Guadix: diferència entre les revisions
| Línia 67: | Línia 67: | ||
Després de la conquesta dels Reis Catòlics en 1489, va començar l'abandó de la fortalesa. Al segle XVI la construcció va ser destruïda parcialment, perdent-se gran part de les estances interiors de la mateixa. Posteriorment, va ser restaurada. L'any 1931 va ser declarada Monument Artístic Nacional.<ref>{{ref-web|url=http://www.guadix.es/castellano/info/9DE40EEC4CC84ED89269D6D182C14621.asp|consulta=15 gener 2018|títol=Museos y lugares de interés|editor=Ayuntamiento de Gaudix|llengua=castellà}}</ref> |
Després de la conquesta dels Reis Catòlics en 1489, va començar l'abandó de la fortalesa. Al segle XVI la construcció va ser destruïda parcialment, perdent-se gran part de les estances interiors de la mateixa. Posteriorment, va ser restaurada. L'any 1931 va ser declarada Monument Artístic Nacional.<ref>{{ref-web|url=http://www.guadix.es/castellano/info/9DE40EEC4CC84ED89269D6D182C14621.asp|consulta=15 gener 2018|títol=Museos y lugares de interés|editor=Ayuntamiento de Gaudix|llengua=castellà}}</ref> |
||
'''Plaça de las Palomas''': és el principal espai públic de la ciutat, tant per les seves dimensions i la seva ubicació al final del passeig de la Catedral com per la seva història. |
|||
Aquest espai ha estat conegut amb diversos noms, entre ells "la Plaça de la Constitució", "Onésimo Redondo" o més recentment la Plaça de las Palomas. Segons alguns historiadors en aquest lloc va estar situada l'antiga seu de [[Muhàmmad XIII]] a finals d'època [[nassarita]]. |
|||
La construcció d'aquesta plaça va suposar un important canvi en l'urbanisme de la ciutat, adaptant-se als temps renaixentistes i concentrant aquí el poder i les funcions polítiques. La seva primera construcció data de final del segle XVI i començaments del XVII, creant un espai rectangular força ampli, amb galeries presidides per [[arc escarser|arcs escarsers]] recolzats sobre columnes llises i [[capitell]]s [[jònic]]s. Actualment només vuit arcs són originals, els del lateral esquerre. Es poden observar també alguns arcs presidits per escuts en pedra amb l'àguila bicèfala i la corona imperial característica de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]]. |
|||
Gairebé totes les cases que s'adossen a la plaça han estat reformades durant el segle XX. No obstant això encara hi ha elements originals integrats en les noves intervencions. També es trobava aquí l'edifici de l'antiga presó, ocupat avui pel Liceu i una font anomenada "la mona" avui al convent de la Presentació. |
|||
A més de les nombroses intervencions, la plaça va sofrir un incendi en l'any 1936, el que va provocar una altra fase més de reconstrucció després de la guerra civil. Aquesta va suposar el canvi del conegut com balcó dels Corregidors, originalment situat al lateral més proper a la catedral, al costat oposat, on es troba actualment. |
|||
L'edifici actual de l'ajuntament es troba al front Sud-est de la plaça i va ser construït el 1606. Està format per diversos cossos, un és el balcó dels Corregidors i l'altre integrat com a galeria de la plaça. |
|||
Els arcs de la balconada són de mig punt sobre columnes dòriques, però en el cos inferior, menys cridaner, són arcs escarsers rebaixats sobre columnes de fust llis i capitell dòric. Sobre el balcó es situa el cos decoratiu, amb tres escuts de marbre emmarcats en estructures de caràcter arquitectònic amb frontó triangular i rematats amb una gerra. |
|||
Més antics encara són les restes de la muralla medieval visibles al lateral septentrional, on ara s'ha obert un centre d'interpretació. Aquí també van ser trobats restes romanes corresponents a habitatges, mentre a la banda oposada, al teatre Mira de Amescua, varen aparèixer restes de forns de [[terrissa|terrisseria]] de l'[[ibers|època ibèrica]]. |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 19:48, 15 gen 2018
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Andalusia | |||||
.svg){kind=small} Granada | |||||
| Comarca | Guadix | ||||
| Capital de | |||||
| Capital | Guadix  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 18.527 (2023) (58,44 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | castellà | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 317 km² | ||||
| Altitud | 949 | ||||
| Limita amb | |||||
| Patrocini | Virgen de las Angustias (es)  | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 18500 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 18089 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | guadix.es | ||||
.svg)
.png)
Guadix és un municipi andalús de la província de Granada, situat al vessant nord de Sierra Nevada. És la capital històrica de la comarca homònima, també coneguda com a Accitània. Amb una superfície de 317 km², l'any 2005 tenia 20.136 habitants.
El terme inclou els nuclis de població de Guadix, Estación de Guadix, Bácor, Hernán-Valle, Paulenca, Belerda, Olivar i Los Balcones.
