Festa Major de Sitges: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Colla Vella de Diables de Sitges
categoria més precisa
Línia 156: Línia 156:
[http://www.agrupasitges.org/pagines/indexAnimat.php?idioma=cat Agrupació de Balls Populars de Sitges]
[http://www.agrupasitges.org/pagines/indexAnimat.php?idioma=cat Agrupació de Balls Populars de Sitges]
[[Categoria:Sitges]]
[[Categoria:Sitges]]
[[Categoria:Festes]]
[[Categoria:Festes tradicionals d'interès nacional]]

Revisió del 21:51, 18 gen 2008

La Festa Major de Sitges és una festa declarada d'interés nacional per la Generalitat de Catalunya[1] que es celebra entre el 21 i el 27 d'Agost en honor a Sant Bartomeu apòstol (24 d'agost).[2] Els seus actes més tradicionals es celebren en les anomenades 36 hores dels dies 23 i 24 d'agost.


Història

1595: Al llibre de la Claveria de la Universitat de Sitges es recullen entre d'altres el pagament fet al rector de Sant Pere de Ribes per a fer-se càrrec del sermó de l'ofici de Sant Bartomeu.

1624: Els músics que van prendre part en la Festa Major van cobrar 4 lliures.

1700: Els músics de Vilafranca que prenen part en la Festa Major varen cobrar 14 lliures.

1843: Per primera vegada hi ha referència escrita que es passegi la imatge de Sant Bartomeu per la població durant la festivitat.

1847: Primera referència escrita del Ball de les Gitanes.

1853: Per primera vegada les festes de la població tenen denominació de Festa Major i s'hi tiren focs artificials. En aquell any hi varen participar "El Ball de Sant Bartomeu", diables, bastons, gitanes, cercolets i la Moixiganga.

1868: Referència escrita de les participacions a la Festa Major d'almenys el Ball de Bastons, el Ball de Malcasats, el Ball de Diables, el Ball de les Criades i la Moixiganga. Per la nit hi varen haver focs artificials i ball públic al "Teatre Vell".

1877: Es celebren dues festes majors paral·leles organitzades pel Casino Prado Suburense i la Societat El Retiro degut a la gran rivalitat entre aquestes dues entitats i un malentès amb l'Ajuntament.

1886: Gràcies a l'Eco de Sitges les cròniques de la Festa Major es poden consultar en aquest mitjà des d'aquest any.

1903: Els gegants llueixen per primera vegada la Medalla de Plata que varen guanyar l'any anterior a les festes de la Mercè de Barcelona.

1908: Degut a les circumstàncies estatals a la festa només hi participen els Diables, els Bastons, els Pastorets i els Cercolets.

1918: L'Ajuntament comença a tractar la Festa Major com un reclam turístic anunciant-la a les estacions de ferrocarril de la rodalia de Barcelona.

1922: Primera aparició del "nou" Drac de Sitges. Va arribar a les 21:30 del 23 d'agost i va ser rebut per tots els balls populars a la Punta. S'estrenen quatre cabeçuts: "Patufet", "Bernat", "Tecla" i "Bartomeu".

1928: Abans dels focs artificials s'inauguren les escales de la punta.

1936-37-38: A causa de la Guerra Civil Espanyola no es celebra la Festa Major. El 21 de juliol de 1936 l'Església parroquial va ser saquejada però la petita imatge de "Sant Bartomeu" que es passeja pel poble va restar intacta.

1942: Els balls populars presenten "Els Gegantets" i un nou cabeçut.

1945: El 5 d'agost, dia de la Verge del Vinyet, els balls populars incorporen "L'Àliga", que havia estat construïda a "Can Figols".

1947: Primera interpretació de la sardana La Processó de Sant Bartomeu d'Antoni Català quan la processó passa pel Cap de la Vila, tradició que perdura encara avui en dia.

1952: Es crea la Escola de Grallers de Sitges degut a la dificultat de trobar gralles d'altres poblacions.

