Observatori Llano de Chajnantor: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Corregit: - arriben el Experiment Pioner + arriben l'Experiment Pioner
{{infotaula d'organització}}, agafa imatge WD
Línia 1: Línia 1:
{{infotaula d'organització}}
L''''Observatori del Pla de Chajnantor''' és un [[Observatori | observatori astronòmic]] localitzat a 5.104 metres d'altitud de sobre el nivell del mar, al [[desert d'Atacama]], [[Xile]], 50 quilòmetres a l'est de [[San Pedro de Atacama]]. És un lloc molt sec i inhospitalari per a la vida humana, però un excel·lent lloc per a l'astronomia de [[Radiació Terahertz | submil·limètrica]]. El [[vapor d'aigua]] absorbeix i atenua les radiacions submil·limétriquess i aquesta és la raó per la qual la [[radioastronomia]] requereix un lloc molt sec per a la recepció d'aquest tipus d'ones curtes. L'Observatori del Pla de Chajnantor és un dels observatoris astronòmics més grans i cars del món, amb aproximadament mil milions de [[Dòlar dels Estats Units]] assignats per projectes sobre el lloc.
L''''Observatori del Pla de Chajnantor''' és un [[Observatori | observatori astronòmic]] localitzat a 5.104 metres d'altitud de sobre el nivell del mar, al [[desert d'Atacama]], [[Xile]], 50 quilòmetres a l'est de [[San Pedro de Atacama]]. És un lloc molt sec i inhospitalari per a la vida humana, però un excel·lent lloc per a l'astronomia de [[Radiació Terahertz | submil·limètrica]]. El [[vapor d'aigua]] absorbeix i atenua les radiacions submil·limétriquess i aquesta és la raó per la qual la [[radioastronomia]] requereix un lloc molt sec per a la recepció d'aquest tipus d'ones curtes. L'Observatori del Pla de Chajnantor és un dels observatoris astronòmics més grans i cars del món, amb aproximadament mil milions de [[Dòlar dels Estats Units]] assignats per projectes sobre el lloc.


Línia 5: Línia 6:
El 1999, el Generador d'Imatges de Fons Còsmic ([[Cosmic Background Imager|CBI]]) va ser el primer [[radiotelescopi]] a fer observacions sota els cels de Chajnantor. El 2002 l'Experiment de Telescopi submil·limètric d'Atacama ([[Atacama Submillimeter Telescope Experiment|ASTE]]) arriba a Pampa La Bola, propera a Chajnantor. Posteriorment, arriben l'Experiment Pioner d'Atacama ([[Atacama Pathfinder Experiment|APEX]]) el 2003, Cel del Sud 2 ([[NANTEN2]] o 南 天 2) el 2004, Telescopi de Cosmologia d'Atacama ([[Atacama Cosmology Telescope|ACT]]) el 2007, Experiment Q/U de Representació d'Imatges ([[Q/U Imaging Experiment|QUIET]]) el 2008 i Observatori Mini-Tòquio d'Atacama (Mini-[[Tòquio Atacama Observatory|TAO]], de 1.0 m de diàmetre) el 2009. Finalment, es preveu que la construcció de la Gran Matriu mil·limètrica d'Atacama ([[Atacama Large Millimeter Array|ALMA]]) conclogui el 2013.<ref Name=fapesp/>
El 1999, el Generador d'Imatges de Fons Còsmic ([[Cosmic Background Imager|CBI]]) va ser el primer [[radiotelescopi]] a fer observacions sota els cels de Chajnantor. El 2002 l'Experiment de Telescopi submil·limètric d'Atacama ([[Atacama Submillimeter Telescope Experiment|ASTE]]) arriba a Pampa La Bola, propera a Chajnantor. Posteriorment, arriben l'Experiment Pioner d'Atacama ([[Atacama Pathfinder Experiment|APEX]]) el 2003, Cel del Sud 2 ([[NANTEN2]] o 南 天 2) el 2004, Telescopi de Cosmologia d'Atacama ([[Atacama Cosmology Telescope|ACT]]) el 2007, Experiment Q/U de Representació d'Imatges ([[Q/U Imaging Experiment|QUIET]]) el 2008 i Observatori Mini-Tòquio d'Atacama (Mini-[[Tòquio Atacama Observatory|TAO]], de 1.0 m de diàmetre) el 2009. Finalment, es preveu que la construcció de la Gran Matriu mil·limètrica d'Atacama ([[Atacama Large Millimeter Array|ALMA]]) conclogui el 2013.<ref Name=fapesp/>
[[Fitxer:ESO-NAOJ-NRAO - ALMA observatory equipped with its first antenna (by).jpg |right | 250px | thumb | Una de les 66 antenes de l'observatori ALMA a Chajnantor.]]
[[Fitxer:ESO-NAOJ-NRAO - ALMA observatory equipped with its first antenna (by).jpg |right | 250px | thumb | Una de les 66 antenes de l'observatori ALMA a Chajnantor.]]
[[Fitxer: Chajnantor2004.jpg | right | 250px | thumb | Pla de Chajnantor des del Turó Toco. En ampliar la imatge es poden veure APEX (esquerra) i CBI (centre).]]