És un dels assentaments humans més antics de la península Ibèrica. En època romana era colònia i se l'anomenava Julia Gemella Acci, d'on prové l'actual gentilici, accitans. El nom actual de la ciutat es remunta a l'època musulmana, quan la ciutat s'anomenava Wadi Aix (del riu Aix, arabització del nom preislàmic Acci, que podria ser íber), pronunciat wadix en l'àrab col·loquial granadí. Durant la dinastia nassarita del Regne de Granada, Wadi Aix era una de les 33 màdinats o ciutats emmurallades que disposava d'alcassaba. Durant aquest període la seva demarcació jurisdiccional era gairebé idèntica a la de l'actual comarca de Guadix. La ciutat tenia potser a l'entorn dels deu mil habitants. El nom musulmà es presenta en les formes Wadi Ash, Wadi l-Asha(t) i Wadi Yash, i quan es refereix a la ciutat únicament s'esmenta com Madinat Ash i Madinat Bani Sam (que podria ser originat per l'establiment a la ciutat de la tribu dels Banu Sam(i) d'origen iemenita. Els castellans l'anomenaven Guedix o Guadiex, nom del qual va evolucionar a Guadix. Durant les primeres taifes fou part del regne de Granada, i altre cop a la caiguda dels almohades (1238). En aquest temps la ciutat estava dominada pels Banu Ashkilula sovint oposats al regne de Granada; des de 1433 va pagar tribut als reis de Castella; un pretendent nàsrida, conegut com el Zagal, la va entregar al rei de Catalunya-Aragó Ferran i a la reina castellana Isabel el 1489. La comarca incloïa les fortaleses de Diezma, Aldeire, Alcudia de Guadix, Exfiliana, Beas de Guadix, Gor, Jerez del Marquesado, Fiñana i la Calahorra.
Llocs d'interès
Arquitectura religiosa
La Catedral i Parròquia del Sagrari: La catedral de Guadix va ser construïda sobre la vella mesquita si bé la seva construcció es va dilatar bastant en el temps, des del segle XVI al XVIII, la qual cosa provoca que al seu interior hi hagi una conjunció curiosa (si més no) d'estils, amb barreja bastant harmoniosa, d'elements gòtics, renaixentistes i finalment barrocs.
El temple actual consta de tres façanes: La principal dedicada a l'Anunciació, la nord a Sant Torcuato i la sud a Santiago Apostol. La catedral està dedicada a l'Encarnació del Verge i té com a símbol un ramellet de lliris. Consta: de 3 naus amb absis i deambulatori i un magnífic cadirat al cor. Annex a la catedral hi ha la Parròquia del Sagrari, que dedica la seva façana al tema eucarístic i és d'estil plateresc.[1]
Arquitectura civil
L'Alcassaba: és una construcció o recinte fortificat la funció de la qual era defensar la ciutat de Guadix i els seus contorns, tant dels enemics externs com de les revoltes internes, assegurant a més una resistència perllongada.
Construïda al voltant del segle XI, igual que en moltes altres construccions d'origen musulmà, es va utilitzar la tècnica de la [[tàpia].
La torre de l'homenatge és de planta quadrada, i està formada per dues parts, sent la superior de dimensions més reduïdes que la inferior. Totes dues estan coronades per merlets rectangulars.
Després de la conquesta dels Reis Catòlics en 1489, va començar l'abandó de la fortalesa. Al segle XVI la construcció va ser destruïda parcialment, perdent-se gran part de les estances interiors de la mateixa. Posteriorment, va ser restaurada. L'any 1931 va ser declarada Monument Artístic Nacional.[2]
Plaça de las Palomas: és el principal espai públic de la ciutat, tant per les seves dimensions i la seva ubicació al final del passeig de la Catedral com per la seva història.
Aquest espai ha estat conegut amb diversos noms, entre ells "la Plaça de la Constitució", "Onésimo Redondo" o més recentment la Plaça de las Palomas. Segons alguns historiadors en aquest lloc va estar situada l'antiga seu de Muhàmmad XIII a finals d'època nassarita.
La construcció d'aquesta plaça va suposar un important canvi en l'urbanisme de la ciutat, adaptant-se als temps renaixentistes i concentrant aquí el poder i les funcions polítiques. La seva primera construcció data de final del segle XVI i començaments del XVII, creant un espai rectangular força ampli, amb galeries presidides per arcs escarsers recolzats sobre columnes llises i capitells jònics. Actualment només vuit arcs són originals, els del lateral esquerre. Es poden observar també alguns arcs presidits per escuts en pedra amb l'àguila bicèfala i la corona imperial característica de Carles V.
Gairebé totes les cases que s'adossen a la plaça han estat reformades durant el segle XX. No obstant això encara hi ha elements originals integrats en les noves intervencions. També es trobava aquí l'edifici de l'antiga presó, ocupat avui pel Liceu i una font anomenada "la mona" avui al convent de la Presentació.
A més de les nombroses intervencions, la plaça va sofrir un incendi en l'any 1936, el que va provocar una altra fase més de reconstrucció després de la guerra civil. Aquesta va suposar el canvi del conegut com balcó dels Corregidors, originalment situat al lateral més proper a la catedral, al costat oposat, on es troba actualment.
L'edifici actual de l'ajuntament es troba al front Sud-est de la plaça i va ser construït el 1606. Està format per diversos cossos, un és el balcó dels Corregidors i l'altre integrat com a galeria de la plaça.
Els arcs de la balconada són de mig punt sobre columnes dòriques, però en el cos inferior, menys cridaner, són arcs escarsers rebaixats sobre columnes de fust llis i capitell dòric. Sobre el balcó es situa el cos decoratiu, amb tres escuts de marbre emmarcats en estructures de caràcter arquitectònic amb frontó triangular i rematats amb una gerra.
Més antics encara són les restes de la muralla medieval visibles al lateral septentrional, on ara s'ha obert un centre d'interpretació. Aquí també van ser trobats restes romanes corresponents a habitatges, mentre a la banda oposada, al teatre Mira de Amescua, varen aparèixer restes de forns de terrisseria de l'època ibèrica.
Referències
- ↑ «La Catedral y Parroquia del Sagrario» (en castellà). Ayuntament de Gaudix. [Consulta: 15 gener 2018].
- ↑ «Museos y lugares de interés» (en castellà). Ayuntamiento de Gaudix. [Consulta: 15 gener 2018].
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guadix |