1956: Primera referència de participacions exteriors importants: A la matinal varen participar "Els nens del Vendrell", el "Ball de Gitanes de Vilanova i la Geltrú" i la Banda del Regiment Jaén XXV.

1965: El diumenge 22 d'agost s'inauguren els nous gegants petits de Sitges que amb el temps han passat a ser coneguts com Gegants Americanos (o Cubanos).

1970: És l'últim any que es celebren les misses solemnes completes de la vigília.

1971: Es crea la primera colla castellera de la vila: "Els Castellers de Sitges", que actuen amb camisa blava, pantaló blanc i faixa negra. Aconsegueixen un pilar de quatre, el 4 de 5, el 3 de 5, la torre de 5 i el pilar de 4 aixecat per sota.

1974: Participen per primera vegada una moixiganga infantil i Els Falcons. S'estrenen els Gegants d'en Montornès que avui en dia actuen per la matinal de Santa Tecla.

1977: L'Ajuntament obliga per primera vegada a tancar els comerços el dia 24 d'agost degut a que és festa local. Durant la Festa Major s'inaugura també l'Hort de Can Falç com a parc públic.

1979: S'estrena la parella de Gegants Moros fets per artesans sitgetans en record dels antics Gegants Moros dels germans Querol.

1980: Per primera vegada el Ball de les Panderetes és integrat per sitgetans i no es contracta a fora. Es planteja la matinal infantil per a Santa Tecla.

1984: Una festa conflictiva tot i la estrena de la nova Àguila (feta de fibra de vidre) ja que diversos balls no varen participar als actes degut a un polèmic article escrit a L'Eco de Sitges.

1988: Degut a les seves crisis internes deixen de participar a la festa els Castellers de Sitges.

1991: La Generalitat de Catalunya declara la Festa Major de Sitges festa tradicional d'interès nacional.

1993: Apareix una nova colla de castellers, la Colla Jove de Castellers de Sitges que vesteixen camisa de color vi i pantalons blancs. Avui en dia encara perduren i han realitzat un 4 de 8 com a màxima fita, també participen a la Festa Major.

1995: Les càmeres del Canal 33 de TVC filmen la Festa Major per al programa cultural "Tarasca". Es filma la entrada de grallers, els balls populars i s'entrevista a Isidre Pañella i al pregoner Joan Yll.

Balls populars

Actualment el Protocol de la Festa Major de Sitges aprovat l'any 2006 a més de conservar molts altres aspectes indica que per tal que perdurin els balls caldrà que rebin una protecció especial:

Balls desapareguts

Al llarg dels anys els següents balls no han perdurat:

  • Els Falcons
  • Els Cavallets: Varen actuar únicament a les Festes de l'any 2005 i la poca acceptació per part del públic d'un ball que no havia aparescut mai fins ara juntament a la creació del Protocol de Festa Major han fet que aquest ball desaparegui.

Actes tradicionals

Aquests actes són els que han perdurat durant els anys i que no es veuen alterats en els programes entre festes majors succesives [3].

Pregó

Es llegeix el 21 d'agost i convida els ciutadans a participar de la Festa Major.

Lliurament de la Bandera

La rep el president o presidenta de la Comissió de Festa Major i Santa Tecla per part de l'estament eclesiàstic el dia 22 d'Agost.

Entrada de Gralles

Es produeix el 23 d'agost a les 12 del migdia i donen l'inici a les anomenades 36 hores. Diverses colles de grallers de Sitges (Colla la Sitja, Colla Maricel, Escola de Grallers de Sitges i Grallers de Sitges) i d'altres invitades van fins al Cap de la Vila i interpreten diversos temes i versions amb gralla a aquesta plaça sitgetana sent un dels moments més tradicionals de la festa. A continuació, al mateix Cap de la Vila la cobla interpreta les sardanes Festa Major i La Processó de Sant Bartomeu.

