària al seu germà. Però aviat hi va haver nous repartiments ([[1057]]). Al final del segle XI altre cop es van unificar sota Bughra Khan Harun (mort el [[1102]]).
 
El [[1130]] la Kashgària i la conca del Issiq Kul fou ocupada pels kitan del regne Liao i els qarakhànides van restar vassals. Balasagun va esdevenir la capital dels kara-khitai i els qarakhànides van restar a Kashgar. Quan el 1210/1211 van arribar els naiman el khan Muhammad estava presoner i fou alliberat per ser reinstal·lat al tron, però va morir abans de poder ser restaurat en una revolta interna i Kashgar va quedar en poder de [[Kuchtlug]] el khan naiman.
1.133.141

modificacions

Menú de navegació