Antropomorfisme: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 10: | Línia 10: | ||
* [[Animal Farm]] |
* [[Animal Farm]] |
||
== Referències == |
|||
{{Referències}} |
|||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
{{Projectes germans|commons=Anthropomorphism}} |
{{Projectes germans|commons=Anthropomorphism}} |
||
Revisió del 00:15, 8 nov 2014
Antroporfisme és la tendència a considerar realitats o elements no humans com si fossin humanes. Aquestes realitats poden ser déus o elements naturals com animals, estrelles o planetes, muntanyes, rius, arbres, etc. La paraula ve del grec (anthhopos home i morphe forma) "amb forma humana".[1]
L'antropomorfisme es pot entendre en dos sentits, des d'un punt de vista físic, quan apreciam formes humanes en elements naturals (una arrel, un núvol...) Però també es pot entendre en sentit mental, quan atribuïm característiques humanes, com el llenguatge o la capacitat de raonar a determinats elements no humans (com passa als dibuixos animats). També es parla de personalització per referir-se a aquesta tendència.
L'antropomorfisme és un tret característic de molts mites. A la mitologia grega els déus s'assemblaven molt als homes, no només en la forma física, sinó que fins i tot, tenien els seus mateixos defectes (enveja, ira, gelosia, etc.) com ja denuncià Xenòfanes.[2]
Vegeu també
Referències
- ↑ Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.30. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 7 novembre 2014].
- ↑ «Antropomorfisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
