Trieste

Trieste

Localització
45° 39′ 01″ N, 13° 46′ 13″ E
Capital de	Friül - Venècia Júlia Província de Trieste organisme de decentralizacion regionala de Trièste (oc) (2020–)
Població humana
Població	198.417 (2023) (2.331,3 hab./km²)
Gentilici	triestí/triestina
Idioma oficial	italià
Geografia
Part de	Friül - Venècia Júlia
Superfície	85,11 km²
Altitud	2
Limita amb	Duino-Aurisina Sgonico Municipi de Hrpelje–Kozina San Dorligo della Valle Monrupino Muggia Sežana
Dades històriques
Dia festiu	festa patronal (3 de novembre)
Patrocini	Juste de Trièste (oc)
Organització política
• Alcalde	Roberto Dipiazza
Identificador descriptiu
Codi postal	34100
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	040
Identificador ISTAT	032006
Codi del cadastre d'Itàlia	L424
Altres
Agermanament amb	Graz (1973–)
Lloc web	comune.trieste.it

Trieste (en vènet, Tarieste; en alemany, Triest; eslovè, Trst) és una ciutat situada en el nord d'Itàlia, als marges del Mar Adriàtic i gairebé a la frontera amb Eslovènia. Té 209.520 habitants i gaudeix d'un clima suau i assolellat. És la capital de la província de Trieste, en la regió amb estatut especial del Friül-Venècia Júlia. Limita amb els municipis de Duino-Aurisina (Devin Nabrežina), Hrpelje Kozina, Monrupino (Repentabor), Muggia, San Dorligo della Valle (Dolina), Sežana i Sgonico (Zgonik).

Història

Es pensa que va ser fundada pels romans el segle II aC amb el nom de Tergeste (terg és un terme cèltic que significa 'mercat'). Ha mantingut sempre llaços amb la cultura italiana, malgrat haver estat sota poder de l'Àustria dels Habsburg des del 1382 fins a la caiguda de l'Imperi austrohongarès després de la Primera Guerra Mundial (tractat de Saint-Germain-en-Laye, 1919), del qual era el seu principal port marítim. A causa de l'ús del dialecte venecià com a llengua franca als ports de l'Adriàtic, durant el segle XVIII l'antic dialecte del furlà de la ciutat, el tergestí, va ser progressivament substituït pel nou dialecte de base vèneta que encara es parla a la ciutat, el triestí. Durant l'existència de les províncies il·líriques (1809–1815), Trieste va ser la capital del departament francès de Trieste i després de la Intendència d'Ìstria.

El 1920, després de la Primera Guerra Mundial, va integrar-se al Regne d'Itàlia. El 1945, va ser atacada per partisans iugoslaus. Entre 1947 i 1954, va ser un territori administrat conjuntament pels anglesos i els nord-americans, fins que el 1954 va reincorporar-se a la república italiana.

Històricament, hi era forta la presència de la minoria d'alemanys i eslovens. En l'actualitat, al costat d'una població majoritàriament italiana i de la minoria eslovena (5%), també hi ha una petita comunitat grega i alemanya i presència de croats, serbis, albanesos i xinesos.

Trieste en la literatura

A aquesta ciutat, enclavada en el punt més al nord del mar Mediterrani, lloc convertit el 1719, per voluntat de l'emperador Carles VI d'Àustria, en la via adriàtica de les mercaderies alemanyes en trànsit cap a l'imperi, es deuen una sèrie d'atributs contradictoris, el de ser punt de coexistència d'italians i austríacs, urbs llatina i camp eslau, lloc de riquesa a uns quants quilòmetres de la terra més pobra. També és el punt en què el cel triestí comparteix el vent denominat bora glacial del NE amb el febril xaloc que bufa des del sud. Estadísticament, Trieste no té més vent que totes les altres ciutats mediterrànies, però durant l'hivern la bora, de vegades, pot bufar bastant fort en la costa adriàtica.

