Alain Resnais

Alain Resnais

Biografia
Naixement	(fr) Alain Pierre Marie Jean Georges Resnais 3 juny 1922 Gwened (Bretanya)
Mort	1r març 2014 (91 anys) Neuilly-sur-Seine (França)
Sepultura	Cementiri de Montparnasse, 4
Dades personals
Nacionalitat	francès
Religió	Ateisme
Formació	Institut des hautes études cinématographiques Cours Simon La Fémis
Activitat
Ocupació	director de cinema, actor, productor de cinema, director de fotografia, guionista, muntador, realitzador
Activitat	1946  –  2014
Moviment	Nouvelle vague
Família
Cònjuge	Florence Malraux (1969–dècada del 1980) Sabine Azéma (1998–2014)
Premis (2007)  Premi dels Crítics de l'Acadèmia de Cinema Europeu, per l'obra Private Fears in Public Places (en) (1998)  César a la millor pel·lícula, per l'obra Coneixem la cançó (1997)  Premi Louis Delluc, per l'obra Coneixem la cançó (1994)  César a la millor direcció, per l'obra No Smoking (1994)  César a la millor pel·lícula, per l'obra No Smoking (1993)  Premi Louis Delluc, per l'obra No Smoking (1987)  David Luchino Visconti (1981)  César d'honor (1978)  César a la millor direcció, per l'obra Providence (1978)  César a la millor pel·lícula, per l'obra Providence (1966)  Premi Louis Delluc, per l'obra La guerra s'ha acabat (1963)  Trofeu Sutherland, per l'obra Muriel (1961)  Lleó d'Or, per l'obra L'Année dernière à Marienbad (1961)  United Nations Awards, per l'obra Hiroshima mon amour  Premi Jean Le Duc

Alain Resnais (Gwened,3 de juny de 1922 - París, 1 de març de 2014) fou un cineasta francès. Va rebre cinc premis César, tres d'ells com a millor pel·lícula i dos com a millor director, dos Ossos de Plata de Berlín, tres Lleons d'Or de la Mostra de Venècia, un BAFTA i un premi especial del jurat de Canes, on va ser homenatjat per tota la seva carrera el 2009.

Fou un dels fundadors de la nouvelle vague francesa, innovà en la tècnica del flashback per a explorar la memòria i el temps, punts de vista i narratives ambigus.

Deu anys més gran que François Truffaut, ja s'havia guanyat un nom a finals dels anys quaranta amb llarg metratges documentals atípics, com Nit i boira (1955). Alguns els realitzà en col·laboració amb Chris Maker, un altre representant de la nouvelle vague, l'experimentació formal del qual, en gran mesura post-moderna, tingué una gran influència en Resnais.

La pel·lícula clau de la seva carrera fou Hiroshima mon amour (1959). La seva profunda reflexió envers el temps, la memòria, la cultura i la història són força diferents dels elements culturals i autobiogràfics de les primeres obres de Jean-Luc Godard i Truffaut. Va mantenir llur interès per aquests temes durant tota la seva carrera, com s'aprecia amb obres menys conegudes com a Providence (1977), que segueix l'interecció entre la memòria i la imaginació en la ment d'un novel·lista moribund.

La inquietud intel·lectual de Resnais també es reflecteix en el seu gran interès per l'escriptura experimental, sobretot el noveau roman que feia furor a París en l'apogeu de la seva carrera. Jean Caroyl, Jorge Semprún i, sobretot, Marguerite Duras, que va escriure Hiroshima mon amour, exerciren una gran influència en ell.

La col·laboració de Resnais amb Alain Robbe-Grillet a L'any passat a Marienbad (1961) produí un dels films del cinema d'art i assaig internacional més difícils. La seva fascinació per l'experimentació formal i l'estructura impenetrable ha perdurat fins a l'ocàs de la seva carrera.

Smoking/No Smoking (1993) és una sèrie de dos films que es poden veure en qualsevol ordre, ja que la història té dotze possibles conclusions, malgrat que un final obvi i universal, i tots es desenvolupen en un cementiri.

El seu darrer treball, Aimer, boire et chanter (2014), va ser guardonat amb al premi Alfred Bauer i amb el Premi de la Crítica Internacional FIPRESCI de la passada edició de la Berlinale.

Resnais va estar casat amb Florence Malraux (l'única filla de l'últim estadista francès André Malraux). La seva darrera companya actual fou l'actriu francesa Sabine Azéma, amb qui es casà a Scarborough, North Yorkshire.

Filmografia

• L'aventure de Guy (1936)
• Schéma d'une identification (1946)
• Ouvert pour cause d'inventaire (1946)
• Visite à Oscar Dominguez (1947)
• Visite à Lucien Coutaud (1947)
• Visite à Hans Hartnung (1947)
• Visite à Félix Labisse (1947)
• Visite à César Doméla (1947)
• Van Gogh (1947)
• Portrait d'Henri Goetz (1947)
• Le lait Nestlé (1947)
• Journée naturelle (1947)
• La bague (1947)
• L'alcool tue (1947)
• Van Gogh (1948)
• Malfray (1948)
• Les jardins de Paris (1948)
• Châteaux de France (1948)
• Guernica (1950/I)
• Gauguin (1950)
• Pictura (1952)
• Les statues meurent aussi (1953)
• Nuit et brouillard (1955)
• Toute la mémoire du monde (1956)
• Le mystère de l'atelier quinze (1957)
• Le chant du Styrène (1958)
• Hiroshima mon amour (1959)
• L'année dernière à Marienbad (1961)
• Muriel (Muriel ou le Temps d'un retour) (1963)
• La guerra s'ha acabat (català) La Guerre est finie (1966)
• Loin du Vietnam (1967)
• Je t'aime, je t'aime (1968)
• Cinétracts (1968)
• L'an 01 (1973) (New York scenes)
• Stavisky... (1974)
• Providence (català) (1977)
• Mon oncle d'Amérique (1980)
• La vie est un roman (1983)
• L'amour à mort (1984)
• Mélo (1986)
• I Want to Go Home (1989)
• Contre l'oubli (1991)
• Gershwin (1992)
• Smoking/No Smoking (1993)
• On connaît la chanson (1997)
• Pas sur la bouche (2003)
• Cœurs (2006)
• Les herbes folles (2009)

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alain Resnais

• 501 Directores de Cine, pag. 258 de Steven Jay Schneider. Editorial Grijalbo