Manuel Machado Ruiz: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 24: | Línia 24: | ||
Lliurat a la vida bohèmia madrilenya juntament amb el seu germà Antonio, Manuel va començar a donar a conèixer les seves primeres poesies i col·laborar en joves publicacions com les editades per [[Francisco Villaespesa]] i [[Juan Ramón Jiménez]]. Al març de 1898, Manuel va viatjar a París per treballar com a traductor en l'editorial Garnier. En 1902, encara a París, va publicar el seu primer llibre ''Alma'', un terme clau del vocabulari [[simbolisme|simbolista]].<ref>{{cita libro | apellido=Cano | nombre=Jose Luis | título=Antonio Machado | editorial=Salvat Editores| editor= | ubicación=Barcelona | año=1986 | isbn=9788434581868 | páginas=54-59 }}</ref> Restà a la capital francesa fins 1903, compartint pis amb[[Enrique Gómez Carrillo]], [[Amado Nervo]] i [[Rubén Darío]], i en l'última etapa amb l'actor [[Ricardo Calvo Agostí|Ricardo Calvo]], que també acollí al seu apartament a dos Machado més, Antonio y Joaquín (que tornava de la seva experiència americana "malalt, solitari i pobre").<ref>{{cita libro | apellido=Gibson | nombre=Ian | título=Ligero de equipaje | editorial=Santillana Editores G.| editor= | ubicación=Madrid | año=2006 | isbn=9788403096860 | páginas=134-135}}</ref> |
Lliurat a la vida bohèmia madrilenya juntament amb el seu germà Antonio, Manuel va començar a donar a conèixer les seves primeres poesies i col·laborar en joves publicacions com les editades per [[Francisco Villaespesa]] i [[Juan Ramón Jiménez]]. Al març de 1898, Manuel va viatjar a París per treballar com a traductor en l'editorial Garnier. En 1902, encara a París, va publicar el seu primer llibre ''Alma'', un terme clau del vocabulari [[simbolisme|simbolista]].<ref>{{cita libro | apellido=Cano | nombre=Jose Luis | título=Antonio Machado | editorial=Salvat Editores| editor= | ubicación=Barcelona | año=1986 | isbn=9788434581868 | páginas=54-59 }}</ref> Restà a la capital francesa fins 1903, compartint pis amb[[Enrique Gómez Carrillo]], [[Amado Nervo]] i [[Rubén Darío]], i en l'última etapa amb l'actor [[Ricardo Calvo Agostí|Ricardo Calvo]], que també acollí al seu apartament a dos Machado més, Antonio y Joaquín (que tornava de la seva experiència americana "malalt, solitari i pobre").<ref>{{cita libro | apellido=Gibson | nombre=Ian | título=Ligero de equipaje | editorial=Santillana Editores G.| editor= | ubicación=Madrid | año=2006 | isbn=9788403096860 | páginas=134-135}}</ref> |
||
De retorn a Espanya, va desenvolupar una intensa activitat literària amb col·laboracions en el recentment fundat diari ''[[ABC (diari)|ABC]]'' i en la veterana ''[[Blanco y Negro]]''. En 1903 va estrenar a Sevilla ''Amor al vuelo'', comèdia burgesa amb final feliç escrita en col·laboració amb el seu amic de la infància José Luis Montoto (fill del folclorista [[Luis Montoto]]).ref>[[#Baltanás|Enrique Baltanás]], "Los Machado", p. 352</ref>Molt més trascendecia va tenir la publicació en 1905 del seu llibre ''Caprichos'', amb dibuixos del seu germà José. |
|||
Va ser director de l'[[Hemeroteca]] i Museu Municipal, va crear diverses revistes literàries de curta durada i va col·laborar en diaris i revistes d'Europa i Amèrica. |
|||
Després de publicar ''El mal poema'' i viure itinerant entre Madrid i Barcelona, acaba recalant de nou a Sevilla. Allí es casa, a la parròquia de San Juan de la Palma, el 16 de juny de 1910, amb la pacient Eulalia Càceres Sierra, de trenta anys d'edat (Manuel està a punt de complir els 36)..<ref>[[#Baltanás|Enrique Baltanás]], "Los Machado", p. 362</ref> El matrimoni es va traslladar a Madrid, on, segons Pérez Ferrero, el llibertí Manuel Machado "es va consagrar a la seva dona amb devoció única".<ref>Miguel Pérez Ferrero: ''Vida de Antonio Machado y Manuel'', publicada en 1973 a Madrid per Espasa-Calpe. ISBN 9788423911356</ref> |
