Antropomorfisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Correcció lingüística |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Universeface.jpg|150px|thumb|Una imatge antropomòrfica de Carrie Berman]] |
[[Fitxer:Universeface.jpg|150px|thumb|Una imatge antropomòrfica de Carrie Berman]] |
||
''' |
'''Antropomorfisme''' és la tendència a considerar realitats o elements no humans com si fossin humans. Aquestes realitats poden ser [[déus]] o elements naturals com [[animals]], [[estrelles]] o [[planetes]], [[muntanyes]], [[rius]], [[arbres]], etc. La paraula ve del [[grec]] ''anthropos'' ('home') i ''morphe'' ('forma'), 'amb forma humana'.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.30 |consulta=7 de novembre de 2014}}</ref> |
||
L'antropomorfisme es pot entendre en dos sentits |
L'antropomorfisme es pot entendre en dos sentits: des d'un punt de vista físic, quan apreciam formes humanes en elements naturals (una [[Arrel (botànica)|arrel]], un [[núvol]]...), o en sentit mental, quan atribuïm característiques humanes, com el llenguatge o la capacitat de raonar, a determinats elements no humans (com passa als [[dibuixos animats]]). També es parla de ''personalització'' per referir-se a aquesta tendència. |
||
L'antropomorfisme és un tret característic de molts [[mites]]. A la [[mitologia grega]] els déus s'assemblaven molt als homes, no només en la forma física, sinó que fins i tot |
L'antropomorfisme és un tret característic de molts [[mites]]. A la [[mitologia grega]] els déus s'assemblaven molt als homes, no només en la forma física, sinó que fins i tot tenien els seus mateixos defectes ([[enveja]], [[enuig|ira]], [[gelosia]], etc.), com ja denuncià [[Xenòfanes de Colofó|Xenòfanes]].<ref>{{GEC|0159312|antropomorfisme}}</ref><ref>{{Ref-llibre |títol = Diccionario de Filosofía|edició = 1a|llengua = castellà|data = 2003|editorial = SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales)|lloc = Barcelona|pàgines = 11|isbn = 84-8332-398-2|col·lecció = Biblioteca de Consulta Larousse}}</ref> |
||
== Vegeu també == |
== Vegeu també == |
||
Revisió del 13:48, 17 març 2017
Antropomorfisme és la tendència a considerar realitats o elements no humans com si fossin humans. Aquestes realitats poden ser déus o elements naturals com animals, estrelles o planetes, muntanyes, rius, arbres, etc. La paraula ve del grec anthropos ('home') i morphe ('forma'), 'amb forma humana'.[1]
L'antropomorfisme es pot entendre en dos sentits: des d'un punt de vista físic, quan apreciam formes humanes en elements naturals (una arrel, un núvol...), o en sentit mental, quan atribuïm característiques humanes, com el llenguatge o la capacitat de raonar, a determinats elements no humans (com passa als dibuixos animats). També es parla de personalització per referir-se a aquesta tendència.
L'antropomorfisme és un tret característic de molts mites. A la mitologia grega els déus s'assemblaven molt als homes, no només en la forma física, sinó que fins i tot tenien els seus mateixos defectes (enveja, ira, gelosia, etc.), com ja denuncià Xenòfanes.[2][3]
Vegeu també
Referències
- ↑ Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.30. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 7 novembre 2014].
- ↑ «Antropomorfisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Diccionario de Filosofía (en castellà). 1a. Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 11 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2.