El 1912, Rilke, buscant el lloc propici per a la seva inspiració, després de recórrer els llocs de millor clima i major bellesa a Europa, es va convertir en hoste de la princesa de Thurn und Taxis, al castell de Duino, a Trieste, i el 1912 va escriure a la princesa Katerina Kippenberg tot dient-li:

«És com si el vell castell escarpat estigués de nou en mans dels austríacs un dia i, un altre, dels italians».

Aquesta successió de contrastos va ser captada per Stendhal, el qual va descriure la bora i el xaloc en aquests termes:

«Bufa la bora dues vegades per setmana i el gran vent (xaloc) cinc vegades. L'anomeno gran vent quan un està constantment ocupat a subjectar-se el barret, i bora quan un tem trencar-se un braç. L'altre dia vaig ser arrossegat quatre passos pel vent. I l'any passat, un home prudent, que es trobava a la vora d'aquesta ciutat tan petita, pernoctà en un alberg per no atrevir-se a tornar a la seva casa de por de la bora. Jo podria burlar-me d'aquest vent amb la mateixa valentia que vaig mostrar contra els lladres a Catalunya, però passa, senyor, que em produeix reumatisme a les entranyes...».

En l'actualitat, Claudio Magris (nascut a Trieste) és un dels referents de la literatura italiana contemporània. Una de les seves obres més emblemàtiques, Microcosmos, repassa els llocs que, segons l'autor, millor defineixen l'esperit d'aquesta ciutat de tradicions tan diverses.

Trieste ha estat important també en la literatura alemanya, amb autors com Veit Heinichen, Theodor Däubler, Julius Kugy, i eslovena, amb Alojz Rebula i Boris Pahor.

Clima

El clima de l'àrea de Trieste pertany al grup Subtropical humit (Cfa), segons la classificació climàtica de Köppen. Amb moltes influències d'un clima Mediterrani, aconsegueix que la temperatura mitjana anual estigui al voltant dels 15 ºC durant el període 1971-2000 (OMM). Poseeix una humitat relativament baixa (65%) i malgrat que les temperatures a l'hivern son fredes, rarament neva (entre 0 i 2 dies l'any de mitjana).

Taula de temperatures i precipitacions de Trieste a un observatori 12 metres d'altitud

Mesos	gen	feb	mar	abr	mai	jun	jul	ago	set	oct	nov	des	Anual
Temperatures mitjanes (ºС)	3,5	4,6	8,3	12,3	17,2	20,2	23,4	22,8	19,7	14,9	8,5	5,2	13,5
Precipitacions mitjanes (mm)	62,9	56,7	70,9	78,4	87,6	99,3	75,9	88,9	109,5	124,3	106,0	81,6	1041,9

Administració

Llista d'alcaldes

Període	Identitat	Partit
1992-1993	Giulio Staffieri	Llista per Trieste
1993-2001	Riccardo Illy	Centreesquerra
2001-2011	Roberto Dipiazza	Llista Dipiazza-Forza Italia
2011-	Roberto Cosolini	Partit Democràtic

Llocs d'interès

• Teatre romà de Trieste
• Teatro Verdi
• Castell de Miramar

Personatges il·lustres

• Dimitri Macridimas (1900 - 1956), compositor de música d'origen grec.
• Virgilio Giotti (1885 - 1957), poeta.
• Italo Svevo (1861 - 1928), escriptor.
• Scipio Slataper (1888 - 1915), escriptor.
• Susanna Tamaro, escriptora i realitzadora de documentals.
• Claudio Magris, escriptor.

Galeria d'imatges

• 
  Vista del centre de la ciutat.
• 
  Centre de la ciutat.
• 
  Vista des de la muntanya Grisa.
• 
  Vista de la ciutat.

Enllaços externs

• Web municipal (italià).
• La Catedral de Sant Just de Trieste a YouTube.
• Guia de Trieste - (Italià) (pdf).