|||
| ⚫ | |||
== Maduresa == |
|||
Políticament, al contrari que el seu germà Antonio, va ser partidari de la sublevació del general Franco. |
|||
En 1913, Manuel oposità al Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, aconseguint plaça a [[Santiago de Compostel·la]], que gràcies influencies en el Ministeri, li van permutar per una a la [[Biblioteca Nacional de Madrid]], i a l'any següent obtenir una altra plaça d'arxiver a l'Ajuntament de Madrid.<ref>[[#Baltanás|Enrique Baltanás]], "Los Machado", p. 363</ref> Com a director de la Biblioteca Municipal (més tard Biblioteca Històrica Municipal) i el [[Museu Municipal de Madrid]], va impulsar diverses revistes literàries d'escassa durada. |
|||
| ⚫ | |||
En 1914 esclata la [[Primera Guerra Mundial]] i Manuel deixa clara la seva posició "[[Aliats de la Primera Guerra Mundial|aliadòfila]]" en diversos escrits (''Día por día de mi calendario'', 1918).<ref>[[#Baltanás|Enrique Baltanás]], "Los Machado", p. 365</ref> Acabada la contesa, viatjà per [[França]] i [[Bèlgica]] com a corresponsal d' ''El Liberal''.<ref group='nota'>Diari madrileny amb el qual Manuel Machado va trencar en 1919, en solidaritzar-se amb una vaga d'impressors, fruit de la qual va néixer un altre diari: ''La Libertad''. (ref. Baltanás, pág. 369)</ref> |
|||
Com a dramaturg la seva obra de més èxit (escrita com d'altres en col·laboració amb el seu germà Antonio) va ser ''La Lola se va a los puertos''. |
|||
[[Fitxer:Calle de Churruca nº 15 (Madrid) 02.jpg|thumb|Edifici del carrer Churruca de Madrid en el que va viure Manuel Machado, des de 1919 fins a la seva mort.<ref>[[#Baltanás|Enrique Baltanás]], "Los Machado", p. 369</ref>]] |
|||
En 1921 va publicar el que molts especialistes han considerat el seu millor poemari, ''Ars moriendi''. Al fil del gran acolliment que té el llibre i la decisió del poeta de retirar-s'hi del ''món poètic'', es creua entre Manuel i Antonio una discussió epistolar en la qual Manuel acaba escrivint: "La teva poesia no té edat. La meva sí la té". Sentència contra la qual Antonio Machado, conclourà en una altra carta: "La poesia mai té edat quan és veritablement poesia"<ref>[[#Baltanás|Enrique Baltanás]], "Los Machado", p. 372</ref> |
|||
Al llarg dels [[dècada de 1920|anys vint]], els dos germans col·laboren amb gran èxit popular i de crítica en una sèrie de comèdies en vers, en una parenceria d'enteniment creatiu. [[José Antonio Primo de Rivera]] acut amb el seu pare a l'homenatge rendit als dos Machado amb motiu de l'estrena de ''[[La Lola se va a los puertos (obra de teatre)|La Lola se va a los puertos]]''. En el discurs que pronuncia aquesta nit del 28 de novembre de 1929, (el primer del que ha quedat notícia), el jove (que després seria cap [[Falange Española|falangista]]) va dir, segons va recollir després la crònica de ''[[Blanco y Negro]]'': "...dos intel·lectuals plens d'emoció humana, receptors i emissors de la gràcia, l'alegria i la tristesa populars...".<ref>[[#Baltanás|Enrique Baltanás]], "Los Machado", p. 373</ref> |
|||
En 1931, en una acte celebrat en l'[[Ateneo de Madrid]] el 26 d'abril d'aquest any, Manuel fa públic, en col·laboració amb el músic [[Oscar Esplá]], l'esborrany d'un himne per a la Segona República Espanyola (que provisionalment havia adoptat el de [[himne de Riego|Riego]]). Els primers versos, escrits per Manuel en el seu fervor republicà, deien així:<ref>[[#Baltanás|Enrique Baltanás]], "Los Machado", p. 377</ref><ref>[[#Gibson|Ian Gibson]], "Ligero de equipaje", p. 482</ref> |
|||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
