Wòlof: diferència entre les revisions
Aparença
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 172: | Línia 172: | ||
* ASLUP (Associació Senegalesa de Lluita contra la Pobresa), 2009: [http://www.cpnl.cat/pub/cnlreus/pdf/Guia_catal-wolof.pdf vocabulari guia de conversa català - wolof, wolof - català] |
* ASLUP (Associació Senegalesa de Lluita contra la Pobresa), 2009: [http://www.cpnl.cat/pub/cnlreus/pdf/Guia_catal-wolof.pdf vocabulari guia de conversa català - wolof, wolof - català] |
||
* M. Orozco y F. Roca, 2006:[http://www.gencat.cat/benestar/publica/pdf/06-Tripa%20el%20fula%20i%20el%20wolof.pdf El Fula i el Wòlof:Estudi comparatiu entre les gramàtiques del Fula i el Wòlof i del català], Barcelona, ISBN 84-393-7034-2. |
* M. Orozco y F. Roca, 2006:[http://www.gencat.cat/benestar/publica/pdf/06-Tripa%20el%20fula%20i%20el%20wolof.pdf El Fula i el Wòlof:Estudi comparatiu entre les gramàtiques del Fula i el Wòlof i del català], Barcelona, ISBN 84-393-7034-2. |
||
== Lligams externs == |
|||
* [http://wolofmujeressenegal.files.wordpress.com/2013/12/dimelo-en-wolof.pdf Dímelo en wolof (manual d'aprenentatge del wòlof per a hispanòfons] |
|||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
Revisió del 18:36, 15 gen 2015
Wolof (IPA) | |
---|---|
Tipus | llengua natural i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 13.295.200 |
Parlants nadius | 3.2 milions |
Autòcton de | Àfrica Occidental |
Estat | Senegal, Gàmbia, Mauritània |
Classificació lingüística | |
llengües nigerocongoleses | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí, escriptura wolofal i Garay (en) |
Institució de normalització | CLAD (Cente de linguistique appliquée de Dakar) |
Codis | |
ISO 639-1 | wo |
ISO 639-2 | wol |
ISO 639-3 | wol |
Glottolog | wolo1247 |
Linguasphere | 90-AAA-a |
Ethnologue | wol |
IETF | wo |
El wòlof és una llengua de la família de les llengües nigerocongoleses. La parlen aproximadament uns 13 milions de persones. És l'idioma més parlat al Senegal.
Al Senegal un 40% de la població té la llengua wòlof com a llengua materna i l'altre 40% com a segona llengua. A Gàmbia un 15% de la població (unes 200.000 persones) la tenen com a llengua materna, però a la capital, Banjul, més o menys 50% l'utilitza com a primera llengua. A Mauritània, si fa no fa 7% (185.000 persones) de la població parla wòlof, sobretot a les zones costaneres de l'est.
Alfabet i pronunciació
Lletres de l'alfabet wòlof | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
A | B | C | D | E | Ë | F | G | I | J | K | L | M | N | Ñ | Ŋ | O | P | Q | R | S | T | U | W | X | Y | ||||||||||
a | b | c | d | e | ë | f | g | i | j | k | l | m | n | ñ | ŋ | o | p | q | r | s | t | u | w | x | y |
Consonants
Bilabial | Labiodental | Labiovelar | Alveolar | Palatal | Velar | Uvular | |
---|---|---|---|---|---|---|---|
Oclusiva | p (p) b (b) | t (t) d (d) | c (c) ɟ (j) | k (k) g (g) | q (q) | ||
Nasal | m (m) | n (n) | ɲ (ñ) | ŋ (ŋ) | |||
Prenasalitzades | m̩b (mb) | n̩t (nt) n̩d (nd) | ɲc (nc) ɲɟ (nj) | ŋ̍k (nk) ŋ̍g (ng) | ɴq (nq) | ||
Vibrant | r (r) | ||||||
Fricativa | f (f) | s (s) | x~χ (x) | ||||
Aproximant | w (w) | j (y) | |||||
Lateral | l (l) |
Vocals
Anterior | Central | Posterior | |
---|---|---|---|
Tancada | i (i) | u (u) | |
Semitancada | e (é) | o (ó) | |
Mitjana | ə (ë) | ||
Semioberta | ɛ (e) | ɔ (o) | |
Oberta | a (a) |
Vocabulari en wòlof
- Com anem? - na nga def?
- Què tal? - numu demé
- Molt bé - maa ngi fi (rekk)
- Com et dius - no tu du ?
- Jo em dic… - … la tu du
- Ets genial ! - da ga ma neh
- T’estimo - da ma la buge!
- Fes-me un petó - fone ma
- Adéu - magedem
Bibliografia
- ASLUP (Associació Senegalesa de Lluita contra la Pobresa), 2009: vocabulari guia de conversa català - wolof, wolof - català
- M. Orozco y F. Roca, 2006:El Fula i el Wòlof:Estudi comparatiu entre les gramàtiques del Fula i el Wòlof i del català, Barcelona, ISBN 84-393-7034-2.