Alain Resnais: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Correcció posició plantilla:commonscat
mCap resum de modificació
Línia 31: Línia 31:
| imdb = 0720297
| imdb = 0720297
}}
}}
'''Alain Resnais''' ([[Gwened]], [[3 de juny]] de [[1922]] - [[París]], [[1 de març]] de [[2014]]<ref name=Ara>{{ref-notícia| títol=Mor als 91 anys el cineasta francès Alain Resnais|publicació=Diari Ara|url=http://www.ara.cat/cultura/Mor-cineasta-frances-Alain-Resnais_0_1094290777.html}}</ref>) fou un [[cineasta]] [[francesos|francès]]. Va rebre cinc premis Cèsar, tres d'aquests com a millor pel·lícula i dos com a millor director, dos Óssos de Plata de Berlín, tres Lleons d'Or de la Mostra de Venècia, un BAFTA i un premi especial del jurat de Canes, on va ser homenatjat per tota la seva carrera el 2009.
'''Alain Resnais''' ([[Gwened]], [[3 de juny]] de [[1922]] - [[París]], [[1 de març]] de [[2014]]<ref name=Ara>{{ref-notícia| títol=Mor als 91 anys el cineasta francès Alain Resnais|publicació=Diari Ara|url=http://www.ara.cat/cultura/Mor-cineasta-frances-Alain-Resnais_0_1094290777.html}}</ref>) fou un [[cineasta]] [[francesos|francès]]. Fou un dels fundadors de la ''[[nouvelle vague]]'' francesa, innovà en la tècnica del ''[[flashback]]'' per a explorar la memòria i el temps, punts de vista i narratives ambigus. Va rebre molts guardons i el 2009 va ser homenajat per la seva carrera a Canes.

Fou un dels fundadors de la ''[[nouvelle vague]]'' francesa, innovà en la tècnica del ''[[flashback]]'' per a explorar la memòria i el temps, punts de vista i narratives ambigus.


Deu anys més gran que [[François Truffaut]], ja s'havia guanyat un nom a finals dels anys quaranta amb llargmetratges documentals atípics, com ''Nit i boira'' (1955). Alguns els realitzà en col·laboració amb [[Chris Maker]], un altre representant de la ''nouvelle vague'', l'experimentació formal del qual, en gran mesura postmoderna, tingué una gran influència en Resnais.
Deu anys més gran que [[François Truffaut]], ja s'havia guanyat un nom a finals dels anys quaranta amb llargmetratges documentals atípics, com ''Nit i boira'' (1955). Alguns els realitzà en col·laboració amb [[Chris Maker]], un altre representant de la ''nouvelle vague'', l'experimentació formal del qual, en gran mesura postmoderna, tingué una gran influència en Resnais.
Línia 41: Línia 39:
La inquietud intel·lectual de Resnais també es reflecteix en el seu gran interès per l'escriptura experimental, sobretot el ''noveau roman'' que feia furor a París en l'apogeu de la seva carrera. [[Jean Caroyl]], [[Jorge Semprún]] i, sobretot, [[Marguerite Duras]], que va escriure ''Hiroshima mon amour'', exerciren una gran influència en ell.
La inquietud intel·lectual de Resnais també es reflecteix en el seu gran interès per l'escriptura experimental, sobretot el ''noveau roman'' que feia furor a París en l'apogeu de la seva carrera. [[Jean Caroyl]], [[Jorge Semprún]] i, sobretot, [[Marguerite Duras]], que va escriure ''Hiroshima mon amour'', exerciren una gran influència en ell.


La col·laboració de Resnais amb [[Alain Robbe-Grillet]] en ''L'any passat a Marienbad'' (1961) produí un dels films del cinema d'art i assaig internacional més difícils. La seva fascinació per l'experimentació formal i l'estructura impenetrable ha perdurat fins a l'ocàs de la seva carrera.
La col·laboració de Resnais amb [[Alain Robbe-Grillet]] en ''L'any passat a Marienbad'' (1961) produí un dels films del cinema d'art i assaig internacional més difícils. La seva fascinació per l'experimentació formal i l'estructura impenetrable ha perdurat fins a l'ocàs de la seva carrera. ''Smoking/No Smoking'' (1993) és una sèrie de dos films que es poden veure en qualsevol ordre, ja que la història té dotze possibles conclusions, malgrat que un final obvi i universal, i tots es desenvolupen en un cementiri. El seu darrer treball, ''Aimer, boire et chanter'' (2014), va ser guardonat amb al premi Alfred Bauer i amb el Premi de la Crítica Internacional FIPRESCI de la passada edició de la [[Berlinale]].<ref name="Ara" />

''Smoking/No Smoking'' (1993) és una sèrie de dos films que es poden veure en qualsevol ordre, ja que la història té dotze possibles conclusions, malgrat que un final obvi i universal, i tots es desenvolupen en un cementiri.

El seu darrer treball, ''Aimer, boire et chanter'' (2014), va ser guardonat amb al premi Alfred Bauer i amb el Premi de la Crítica Internacional FIPRESCI de la passada edició de la [[Berlinale]].<ref name=Ara />


Resnais va estar casat amb Florence Malraux (l'única filla de l'últim estadista francès [[André Malraux]]). La seva darrera companya actual fou l'actriu francesa [[Sabine Azéma]], amb qui es casà a [[Scarborough]], [[North Yorkshire]].
Resnais va estar casat amb Florence Malraux (l'única filla de l'últim estadista francès [[André Malraux]]). La seva darrera companya actual fou l'actriu francesa [[Sabine Azéma]], amb qui es casà a [[Scarborough]], [[North Yorkshire]].
Línia 98: Línia 92:
* ''[[Cœurs]]'' (2006)
* ''[[Cœurs]]'' (2006)
* ''[[Les herbes folles]]'' (2009)
* ''[[Les herbes folles]]'' (2009)