Com a poeta publicà el panegíric poema «Al sable del Caudillo», que el va fer ser ben vist pel nou règim franquista. La major part de la seva poesia està inspirada en les tonades i ritmes d'Andalusia i després de la guerra civil van ser de tipus religiós. |
Com a poeta publicà el panegíric poema «Al sable del Caudillo», que el va fer ser ben vist pel nou règim franquista. La major part de la seva poesia està inspirada en les tonades i ritmes d'Andalusia i després de la guerra civil van ser de tipus religiós. |
||
Revisió del 16:24, 28 març 2016
 Manuel Machado en 1914 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Manuel Antonio Rafael de la Santísima Trinidad Machado Ruiz  29 agost 1874 Sevilla (Espanya) |
| Mort | 19 gener 1947 (72 anys) Madrid |
| Sepultura | cementiri de l'Almudena |
| Dades personals | |
| Formació | Institución Libre de Enseñanza Universitat de Sevilla |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, arxiver, funcionari, escriptor, bibliotecari |
| Membre de | |
| Gènere | Poesia i dramatúrgia |
| Moviment | Generació del 98 |
| Artistes relacionats | Antonio Machado Ruiz: germans Machado |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Eulalia Cáceres (en)  (1910–1947) |
| Pares | Antonio Machado Álvarez |
| Germans | Antonio Machado Ruiz, Francisco Machado, Cipriana Machado i José Machado Ruiz |
     | |
Manuel Machado Ruiz (Sevilla, 29 d'agost de 1874 – Madrid, 19 de gener de 1947) fou un poeta i dramaturg espanyol, emmarcat en modernisme germà d'Antonio Machado.[1][nota 1]
Primers anys
Manuel era el fill gran d'Ana Ruiz Hernández i Antonio Machado Álvarez, al que seguirien Antonio, José, Joaquín i Francisco.[nota 2] Nascut a dos quarts de quatre de la matinada del 29 d'agost de 1874 en el número 20 del carrer de San Pedro Mártir, la seva infància va transcórrer a l'espai bucòlic del Palau de las Dueñas, on la seva família havia llogat una de les estades destinades a particulars. Quan Manuel tenia 9 anys, la família es va traslladar a Madrid, en aconseguir Antonio Machado Núñez, l'avi patern, una càtedra a la Universitat Central.
Joventut
A Madrid va iniciar amb els seus germans els seus estudis en la Institución Libre de Enseñanza, dirigida per Francisco Giner de los Ríos, gran amic de l'avi de Manuel.[2] Més tard els va completar amb el batxiller i una llicenciatura en Filosofia i Lletres per la Universitat de Sevilla, finalment aconseguida el 8 de novembre de 1897.[3] En aquesta època va conèixer a la capital andalusa Eulalia Càceres, amb la que es casaria tretze anys després.[4]
Lliurat a la vida bohèmia madrilenya juntament amb el seu germà Antonio, Manuel va començar a donar a conèixer les seves primeres poesies i col·laborar en joves publicacions com les editades per Francisco Villaespesa i Juan Ramón Jiménez. Al març de 1898, Manuel va viatjar a París per treballar com a traductor en l'editorial Garnier. En 1902, encara a París, va publicar el seu primer llibre Alma, un terme clau del vocabulari simbolista.[5] Restà a la capital francesa fins 1903, compartint pis ambEnrique Gómez Carrillo, Amado Nervo i Rubén Darío, i en l'última etapa amb l'actor Ricardo Calvo, que també acollí al seu apartament a dos Machado més, Antonio y Joaquín (que tornava de la seva experiència americana "malalt, solitari i pobre").[6]
De retorn a Espanya, va desenvolupar una intensa activitat literària amb col·laboracions en el recentment fundat diari ABC i en la veterana Blanco y Negro. En 1903 va estrenar a Sevilla Amor al vuelo, comèdia burgesa amb final feliç escrita en col·laboració amb el seu amic de la infància José Luis Montoto (fill del folclorista Luis Montoto).ref>Enrique Baltanás, "Los Machado", p. 352</ref>Molt més trascendecia va tenir la publicació en 1905 del seu llibre Caprichos, amb dibuixos del seu germà José.
