Charles Émile Altorffer: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
m Robot inserta {{Autoritat}}
Línia 17: Línia 17:
| després = [[Pierre Pflimlin]] }}
| després = [[Pierre Pflimlin]] }}
{{end box}}
{{end box}}
{{Autoritat}}


{{ORDENA:Altorffer, Charles}}
{{ORDENA:Altorffer, Charles}}

Revisió del 19:03, 17 jul 2014

Charles Émile Altorffer (Wœrth, 1881Estrasburg, 1960) fou un polític alsacià.[1]

De 1900 a 1906 estudià teologia a Estrasburg, París i Berlín. De 1907 a 1919 fou pastor a Lembach i a Wissembourg de 1919 a 1929, on fou força actiu en la creació de caixes d'estalvi i biblioteques populars.

Decididament francòfil, quan Alsàcia fou incorporada a França milità a l'Aliança Democràtica i fou escollit diputat pel Bloc Nacional de 1919 a 1928 pel Baix Rin, fins que fou desplaçat per l'autonomista Camille Dahlet. El 1929 Raymond Poincaré el nomenà ministre de cultes, i el 1939 director de serveis per a refugiats alsacians al Perigús. Durant l'ocupació nazi va dirigir obres socials jueves clausurades per la Gestapo i traslladà clandestinament diners jueus a Lió, raó per la qual fou declarat just entre les nacions el 2001.

De 1945 a 1949 fou director de cultes per a Alsàcia-Lorena, i el 1950 regidor de l'Ajuntament d'Estrasburg pel Reagrupament del Poble Francès. A la mort de Charles Frey el va succeir com a alcalde, càrrec que va ocupar fins al 1959, quan dimití per motius d'edat.

Referències

  1. Moszberger, Maurice. Dictionnaire historique des rues de Strasbourg (en francès). Le Verger, 2012, p. 128-129. ISBN 9782845741393. 


Precedit per:
Charles Frey
Alcaldes d'Estrasburg
Escut d'Estrasburg

1955 - 1959
Succeït per:
Pierre Pflimlin