Vincenzo Scamozzi

Vincenzo Scamozzi retrat de Veronese

Vincenzo Scamozzi (Vicenza, 2 de setembre de 1548 - †7 d'agost de 1616) va ser un arquitecte renaixentista de fins del segle XVI i principis del XVII. Va treballar en Vicenza i en la República de Venècia, on va ser la figura més important després d'Andrea Palladio i el seu col·lega Baldasarre Longhena.

Segons Scamozzi, l'arquitectura -disciplina a la qual va dedicar tota la seua vida- havia de ser una ciència exacta, complexa, amb regles pròpies que s'havien d'estudiar amb atenció i paciència.

Resum biogràfic

Nascut en 1548 en Vicenza, on va rebre una primera educació del pare Giandomenico, culturalment lligat a Sebastiano Serlio, en 1572 s'estableix en Venècia, on estudia el tractat d'arquitectura de Vitruvio en la interpretació de Daniele Barbaro i d'Andrea Palladio.

De tornada en Vicenza, en col·laboració amb el pare va realitzar una sèrie de palazzi i viles en la seua ciutat natal i en la província, treballant així mateix en el completament d'algunes obres de Palladio, a la mort d'aquest últim, en 1580.

La seua activitat tardana torna a estar a Venècia, on s'estableix novament en 1580, en Castelfranco Veneto i en Bèrgam.

L'arquitectura com ciència

Projecte del teatre de Sabbioneta

La figura de Scamozzi és relativament poc coneguda, encara que com arquitecte va poder mostrar una sèrie de "primícies": va organitzar amb les estàtues de la República veneciana (de 1591 a 1593) el primer museu públic d'Europa. Va projectar i va realitzar el primer edifici de l'edat moderna estudiat específicament per a un teatre, en Sabbioneta, Màntua, i importants projectes per al govern de Venècia, entre els quals destaca la Procuraduría Nova en la Piazza de San Marco.

Després d'haver construït una important quantitat d'obres -especialment viles als voltants de Vicenza- va escriure un dels més importants tractats de l'època, "La idea de l'arquitectura universal", en 1615 . que va anar per llarg temps adoptada com text bàsic dels arquitectes de l'època, i va tenir especial difusió en el nord del continent.

Scamozzi va representar, en molts aspectes, una figura moderna com arquitecte, estudiós i intel·lectual del seu temps. Va tenir en compte la necessitat de reunir una notable biblioteca personal, col·leccionant llibres (en l'època molt cars) de les més diverses disciplines, des de matemàtica fins a física. Va ser el primer a projectar el funcionament d'un museu, cuidant atentament no només la disposició de les peces, sinó també estudiant la il·luminació natural, aspecte molt avançat per a l'època, que es troba així mateix en molts de dels seus restants projectes.

L'obra mestra de Scamozzi és sens dubte la Vila Pisani, en Lonigo, Vicenza, dita "La Rocca". Posseeix una tipologia de planta central, que va projectar a l'edat de 26 anys. En aquesta obra no es va limitar a imitar la cèlebre Vila Capra del gran Palladio (en aqueixa època encara en construcció) sinó que va utilitzar una tipologia inèdita, amb inspiració directa del Panteó de Roma.

