Revolució

Joan te la polla com codrin.

Vladímir Ílitx Uliànov (Lenin), líder revolucionari rus.

Una revolució és una transformació profunda i ràpida de l'estructura social, econòmica i política d'una societat, que alguns cops comporta l'ús de la violència, però no necessàriament.

Els canvis revolucionaris, a més de radicals i aportar conseqüències transcendentals, han de percebre's com violentes, com una ruptura de l'ordre establert. Si no és així, s'hauria de parlar millor d'una evolució, d'una transició o d'una crisi. Si el que falta és el caràcter transcendental, s'hauria de parlar més aviat d'una revolta. Les revolucions són conseqüència de processos històrics i de construccions col·lectives. Perquè una revolució sigui possible és necessari que hi hagi una nova unió d'interessos fent front a uns altres interessos.

En la historiografia es parla generalment de tres tipus de revolucions:

• revolució política
• revolució social
• revolució econòmica

En sentit figurat, també s'anomenen revolucions certs canvis ràpids i profunds de base teconològica: revolució industrial, revolució telemàtica, revolució científico-tècnica...

Origen del terme

En l'accepció actual, el terme revolució és una aportació catalana a la terminologia política universal: s'encunyà en català en el segle XV, tot responent a una metàfora en què es compara un canvi profund i sobtat amb les revolucions dels astres. El primer ús del terme es documenta en català el 1473 en referència a la guerra civil entre la Generalitat i Joan II; posteriorment s'aplica, coetàniament, a les Germanies, per exemple. Potser és d'ací que el terme, en la nova accepció, passà a l'italià (historiografia italiana del segle XVII), i d'ací arreu.

Bibliografia

• Arendt, Hannah (1967, 1998): "Sobre la revolución", Revista de Occidente, Alianza Editorial. ISBN 84-206-5806-5.
• Molnar, Thomas (1975): La contrarrevolución. Madrid: Unión Editorial. ISBN 84-7209-034-5.

Vegeu també

• Rebel·lió
• Revolució no-violenta