== Honors ==
Va rebre cinc premis Cèsar, tres d'aquests com a millor pel·lícula i dos com a millor director, dos Óssos de Plata de Berlín, tres Lleons d'Or de la Mostra de Venècia, un BAFTA. El 2009 va rebre el premi especial del jurat, al 62è [[Festival Internacional de Cinema de Canes|Festival de Canes]] per a ''Les Herbes folles'' i la seva carrera el 2009.<ref name="Biographie d'Alain Resnais sur le site de France Inter">{{Lien web|url=http://www.franceinter.fr/personne-alain-resnais|titre=Biographie d'Alain Resnais|site=France Inter|consulté le=29 septembre 2012}}.</ref>

El 2014 va rebre pòstumament el premi Carrosse d'or per a la seva obra completa.<ref name="Leblanc2014">{{article|prénom1=Stéphane|nom1=Leblanc|url=http://www.20minutes.fr/cinema/1375241-on-va-aimer-boire-et-chanter-sur-la-croisette-pour-alain-resnais|titre=On va aimer, boire et chanter sur la Croisette pour Alain Resnais|périodique=20 minutes|jour=14|mois=mai|année=2014|consulté le=17 mai 2014}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 12:15, 5 jul 2017

Infotaula de personaAlain Resnais

Juliette Binoche i Alain Resnais als premis César del 1998
Biografia
Naixement(fr) Alain Pierre Marie Jean Georges Resnais Modifica el valor a Wikidata
3 de juny de 1922
Gwened, Bretanya
Mort1 de març de 2014(2014-03-01) (als 91 anys)
París, França
SepulturaCementiri de Montparnasse, 4 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Nacionalitatfrancès
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut des hautes études cinématographiques
Cours Simon
La Fémis Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, actor, productor de cinema, director de fotografia, guionista, muntador, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1946 Modifica el valor a Wikidata –  2014 Modifica el valor a Wikidata
MovimentNouvelle vague Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeFlorence Malraux
Sabine Azéma
Premis
IMDB: nm0720297 Allocine: 324 Allmovie: p108005 TMDB.org: 11983
Discogs: 2284266 Modifica el valor a Wikidata

Alain Resnais (Gwened, 3 de juny de 1922 - París, 1 de març de 2014[1]) fou un cineasta francès. Fou un dels fundadors de la nouvelle vague francesa, innovà en la tècnica del flashback per a explorar la memòria i el temps, punts de vista i narratives ambigus. Va rebre molts guardons i el 2009 va ser homenajat per la seva carrera a Canes.

Deu anys més gran que François Truffaut, ja s'havia guanyat un nom a finals dels anys quaranta amb llargmetratges documentals atípics, com Nit i boira (1955). Alguns els realitzà en col·laboració amb Chris Maker, un altre representant de la nouvelle vague, l'experimentació formal del qual, en gran mesura postmoderna, tingué una gran influència en Resnais.

La pel·lícula clau de la seva carrera fou Hiroshima mon amour (1959). La seva profunda reflexió envers el temps, la memòria, la cultura i la història són força diferents dels elements culturals i autobiogràfics de les primeres obres de Jean-Luc Godard i Truffaut. Va mantenir el seu interès per aquests temes durant tota la seva carrera, com s'aprecia amb obres menys conegudes com a Providence (1977), que segueix la interacció entre la memòria i la imaginació en la ment d'un novel·lista moribund.

La inquietud intel·lectual de Resnais també es reflecteix en el seu gran interès per l'escriptura experimental, sobretot el noveau roman que feia furor a París en l'apogeu de la seva carrera. Jean Caroyl, Jorge Semprún i, sobretot, Marguerite Duras, que va escriure Hiroshima mon amour, exerciren una gran influència en ell.

La col·laboració de Resnais amb Alain Robbe-Grillet en L'any passat a Marienbad (1961) produí un dels films del cinema d'art i assaig internacional més difícils. La seva fascinació per l'experimentació formal i l'estructura impenetrable ha perdurat fins a l'ocàs de la seva carrera. Smoking/No Smoking (1993) és una sèrie de dos films que es poden veure en qualsevol ordre, ja que la història té dotze possibles conclusions, malgrat que un final obvi i universal, i tots es desenvolupen en un cementiri. El seu darrer treball, Aimer, boire et chanter (2014), va ser guardonat amb al premi Alfred Bauer i amb el Premi de la Crítica Internacional FIPRESCI de la passada edició de la Berlinale.[1]

Resnais va estar casat amb Florence Malraux (l'única filla de l'últim estadista francès André Malraux). La seva darrera companya actual fou l'actriu francesa Sabine Azéma, amb qui es casà a Scarborough, North Yorkshire.

Filmografia

Honors

Va rebre cinc premis Cèsar, tres d'aquests com a millor pel·lícula i dos com a millor director, dos Óssos de Plata de Berlín, tres Lleons d'Or de la Mostra de Venècia, un BAFTA. El 2009 va rebre el premi especial del jurat, al 62è Festival de Canes per a Les Herbes folles i la seva carrera el 2009.[2]

El 2014 va rebre pòstumament el premi Carrosse d'or per a la seva obra completa.[3]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alain Resnais
  1. ↑ 1,0 1,1 «Mor als 91 anys el cineasta francès Alain Resnais». Diari Ara.
  2. ↑ «Biographie d'Alain Resnais». [Consulta: 29 setembre 2012]..
  3. ↑ Falta indicar la publicació.
  • 501 directores de cine, pàg. 258 de Steven Jay Schneider. Editorial Grijalbo.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alain_Resnais&oldid=18617624»