Qüestió homèrica

Bust imaginari d'Homer, copia romana d'un original grec del segle III aC.

La qüestió homèrica es refereix a Homer i als consegüents dubtes en el debat sobre la identitat d'Homer, l'autoria de a Ilíada i L'Odissea, i la seva historicitat. Hi ha molt poques notícies sobre Homer, suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals La Ilíada i L'Odissea. Ni tan sols se sap amb total certesa si va existir o no. És indiscutible, però, que els dos poemes es van compondre entre el 750 aC i el 720 aC, i que la Ilíada es va fer unes dècades abans que l'Odissea. Però des del segle XVIII i fins avui en dia, les diferències d'estil i compositives que presenten ambdues obres han fet sospitar que realment fossin obra del mateix autor. Tanmateix, res no s'ha pogut demostrar. De fet, "Homeros" podria voler dir "cec" i existeix una teoria segons la qual Homer era el pseudònim dels recitadors de la tradició èpica oral. De totes maneres, l'existència d'uns recitadors anomenats homèrides (per ser fans dels dos poemes èpics) a Quios concordaria amb la teoria que Homer podria haver estat el cap d'una escola poètica en aquesta illa.

Sigui com sigui, però, els estudis lingüístics diuen que la composició dels dos poemes èpics orals no va ser obra d'un sol autor. Els estudis demostren que es van fer a partir de diversos materials preexistents i de diversa procedència que després foren recopilats en els dos poemes.

Quan es componen

Com s'ha dit, els estudis lingüístics diuen que es van compondre entre el 750 aC i el 720 aC. Els poemes estaven destinats a ser recitats oralment davant d'un públic, però es pensa que van ser posats per escrit poc temps després de la seva composició, o com a molt tard el segle VI aC, després d'unes quantes generacions de rapsodes. El segle VIII aC era un període de canvis socials en ple renaixement grec, una època en què la societat de l'Edat Fosca de Grècia (s. XII aC - VIII aC) s'estava transformant per començar l'Edat Arcaica de Grècia (s VII aC - V aC): refinament, art, filosofia, urbanisme, comerç, colonització eren els nous valors en alça mentre es deixava enrere la barbàrie precedent.

Precisament cap el 750 els habitants de tot el món grec comencen a rememorar un passat heroic llunyà. Per primera vegada en quatre-cents cinquanta anys es tornen a fer ofrenes votives a les tombes antigues fins ara descuidades per venerar aquells oblidats personatges com a herois. A finals de segle es construïren autèntics santuaris en honor a aquells herois llegendaris (com el d'Agamèmnon a Micenes, el de Menelau i Helena a Esparta…) en els quals es feien ofrenes i sacrificis com si fossin déus, però en menor escala. Com a ells, també se'ls atribuïa la facultat de protegir els vius.

Situació i època de l'acció

Mapa de la Grècia homèrica

Tots els grecs de l'edat fosca, arcaica i clàssica van veure en les generacions micèniques de finals de l'Edat del Bronze el seu passat heroic. Precisament el segle XIII aC era el moment en el qual se situava la mítica Guerra de Troia.

Però la societat homèrica que descriuen els dos poemes no és pas la micènica sinó precisament la de l'Edat Fosca, aquella que llavors estava desapareixent. En què els territoris (demos) estaven controlats per uns gallards cabdills militars, els basileus i els seus seguidors armats d'hetairoi. Agamèmnon, Menelau, Néstor, Odisseu (Ulisses)… tots ells eren basileus de les demos de Micenes, Esparta, Pilos i Ítaca respectivament. No hi havia més lleis que els antics costums. Les ciutats eren gairebé inexistents perquè era una societat rural poc desenvolupada que vivia d'una pobra agricultura, tot i que els basileus posseïen diversos tipus de ramats, l'autèntica riquesa present a les obres d'Homer. La religió homèrica ja té la configuració amb què es coneixerà clàssicament

Malgrat el que s'ha dit, en els textos homèrics apareixen grans dosis d'exclamacions pel que fa a la riquesa de vaixelles, regals, productes diversos, nombres d'exèrcits, altes torres i grans ciutats. Això no ens ho hem de prendre al peu de la lletra sinó senzillament com un simple recurs literari per meravellar el públic.

L'estudi de les mencions geogràfiques en la Ilíada desvela que l'autor coneix detalladament l'actual costa turca i en particular Samotràcia i el riu Caistro. Troia, la d'altes torres, és l'estrella de l'obra. En canvi, les referències a la península grega són escasses i ambigües, ja que no hi transcórrer l'acció.

Pel que fa a la Odissea com que es tracta del viatge de retorn d'Ulisses a la seva terra, Ítaca, els llocs seran diversos al llarg i ample del Mediterrani oriental. I de fet la majoria imaginaris, ja que es tracta d'un viatge d'aventures.

Altres consideracions

Hi ha qui afirma que els relats religiosos d'Homer podrien ser, almenys parcialment, un anticip de les teories filosòfiques de Tales, de Pitàgores i dels presocràtics en general.

Bibliografia

• VVAA: La antigua Grecia. Historia política, social y cultural; ed. Crítica; Barcelona; 2001
• Homer, versió a cura de Manuel Balasch i Recort: La Ilíada; editorial Proa; Barcelona; 1997

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Qüestió homèrica

• Web de l'xtec (català)
• Web de pensament.cat (català)