Vologès IV de Pàrtia: diferència entre les revisions
m Robot inserta {{Autoritat}} |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Vologès IV''' fou rei de Pàrtia del [[147]] al [[191]]. |
'''Vologès IV''' fou rei de Pàrtia del [[147]] al [[191]]. Era probablement fill de [[Vologès III]] encara que altres fonts el fan fill de [[Mitridates V de Pàrtia]]. |
||
| ⚫ | Vers el 150 va sotmetre el regne de [[Caracene]] que probablement es mantenia independent des del [[115]] o [[116]]. Consolidat al poder, el [[161]] es va decidir a entrar a [[Regne d'Armènia (arsàcida)|Armènia]], on va deposar a [[Sohemus d'Armènia|Sohemo]], rei que era senador i [[cònsol de Roma]] i va col·locar al tron al seu fill [[Pacoros]]. Això va suposar la guerra amb Roma. El [[162]] el governador de [[Capadòcia]], [[Sedati Severià]] va envair Armènia però fou derrotat a [[Elegeia]] i es va suïcidar. <ref>segons Dió Casi, Hist. rom. LXXI, 2</ref> |
||
Era probablement fill de Vologès III encara que altres fonts el fan fill de [[Mitridates V de Pàrtia]]. |
|||
| ⚫ | El [[163]] un rei de nom Wael va prendre el poder a [[Osroene]] i va rebre suport part. El mateix any l'emperador [[Marc Aureli]] va enviar a Armènia al general [[Marc Estaci Prisc|Prisc]], que va ocupar [[Artaxata]], va fer fugir a Pacoros i va restablir a Sohemo. [[Artaxata]] fou destruïda i fou substituïda per una nova ciutat no gaire lluny anomenada [[Kainèpolis]], que podria correspondre a [[Valarshapat]] (segons [[Moisès de Khoren]]); allí es va instal·lar una guarnició romana que almenys hi va romandre fins al [[185]]. Marci Ver, que va substituir a Prisc, la va convertir en la capital. El [[165]] Osroene va caure en mans dels romans i Manu VIII fou restablert com a rei. |
||
Vers el 150 va sotmetre el regne de [[Caracene]] que probablement es mantenia independent des del [[115]] o [[116]]. |
|||
| ⚫ | El [[166]] els romans dirigits per [[Avidi Cassi]] van entrar a [[Regió de Mesopotàmia|Mesopotàmia]] creuant l'[[Eufrates]] i després el [[Tigris]], arribant fins a [[Susa (Iran)|Susa]]. [[Selèucia del Tigris]] fou ocupada i l'exèrcit romà va entrar a la capital [[Ctesifont]] que fou saquejada. Vologès va demanar la pau per la que els regnes del nord (Armènia, Osroene i Adiabene) van quedar sota domini romà. Però aquesta victòria costarà cara a Roma, doncs les legions van agafar la [[pesta]] i se la van emportar a Itàlia i a altres llocs de l'Imperi. |
||
| ⚫ | Consolidat al poder, el [[161]] es va decidir a entrar a [[Armènia]], on va deposar a Sohemo, rei que era senador i cònsol de Roma i va col·locar al tron al seu fill Pacoros. Això va suposar la guerra amb Roma. El [[162]] el governador de Capadòcia, Sedati Severià va envair Armènia però fou derrotat a [[Elegeia]] i es va suïcidar |
||
| ⚫ | |||
| ⚫ | El [[163]] un rei de nom Wael va prendre el poder a [[Osroene]] i va rebre suport part. El mateix any l'emperador [[Marc Aureli]] va enviar a Armènia al general [[Marc Estaci Prisc|Prisc]], que va ocupar [[Artaxata]], va fer fugir a Pacoros i va restablir a Sohemo. [[Artaxata]] fou destruïda i fou substituïda per una nova ciutat no gaire lluny anomenada [[Kainèpolis]], que podria correspondre a [[Valarshapat]] (segons [[Moisès de Khoren]]); allí es va instal·lar una guarnició romana que almenys hi va romandre fins al [[185]]. Marci Ver, que va substituir a Prisc, la va convertir en la capital. |
||
== Notes == |
|||
El [[165]] Osroene va caure en mans dels romans i Manu VIII fou restablert com a rei. |
|||
<references /> |
|||
| ⚫ | El [[166]] els romans dirigits per |
||
| ⚫ | |||
{| align="center" cellpadding="2" border="2" |
{| align="center" cellpadding="2" border="2" |
||
| Línia 26: | Línia 23: | ||
{{Commonscat|Vologases IV}} |
{{Commonscat|Vologases IV}} |
||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
{{ORDENA:Vologes IV De Partia}} |
{{ORDENA:Vologes IV De Partia}} |
||
[[Categoria:Reis de Pàrtia]] |
[[Categoria:Reis de Pàrtia]] |
||
Revisió del 00:27, 8 des 2014
Vologès IV fou rei de Pàrtia del 147 al 191. Era probablement fill de Vologès III encara que altres fonts el fan fill de Mitridates V de Pàrtia.
Vers el 150 va sotmetre el regne de Caracene que probablement es mantenia independent des del 115 o 116. Consolidat al poder, el 161 es va decidir a entrar a Armènia, on va deposar a Sohemo, rei que era senador i cònsol de Roma i va col·locar al tron al seu fill Pacoros. Això va suposar la guerra amb Roma. El 162 el governador de Capadòcia, Sedati Severià va envair Armènia però fou derrotat a Elegeia i es va suïcidar. [1]
El 163 un rei de nom Wael va prendre el poder a Osroene i va rebre suport part. El mateix any l'emperador Marc Aureli va enviar a Armènia al general Prisc, que va ocupar Artaxata, va fer fugir a Pacoros i va restablir a Sohemo. Artaxata fou destruïda i fou substituïda per una nova ciutat no gaire lluny anomenada Kainèpolis, que podria correspondre a Valarshapat (segons Moisès de Khoren); allí es va instal·lar una guarnició romana que almenys hi va romandre fins al 185. Marci Ver, que va substituir a Prisc, la va convertir en la capital. El 165 Osroene va caure en mans dels romans i Manu VIII fou restablert com a rei.
El 166 els romans dirigits per Avidi Cassi van entrar a Mesopotàmia creuant l'Eufrates i després el Tigris, arribant fins a Susa. Selèucia del Tigris fou ocupada i l'exèrcit romà va entrar a la capital Ctesifont que fou saquejada. Vologès va demanar la pau per la que els regnes del nord (Armènia, Osroene i Adiabene) van quedar sota domini romà. Però aquesta victòria costarà cara a Roma, doncs les legions van agafar la pesta i se la van emportar a Itàlia i a altres llocs de l'Imperi.
Vers el 190 es va rebel·lar Osroes II a l'Atropatene, però a la mort del rei el 191 fou Vologès V, de la branca arsàcida d'Armènia, qui es va fer amb el tron i es va imposar a Orodes II.
Notes
- ↑ segons Dió Casi, Hist. rom. LXXI, 2
| Precedit per: Vologès III |
Imperi Part | Succeït per: Vologès V |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vologès IV de Pàrtia |