== Telescopis al Pla de Chajnantor ==
== Telescopis al Pla de Chajnantor ==

Revisió del 12:17, 3 jul 2016

Infotaula d'organitzacióObservatori Llano de Chajnantor
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusobservatori astronòmic Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1999
Governança corporativa
Seu
Format per
Atacama Large Millimeter Array
Telescopi Cosmològic d'Atacama
Q/U Imaging ExperimenT (en) Tradueix
POLARBEAR (en) Tradueix
NANTEN2 Observatory (en) Tradueix
Atacama Pathfinder Experiment (en) Tradueix
Atacama Submillimeter Telescope Experiment (en) Tradueix
University of Tokyo Atacama Observatory (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

L'Observatori del Pla de Chajnantor és un observatori astronòmic localitzat a 5.104 metres d'altitud de sobre el nivell del mar, al desert d'Atacama, Xile, 50 quilòmetres a l'est de San Pedro de Atacama. És un lloc molt sec i inhospitalari per a la vida humana, però un excel·lent lloc per a l'astronomia de submil·limètrica. El vapor d'aigua absorbeix i atenua les radiacions submil·limétriquess i aquesta és la raó per la qual la radioastronomia requereix un lloc molt sec per a la recepció d'aquest tipus d'ones curtes. L'Observatori del Pla de Chajnantor és un dels observatoris astronòmics més grans i cars del món, amb aproximadament mil milions de Dòlar dels Estats Units assignats per projectes sobre el lloc.

Cronologia

El 1999, el Generador d'Imatges de Fons Còsmic (CBI) va ser el primer radiotelescopi a fer observacions sota els cels de Chajnantor. El 2002 l'Experiment de Telescopi submil·limètric d'Atacama (ASTE) arriba a Pampa La Bola, propera a Chajnantor. Posteriorment, arriben l'Experiment Pioner d'Atacama (APEX) el 2003, Cel del Sud 2 (NANTEN2 o 南 天 2) el 2004, Telescopi de Cosmologia d'Atacama (ACT) el 2007, Experiment Q/U de Representació d'Imatges (QUIET) el 2008 i Observatori Mini-Tòquio d'Atacama (Mini-TAO, de 1.0 m de diàmetre) el 2009. Finalment, es preveu que la construcció de la Gran Matriu mil·limètrica d'Atacama (ALMA) conclogui el 2013.[1]

Una de les 66 antenes de l'observatori ALMA a Chajnantor.

Telescopis al Pla de Chajnantor

Telescopis al sector de Pampa La Bola

Col·laboració amb LLAMA

S'ha proposat que ALMA, APEX i ASTE realitzin interferometria de base ampla amb el radiotelescopi argentí - brasiler LLAMA.[2] En particular, ALMA podria augmentar 10 vegades la seva resolució angular (fins i tot fins a 1 μ sa a longituds d'ona d'1 mm)[2] gràcies al fet que LLAMA estaria a 200 km.[1]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 de Castro, Fábio. «radiotelescopis em rede» (en portuguès). Agència FAPESP, 10-08-2011. [Consulta: 24 agost 2011].
  2. ↑ 2,0 2,1 Arnal, 27 «Projecte LLAMA (acrònim de Large Latin American Millimeter Array)». Butlletí de Divulgació Científica i Tecnològica del IAR, 7, 2009. ISSN: 1669-7871.

Enllaços externs


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Observatori_Llano_de_Chajnantor&oldid=17147121»