Charles Émile Altorffer: diferència entre les revisions
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) |
m Robot inserta {{Autoritat}} |
||
Línia 17: | Línia 17: | ||
| després = [[Pierre Pflimlin]] }} |
| després = [[Pierre Pflimlin]] }} |
||
{{end box}} |
{{end box}} |
||
{{Autoritat}} |
|||
{{ORDENA:Altorffer, Charles}} |
{{ORDENA:Altorffer, Charles}} |
Revisió del 19:03, 17 jul 2014
Charles Émile Altorffer (Wœrth, 1881 – Estrasburg, 1960) fou un polític alsacià.[1]
De 1900 a 1906 estudià teologia a Estrasburg, París i Berlín. De 1907 a 1919 fou pastor a Lembach i a Wissembourg de 1919 a 1929, on fou força actiu en la creació de caixes d'estalvi i biblioteques populars.
Decididament francòfil, quan Alsàcia fou incorporada a França milità a l'Aliança Democràtica i fou escollit diputat pel Bloc Nacional de 1919 a 1928 pel Baix Rin, fins que fou desplaçat per l'autonomista Camille Dahlet. El 1929 Raymond Poincaré el nomenà ministre de cultes, i el 1939 director de serveis per a refugiats alsacians al Perigús. Durant l'ocupació nazi va dirigir obres socials jueves clausurades per la Gestapo i traslladà clandestinament diners jueus a Lió, raó per la qual fou declarat just entre les nacions el 2001.
De 1945 a 1949 fou director de cultes per a Alsàcia-Lorena, i el 1950 regidor de l'Ajuntament d'Estrasburg pel Reagrupament del Poble Francès. A la mort de Charles Frey el va succeir com a alcalde, càrrec que va ocupar fins al 1959, quan dimití per motius d'edat.
Referències
- ↑ Moszberger, Maurice. Dictionnaire historique des rues de Strasbourg (en francès). Le Verger, 2012, p. 128-129. ISBN 9782845741393.
Precedit per: Charles Frey |
Alcaldes d'Estrasburg Escut d'Estrasburg 1955 - 1959 |
Succeït per: Pierre Pflimlin |