Cronologia de les obres

Villa Molin en Mandria, Padua

• 1568-1575: Villa Ferramosca (per a Girolamo Ferramosca), Vicenza) (amb Giandomenico Scamozzi)
• 1569: Palazzo Godi, Vicenza (projecte, alterat en l'execució pòstuma)
• 1572-1593: Palazzo Thiene-Bonin, Vicenza
• 1574-1615: Villa Verlato (per a Leonardo Verlato), Villaverla (Vicenza)
• 1575: Palazzo Caldogno, Vicenza
• 1575-1578: Villa Pisani anomenada la Rocca Pisana, [Lonigo (Vicenza)
• 1576-1579: Palazzo Trissino-Trento (per a Pierfrancesco Trissino), Vicenza (amb Giandomenico Scamozzi)
• 1580: Villa Priuli (per a Francesco Priuli), Castelfranco Veneto, Treviso) (ala nord)
• 1580-1584: Villa Nani Mocenigo en Canda, Província de Rovigo
• 1580-1592: Villa Capra, dita La Rotonda, Vicenza (va completar la construcció, projecte d'Andrea Palladio, reprojectant la cúpula y agregant els anexes)
• 1581-1586: San Gaetano Thiene, Padua
• 1581-1599: Procuraduría Nueva, Piazza San Marco, Venecia (continuada amb un projecte interior diferent al de Francesco Smeraldi i completada en 1663 per Baldassarre Longhena)
• 1582: Palau cívic, Vicenza atribuït
• 1582-1591: Biblioteca de San Marco en Venecia (va completar sobre projecte de Jacopo Sansovino)
• 1584-1585: [Teatro Olimpico], Vicenza (construcció de l'escenari)
• 1587-1596: Biblioteca de San Marco, Venecia (antesala)
• 1588: Villa Cornaro, Poble de Castelfranco (Treviso) (reconstrucció)
• 1588-1590: Teatre de Sabbioneta (per al duc Vespasiano Gonzaga), Sabbioneta (Província de Mantua)
• 1590: Villa Contarini (para Girolamo Contarini), Loreggia] (Padua)
• 1590-1595: Església dei Tolentini, Venecia
• 1591-1593: Estatuari de la Republica de Venecia
• 1591-1594: San Gaetano Thiene, Padua (monasteri)
• 1591-1595: Villa Cornaro (para Girolamo Cornaro), Piombino Dese (Padua) (completament) atribuït
• 1591-1597: Villa Duodo y Cappella di San Giorgio, Monselice (Padua)
• 1592: Palazzo Duodo, Venecia
• 1592-1616: Palazzo Trissino al Corso (per a Galeazzo Trissino), Vicenza
• 1594-1600: Villa Bardellini (per a Valerio Bardellini), Monfumo (Treviso) (destruïda)
• 1596: Vila Ferretti (per a Girolamo Ferretti) sobre la ribera del Brenta, Sambruson del Dolo (Venècia)
• 1596-1597: Villa Cornaro, Piombino Dese (Padua)
• 1597: Vila Molin (para Nicolò Molin), Mandria, Padua
• 1597: Vila Priuli, Carrara (Padua)
• 1597-1598: Vila Godi (Vicenza)
• 1601: Palazzo del Bo, Padua (façana de la universitat)
• 1601-1606: San Giacomo di Rialto, Venecia (altar de l'escola dels orefices)
• 1601-1636: Iglesia y Hospedaje de San Lazaro dei Mendicanti, Venècia
• 1604-1612: Projecte per a la catedral de San Ruperto i Virgilio, Salzburg, Austria (completat entre 1614 i 1628 per Santino Solari)
• 1605: Esglèssia San Pedro y San Pablo, Venecia (porta de la sagristia; amb Alessandro Vittorio)
• 1605-1616: Villa Duodo, Monselice (Padua
• 1607-1611: San Giorgio Maggiore (Venecia)(façana)
• 1607-1616: Villa Cornaro al Paradiso, Venecia (pavellons bessons)
• 1609: Villa Trevisan (para Domenico Trevisan), San Donà di Piave (Padua)
• 1609-1616: Palazzo degli Scrigni en Santrovaso sobre el Canal Grande, Venecia
• 1614: Palazzo Loredan Vendramin, Venecia (ala est; demolida en 1659 i reconstruïda en 1660)

Obres d'autoria incerta

• Villa Morosini Mantovani llamada Ca' Morosini, Polesella. Provincia de Rovigo
• Palazzo Grimani, Polesella (Rovigo) (destruït en 1892)

Bibliografia

Textos de Scamozzi

• Discurs sobre l'antiguitat de Roma, 1582
• La idea de l'arquitectura universal, Venècia, 1615

Textos sobre Scamozzi

• F. Barbieri y G. Beltramini, Vincenzo Scamozzi. 1548-1616 (italià)
• Lionello Puppi, La solitudine di Vincenzo Scamozzi, nostro contemporaneo documento pdf, en Anales de arquitectura n° 15, Vicenza 2003 (italià)
• Fernando Rigon, La Idea in figura. Iconografie tipografiche del Trattato scamozziano documento pdf en Anales de arquitectura n° 16, Vicenza 2004 (italià)

Enllaços externs

• Muestra sobre Scamozzi en el 2003
• Monografía-catalogo de Scamozzi
• Centro Internazionale di Studi di Architettura Andrea Palladio