Després de publicar El mal poema i viure itinerant entre Madrid i Barcelona, acaba recalant de nou a Sevilla. Allí es casa, a la parròquia de San Juan de la Palma, el 16 de juny de 1910, amb la pacient Eulalia Càceres Sierra, de trenta anys d'edat (Manuel està a punt de complir els 36)..[7] El matrimoni es va traslladar a Madrid, on, segons Pérez Ferrero, el llibertí Manuel Machado "es va consagrar a la seva dona amb devoció única".[8]
Maduresa
En 1913, Manuel oposità al Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, aconseguint plaça a Santiago de Compostel·la, que gràcies influencies en el Ministeri, li van permutar per una a la Biblioteca Nacional de Madrid, i a l'any següent obtenir una altra plaça d'arxiver a l'Ajuntament de Madrid.[9] Com a director de la Biblioteca Municipal (més tard Biblioteca Històrica Municipal) i el Museu Municipal de Madrid, va impulsar diverses revistes literàries d'escassa durada.
En 1914 esclata la Primera Guerra Mundial i Manuel deixa clara la seva posició "aliadòfila" en diversos escrits (Día por día de mi calendario, 1918).[10] Acabada la contesa, viatjà per França i Bèlgica com a corresponsal d' El Liberal.[nota 3]
_02.jpg)
En 1921 va publicar el que molts especialistes han considerat el seu millor poemari, Ars moriendi. Al fil del gran acolliment que té el llibre i la decisió del poeta de retirar-s'hi del món poètic, es creua entre Manuel i Antonio una discussió epistolar en la qual Manuel acaba escrivint: "La teva poesia no té edat. La meva sí la té". Sentència contra la qual Antonio Machado, conclourà en una altra carta: "La poesia mai té edat quan és veritablement poesia"[12]
Al llarg dels anys vint, els dos germans col·laboren amb gran èxit popular i de crítica en una sèrie de comèdies en vers, en una parenceria d'enteniment creatiu. José Antonio Primo de Rivera acut amb el seu pare a l'homenatge rendit als dos Machado amb motiu de l'estrena de La Lola se va a los puertos. En el discurs que pronuncia aquesta nit del 28 de novembre de 1929, (el primer del que ha quedat notícia), el jove (que després seria cap falangista) va dir, segons va recollir després la crònica de Blanco y Negro: "...dos intel·lectuals plens d'emoció humana, receptors i emissors de la gràcia, l'alegria i la tristesa populars...".[13]
En 1931, en una acte celebrat en l'Ateneo de Madrid el 26 d'abril d'aquest any, Manuel fa públic, en col·laboració amb el músic Oscar Esplá, l'esborrany d'un himne per a la Segona República Espanyola (que provisionalment havia adoptat el de Riego). Els primers versos, escrits per Manuel en el seu fervor republicà, deien així:[14][15]
Durant la guerra, el 1938, va passar a ser membre de la Real Academia de la Lengua Española, on ocupà la cadira N (influí, sembla, en la nominació la seva adhesió al Règim de Franco). Políticament, al contrari que el seu germà Antonio, va ser partidari de la sublevació del general Franco.
En la postguerra les seves poesies apareixien en els llibres de text mentre que les del seu germà eren silenciades. Actualment és més aviat al contrari. Sembla que ell, veient com la seva mare i el seu germà moriren en l'exili, es penedí de part de l'obra literària polititzada que havia escrit.
Com a poeta publicà el panegíric poema «Al sable del Caudillo», que el va fer ser ben vist pel nou règim franquista. La major part de la seva poesia està inspirada en les tonades i ritmes d'Andalusia i després de la guerra civil van ser de tipus religiós.
Obra
Manuel Machado va continuar en alguns aspectes la tasca del seu pare com a divulgador i renovador del folklore popular i el «cant profund». La seva producció poètica abunda en estructures idònies pel cant: cobla, seguidilla, i soleares. Va crear una nova variant de soleá en la qual el vers central té un nombre desproporcionat de síl·labes (9, 10, 11, o més síl·labes), que va batejar com soleariya. També va conrear el romanç, els quartets i sirventesos, i el sonet, estrofa que va renovar amb una variant (el sonetillo), que utilitza versos d'art menor, generalment octosíl·labs, i en algun cas trisíl·labs (com en el sonet titulat «Verano»).
Influït per Verlaine i Rubén Darío, el seu vers apareix enginyós, àgil i expressiu, amb petjades del parnasianisme i els poetes maleïts francesos.[16] Sovint s'ha contraposat aquesta vessant definidament modernista con la seva inserció en el context de la Generació del 98.
