Cas al·latiu: diferència entre les revisions
m Corregit: fet,moltes, no > fet, moltes, no |
|||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{taula de casos}} |
{{taula de casos}} |
||
El '''cas al·latiu''' (del [[llatí]]'' allāt-'', ''afferre'' "portar a") és un tipus de [[cas locatiu]] emprat en diverses llengües. El terme '''al·latiu''' és generalment utilitzat pel [[cas latiu]] en la majoria de llengües, i, de fet,moltes, no fan gaire distinció entre ambdós casos. |
El '''cas al·latiu''' (del [[llatí]]'' allāt-'', ''afferre'' "portar a") és un tipus de [[cas locatiu]] emprat en diverses llengües. El terme '''al·latiu''' és generalment utilitzat pel [[cas latiu]] en la majoria de llengües, i, de fet, moltes, no fan gaire distinció entre ambdós casos. |
||
== Finès == |
== Finès == |
Revisió del 11:14, 30 abr 2014
El cas al·latiu (del llatí allāt-, afferre "portar a") és un tipus de cas locatiu emprat en diverses llengües. El terme al·latiu és generalment utilitzat pel cas latiu en la majoria de llengües, i, de fet, moltes, no fan gaire distinció entre ambdós casos.
Finès
En finès, el cas al·latiu és el cinquè dels casos locatius, amb el significat de "sobre", "damunt". La terminació corresponent a aquest cas és -lle.
Els altres casos locatius en finès i estonià són:
Llengües bàltiques
En lituà i letó aquest cas ha estat utilitzat dialècticament com una innovació des del protoindoeuropeu, però el seu ús és avui en dia pràcticament inexistent. La seva terminació en lituà és -op i en letó -up. En les respectives llengües modernes les restes del cas al·latiu les trobem en determinades expressions com Lit. išėjo Dievop ("anat a Déu", i.e. mort), velniop! ("al diable!"), rudeniop ("cap a la tardor"), vakarop ("cap a la nit") , Let. mājup ("cap a casa")...