Sortida de les Dues

Els balls surten de la plaça de l'ajuntament i baixen el carrer Major fins al Cap de la Vila, a on fan una actuació. Tot seguit, es balls es parteixen per anar primer uns a l'Hospital de Sant Joan i a la Residència Les Magnòlies, i els altres -tradicionalment- davant de la casa de l'alcalde. En acabant les seves actuacions els balls es creuen per anar a l'altre lloc. En els darrer anys, l'alcalde Jordi Baijet ha canviat l'actuació a casa de l'alcalde per una exhibició a l'Hort de Can Falç.

Processó de la Bandera

Surt del domicili del president de la Comissió de Festa Major i Santa Tecla amb tots els balls populars que es dirigeixen a la casa del pendonista de l'any. Allà es recull el Sant i d'allí es va cap a la parròquia on el rector els rep. El tabernacle amb el sant es col·loca a l'altar a punt de presidir l'ofici de l'endemà.

Castell de focs

Es llança des de la Punta i el seu espigó, amb el públic repartit al llarg del passeig marítim. És possiblement l'acte més concorregut de la festa, amb milers de visitants forasters. Posteriorment els balls populars realitzen la baixada per les escales de la punta. Habitualment quan finalitza la baixada i si la meteorologia ho permet hi ha ball per tal d'amenitzar la espera fins a la matinal.

Matinal

Es realitza a la matinada entre els dies 23 i 24. De nou apareixen tots els balls populars i és tradicional repartir flors (nards i altres) a les noies que ho desitgin. També són tradicionals les passades de faixes en les que el públic pot participar amb els balls populars.

Entrada d'Ofici

Les autoritats civils, el jutge de pau, la comissió de Festa Major, el pendonista i els cordonistes i el pregoner/a surten de l'Ajuntament i acompanyats per la banda s'adrecen a la parròquia on són rebuts pel rector i tot seguit es concelebra el solemne ofici de Sant Bartomeu.

Sortida d'Ofici

En acabar l'ofici de Sant Bartomeu tots els balls i entremesos fan passada des del Baluard fins a la plaça de l'Ajuntament, mentre la cobla interpreta la sardana Festa Major, d'Enric Morera i la banda executa pas-dobles.

Els pastorets, cercolets, moixiganga i la Colla Jove de Castellers de Sitges fan el seu ball muntat davant l'ajuntament, mentre els altres balls fan la seva passada. En acabar, la banda, els gegants i els cabeçuts fan una segona passada. En finalitzar, els Castellers de Sitges fan una actuació.

Concerts

En acabat l'ofici i a mitja tarda, la banda i la cobla fan els Concert-vermut i el Cafè-concert a les entitats Prado Suburunse i Societat Recreativa el Retiro. La formació que al matí actua en un lloc a la tarda ho fa a l'altre, i a l'inrevés.

Processó d'Ofici

Surt a la tarda, de l'església parroquial, presidida per les autoritats civils i eclesiàstiques i el pendonista acompanyat dels cordonistes. Al tornar a la parròquia tots els balls reben el sant ballant conjuntament i les colles de foc fan una encesa. A l'església el rector dirigeix unes breus paraules als assistents agraïnt-los la seva assistència a la processó. En acabada la processó, a la plaça de l'ajuntament els gegants, l'àliga i el drac s'acomiaden amb una bona ballada posant fi a les intenses 36 hores de la Festa Major sitgetana.

Fonts

Arxiu de Sitges

Llibres sobre la Festa Major de Sitges

Vilà, Jofre i altres. Sitges. L'encant de la tradició. Sitges: Ed. Ajuntament de Sitges, 2001.

Miquel Forns. Santa Tecla, vaivens de la Festa Major petita (premi Folklore 2002)

Enllaços externs

Web oficial de la Festa Major de Sitges

Festes de Sitges

Protocol de la Festa Major de Sitges

Agrupació de Balls Populars de Sitges