Test de Finkbeiner: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: « L'anomenada '''prova de Finkbeiner''' o '''test de Finkbeiner''' és una de les maneres d'observar com els medis de comunicació representen les persones seg...».
 
Línia 16: Línia 16:
==Vegeu també==
==Vegeu també==
* [[Test de Bechdel]], [[test de Mako Mori]], [[test de Huston]]
* [[Test de Bechdel]], [[test de Mako Mori]], [[test de Huston]]
* [[Micromasclisme]]
* [[Micromasclisme]], [[Dominació (sociologia)#Dominació masculina|dominació masculina]]
* [[Estereotips i rols de gènere]]
* [[Estereotips i rols de gènere]], [[desigualtat de gènere]], [[masculinitat]] i [[feminitat]]
* [[Divisió sexual del treball]], [[educació diferenciada]], [[educació mixta]]
* [[Biaix cognitiu]], [[terra enganxós]] i [[sostre de vidre]]
* [[Discriminació retributiva]], [[taxa a les dones]]


==Referències==
==Referències==

Revisió del 02:38, 25 maig 2016

L'anomenada prova de Finkbeiner o test de Finkbeiner és una de les maneres d'observar com els medis de comunicació representen les persones segons el seu gènere, proposada l'any 2013 per la periodista Christie Aschwanden. Té forma d'una llista recordatori de criteris que revisen el possible sexisme als articles que parlen sobre biografies de dones, especialment als camps de l'enginyeria, la tècnica i la ciència, ja que sembla que, per exemple, un matemàtic és matemàtic però una matemàtica és una dona matemàtica, i dona abans de res (vegeu síndrome de la barrufeta). Aschwander va donar-li el nom d'Ann Finkbeiner, que es va negar a escriure en una revista científica sobre una astrònoma "com a dona".[1][2][3]

En moltes fonts, les biografies d'enginyeres i científiques destaquen alguns aspectes personals que mai o rarament apareixerien si fossin homes, com típicament la seva bellesa o manca d'ella, els seus suposats admiradors i amants, la feina del seu marit, la manera de compaginar o no la vida familiar amb la laboral, o com la primera a influit la segona. Per exemple, un article documentat que no passa la prova és la necrològica de l'enginyera aeroespacial Yvonne Brill al New York Times, que, escrita l'any 2013, començava dient "Cuinava una carn Strogonoff deliciosa, va seguir al seu marit al llarg de tota la seva carrera i va interrompre la seva durant vuit anys per a ocupar-se dels seus tres fills. 'La millor mare del món', segons el seu fill Matthew". El diari va ser obligat a modificar-la i ho va fer per una altra a la que "carn Strogonoff" era substituïda per "brillant científica de cohets".[4][5]

Criteris del test

La prova proposada per Aschwanden detecta masclisme, basat en un sistema androcèntric i patriarcal, si en algun moment de l'article es menciona almenys un dels següents aspectes:[1]

  • El fet que sigui sobre una dona
  • La feina del marit de la dona
  • La conciliació de la feina amb la maternitat
  • La manera maternal de relacionar-se amb els seus subordinats
  • Com es va quedar parada en conéixer la competència ferotge al seu camp científic
  • Com n'és un model de dona per a d'altres
  • El fet de ser "la primera dona que..."

Vegeu també

Referències

  1. 1,0 1,1 Christie Aschwanden, Test de Finkbeiner: What matters in stories about women scientists?, DobleXScience, 5 de març de 2013 (anglès)
  2. Ann Finkbeiner, What I’m Not Going to Do, The Last Word On Nothing, 17 de gener de 2013 (anglès)
  3. Curtis Brainard, The Finkbeiner Test: Seven rules to avoid gratuitous gender profiles of female scientists, Columbia Journalism Review, 22 de març de 2013 (anglès)
  4. Yvonne Brill, a Pioneering Rocket Scientist, Dies at 88, de Douglas Martin, New York Times, 30 de març de 2013 (anglès)
  5. Theo Schall, Problems With How We Talk About Female Scientists, Berman Institute Bioethics Bulletin, 13 de maig de 2015 (anglès)

Enllaços externs