Llibres de poemes
- Tristes y alegres (1894)
- Alma (1902).
- Caprichos (1902).
- Los cantares (1905).
- La Fiesta Nacional (1906).
- El mal poema (1909).
- Apolo (1911).
- Cante hondo (1916).
- Ars moriendi (1921).
- Phoenix (1936).
- Horas de oro (1938).
- Poesía. Opera omnia Lyrica (1940).
- Cadencias de cadencias. Nuevas dedicatorias (1943).
- Horario (1947).
- La fiesta nacional
- Cante hondo
Obres de teatre
Els germans Manuel i Antonio escriviren plegats algunes obres dramàtiques d'ambient andalús. La seva obra més popular seria La Lola se va a los puertos, duta al cinema dos cops.
- Desdichas de la fortuna o Julianillo Valcárcel (1926).
- Juan de Mañara (1927).
- Las adelfas (1928).
- La Lola se va a los puertos (1929). (Llegir a Wikisource)
- La prima Fernanda (1931).
- La duquesa de Benamejí (1932).
- El hombre que murió en la guerra (1928. Estrenada en 1941)
Encara que l'obra poètica de tots dos és molt diferent, s'aprecien certs paral·lelismes. Així, tots dos van compondre sengles poesies autobiogràfiques («Adelfos», de Manuel, i «Retrato», d'Antonio), utilitzant versos alexandrins organitzats en sirventesos.
Novel·la
- El amor y la muerte (1913).
Assaig
- La guerra literaria (1914).
- Un año de teatro (1918).
Traducció
- Paul Verlaine, Fiestas galantes (1911).
Notes
- ↑ Rafael Cansinos Asséns, que va tractar amb intimitat ambdós germans, va deixar un retrat de cadascun clar i diferenciador: "Manuel, efusivo, ligero, chispeante, andaluz pizpireto; Antonio, serio, ensimismado, meditabundo, lacónico como un espartano..." (ref. a Baltanás, pág. 324
- ↑ Fills d'Ana Ruiz Hernández: Manuel (1874), Antonio (1875), Rafael (1877), mort alguns dies després de néixer com també moriria, amb prou feines amb nou mesos, Ana (1878), José (1879), Joaquín (1881), Francisco (1884) i Cipriana (morta als 14 anys, el 13 d'agost de 1900). Documentació: Enrique Baltanás: Los Machado, pág. 88; contrastada amb Gibson: Ligero de equipaje, pp. 45, 72 y 115
- ↑ Diari madrileny amb el qual Manuel Machado va trencar en 1919, en solidaritzar-se amb una vaga d'impressors, fruit de la qual va néixer un altre diari: La Libertad. (ref. Baltanás, pág. 369)
Referències
- ↑ Enrique Baltanás, "Los Machado", p. 324
- ↑ Enrique Baltanás, "Los Machado", p. 325
- ↑ Enrique Baltanás, "Los Machado", p. 335
- ↑ D'Ors, 2002, p. 69.
- ↑ Cano, Jose Luis. Antonio Machado. Barcelona: Salvat Editores, 1986, p. 54-59.
- ↑ Gibson, Ian. Ligero de equipaje. Madrid: Santillana Editores G., 2006, p. 134-135.
- ↑ Enrique Baltanás, "Los Machado", p. 362
- ↑ Miguel Pérez Ferrero: Vida de Antonio Machado y Manuel, publicada en 1973 a Madrid per Espasa-Calpe. ISBN 9788423911356
- ↑ Enrique Baltanás, "Los Machado", p. 363
- ↑ Enrique Baltanás, "Los Machado", p. 365
- ↑ Enrique Baltanás, "Los Machado", p. 369
- ↑ Enrique Baltanás, "Los Machado", p. 372
- ↑ Enrique Baltanás, "Los Machado", p. 373
- ↑ Enrique Baltanás, "Los Machado", p. 377
- ↑ Ian Gibson, "Ligero de equipaje", p. 482
- ↑ Miguel d'Ors, Estudios sobre Manuel Machado, Sevilla, Renacimiento, 2000, ISBN 978-84-8472-013-3
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Machado Ruiz |
 |
Vegeu texts en català sobre Manuel Machado Ruiz a Viquitexts, la biblioteca lliure. |
| Precedit per: Leonardo Torres Quevedo |
 Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira N 1936-1947 |
Succeït per: Francisco Javier Sánchez Cantón |