Pere el d'Osca: diferència entre les revisions
m Robot afegint {{Commonscat|Peter I of Aragon}} a partir de de:Peter I. (Aragón) |
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
||
Línia 70: | Línia 70: | ||
== Títols i successors == |
== Títols i successors == |
||
[[Fitxer:Signun regis Pietro I d'Aragón.svg|thumb|dreta|100px|''Signum Regis'' de Pere I d'Aragó]] |
[[Fitxer:Signun regis Pietro I d'Aragón.svg|thumb|dreta|100px|''Signum Regis'' de Pere I d'Aragó]] |
||
* A [[1076]]: ''Ego Petrus, filius Sancii Aragonensium regis, filii Ranimiri regis'' |
* A [[1076]]: ''Ego Petrus, filius Sancii Aragonensium regis, filii Ranimiri regis''<ref>Arxiu Jaume I: [http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/arxiu.php?noriginal=000763 Ramiro Sanç Ramírez promulga la segona redacció del Fur de Jaca]</ref> |
||
* A [[1098]]: ''Ego Petrus Sangiz dei gracia aragonensium et pampilonensium rex (...) ego Petro Sangiz'' |
* A [[1098]]: ''Ego Petrus Sangiz dei gracia aragonensium et pampilonensium rex (...) ego Petro Sangiz''<ref>Colectánea paleográfica de la Corona de Aragón: [http://books.google.cat/books?id=aEx8TJoXiAEC&pg=PA574&lpg=PA574&dq=Ego,+Petrus+rex&source=bl&ots=8Tn_T9VGLW&sig=cyS_W8l44xCEnhYU-E95NZhEu-Q&hl=ca&ei=fIo5S9GPHZL44AakmICqCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CD4Q6AEwCQ#v=onepage&q=Ego%2C%20Petrus%20rex&f=false Carta de Alfonso II de Aragón]</ref> |
||
* A [[1100]]: ''Ego Petrus Sancii Dei gratia rex Aragonensium vel Pampilonensium'' |
* A [[1100]]: ''Ego Petrus Sancii Dei gratia rex Aragonensium vel Pampilonensium''<ref>Titels of European hereditary rulers: [http://eurulers.angelfire.com/aragon.html Ledesma Rubio, María Luisa. Cartas de población del Reino de Aragón de los siglos medievales: pàg43; Doc.nº 18 (Zaragoza : Institución Fernando el Católico, 1991)]</ref> |
||
Revisió del 05:18, 24 juny 2014
Plantilla:Reis d'Aragó Pere Sanxes (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona (1094-1104), comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Orígens familiars
Fill primer del rei Sanç I d'Aragó i Pamplona i Isabel d'Urgell. Fou el germanastre gran dels futurs reis Alfons el Batallador i Ramir II el Monjo.
16. Garcia II de Pamplona | ||||||||||||||||
8. Sanç III de Pamplona | ||||||||||||||||
17. Ximena Fernández | ||||||||||||||||
4. Ramir I d'Aragó | ||||||||||||||||
18. ? | ||||||||||||||||
9. Sança d'Aybar | ||||||||||||||||
19. ? | ||||||||||||||||
2. Sanç I d'Aragó | ||||||||||||||||
20. Roger I de Carcassona | ||||||||||||||||
10. Bernat I de Foix | ||||||||||||||||
21. Adelaida de Gavaldà | ||||||||||||||||
5. Ermessenda de Bigorra | ||||||||||||||||
22. ? | ||||||||||||||||
11. Garsenda de Bigorra | ||||||||||||||||
23. ? | ||||||||||||||||
1. Pere I d'Aragó | ||||||||||||||||
24. Ermengol I d'Urgell | ||||||||||||||||
12. Ermengol II d'Urgell | ||||||||||||||||
25. Tetberga de Provença | ||||||||||||||||
6. Ermengol III d'Urgell | ||||||||||||||||
26. Bernat Tallaferro | ||||||||||||||||
13. Constança de Besalú | ||||||||||||||||
27. Toda de Provença | ||||||||||||||||
3. Isabel d'Urgell | ||||||||||||||||
28. Bernat I de Bigorra | ||||||||||||||||
14. Bernat II de Bigorra | ||||||||||||||||
29. ? | ||||||||||||||||
7. Clemència de Bigorra | ||||||||||||||||
30. ? | ||||||||||||||||
15. ? | ||||||||||||||||
31. ? | ||||||||||||||||
Biografia
El 1085 el seu pare li va cedir el comtat de Ribagorça i Sobrarb, per a l'any següent conquerir la ciutat de Montsó, que també li fou concedida.
1095. La conquesta d'Osca
Va ascendir al tron d'Aragó i Navarra el 4 de juny de 1094, a la mort del seu pare. Va continuar la seva expansió central i oriental, arribant fins a la Serralada d'Alcubierre i els Monegros. El 1095 va conquerir Osca, després de derrotar el cabdill Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain de Saragossa a la batalla de les planes d'Alcoraz.
Expansió: la batalla d'Alcoraz i el setge de Saragossa
Va lluitar al costat d'El Cid a la batalla de Bairén, a Gandia[1] el 1097. El 1101 va prendre Barbastre, Sariñena i va posar setge a les ciutats de Saragossa i Tamarit de Llitera el 1104. Amb aquestes conquestes va consolidar la supremàcia militar de les tropes cristianes sobre les musulmanes, morint el 27 de setembre de 1104 a la Vall d'Aran.
Núpcies i descendents
Es va casar en primeres núpcies el 1086 a Jaca amb Agnès d'Aquitània, filla de Guillem VI d'Aquitània i la seva tercera esposa Hildegard de Borgonya. D'aquesta unió va néixer:
- l'infant Pere d'Aragó (?-1104), casat amb Maria Díaz de Vivar
- la infanta Isabel d'Aragó (?-1103)
En segones núpcies es casà el 16 d'agost de 1097 a Osca amb Berta de Savoia, filla del comte Pere I de Savoia i Agnès de Potiou. D'aquesta unió no tingueren fills.
Títols i successors
Pere el d'Osca Naixement: 1069 Mort: 1104
| ||
Títols | ||
---|---|---|
Precedit per: Sanç I d'Aragó i Pamplona (pare) |
Rei dels Aragonesos i dels Pamplonesos (Llista de reis d'Aragó) Regne d'Aragó, Regne de Pamplona, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb (1094–1104) |
Succeït per: Alfons I d'Aragó i Pamplona "el Batallador" (germà) |
Vegeu també
Referències
- ↑ (castellà) DGPA, Castillo de Bairén [1]
- ↑ Arxiu Jaume I: Ramiro Sanç Ramírez promulga la segona redacció del Fur de Jaca
- ↑ Colectánea paleográfica de la Corona de Aragón: Carta de Alfonso II de Aragón
- ↑ Titels of European hereditary rulers: Ledesma Rubio, María Luisa. Cartas de población del Reino de Aragón de los siglos medievales: pàg43; Doc.nº 18 (Zaragoza : Institución Fernando el Católico, 1991)
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere el d'Osca |
- Heraldo de Aragón: Identificada genéticamente la primera dinastía de los Reyes de Aragón