Androcentrisme

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Androcèntric)
Salta a: navegació, cerca
Després que a l'Europa medieval es considerés Déu com el centre del món, a partir del renaixement el centre era l'home, i aquesta idea no incloïa les dones.

L'androcentrisme és el punt de vista segons el qual l'home és el centre i la mesura del món.[1]

Emmarca les capacitats de l'ésser masculí com motor individual i universal de l'esdevenir humà. Considera, doncs, el moment o configuració de la ment masculina clàssica, com referent universal en oposició a l'immòbil, a l'immutable, a l'estàtic. L'androcentrisme silencia i invisibilitza el pensament, l'experiència i les representacions que no han estat escrites des de la ment elevada de l'home sino per dones. La dona, si existeix, ho fa únicament en relació amb algun home o com a objecte per a aquests. Un exemple de visió androcèntrica del món n'és la síndrome de la barrufeta.

El terme va començar a ser utilitzat en el debat científic per Charlotte Perkins Gilman qui en va fer una profunda descripció de les pràctiques androcèntriques, així com dels problemes que en resultaven a The Man-Made World or, Our Androcentric Culture, publicat el 1911. Així, l'androcentrisme s'ha d'entendre com una praxi societària on els agents components assumeixen rols funcionals universalitzats. Segons Perkins Gilman, tant els models vitals masculins com les actituds masculines s'afirmen com a universals, mentre que les de les dones són considerades complementàries. La pròpia visió androcèntrica del món confon "androcentrisme" amb "antropocentrisme", i "home" amb "humà".

Etimologia[modifica | modifica el codi]

La paraula "androcentrisme" prové del grec antic ανδρο, andro-, "home, mascle", i χεντρον, kentron, "centre".

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Androcentrisme Tallers per la igualtat, Centre Dolors Piera d'Igualtat d'Oportunitats i Promoció de les Dones, Universitat de Lleida (català)