Catedral de Šibenik: diferència entre les revisions
m normalitzo paràmetre admin2 en Patrimoni Humanitat, replaced: admin2 → PH_regio AWB |
m Moving from Category:Patrimoni de la Humanitat de Croàcia to Category:Patrimoni de la Humanitat a Croàcia using Cat-a-lot |
||
Línia 44: | Línia 44: | ||
[[Categoria:Catedrals|Sibenik]] |
[[Categoria:Catedrals|Sibenik]] |
||
[[Categoria:Esglésies de Croàcia|Sibenik]] |
[[Categoria:Esglésies de Croàcia|Sibenik]] |
||
[[Categoria:Patrimoni de la Humanitat |
[[Categoria:Patrimoni de la Humanitat a Croàcia]] |
||
[[Categoria:Esglésies renaixentistes|Sibenik]] |
[[Categoria:Esglésies renaixentistes|Sibenik]] |
||
[[Categoria:Šibenik]] |
[[Categoria:Šibenik]] |
Revisió del 12:45, 27 juny 2018
Catedral de Šibenik | ||||
---|---|---|---|---|
Nom en la llengua original | (hr) Katedrala Sv. Jakova u Šibeniku | |||
Epònim | Jaume el Major | |||
Dades | ||||
Tipus | Catedral | |||
Arquitecte | Giorgio di Matteo | |||
Construcció | 1431 - | |||
Data de dissolució o abolició | 1536 | |||
Obertura | 1536 (Gregorià) | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura del Renaixement | |||
Superfície | 0,10 ha | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Šibenik (Croàcia) | |||
Localització | Šibenik Comtat de Šibenik-Knin Croàcia | |||
| ||||
Patrimoni de la Humanitat | ||||
Tipus | Cultural → Europa-Amèrica del Nord | |||
Data | 2000 (24a Sessió), Criteris PH: (i),(ii),(iv) | |||
Identificador | 963 | |||
Activitat | ||||
Diòcesi | bisbat de Šibenik | |||
Religió | catolicisme | |||
La catedral de Sant Jaume (Katedrala Sveti Jakova) de Šibenik a Croàcia, és una basílica de tres naus i tres absis, i una cúpula de 32 m d'alçada.
Es va començar l'any 1431 i va ser acabada el 1536; es consagrà el 1555. Mentre que els treballs van començar amb diferents mestres venecians (Francesco di Giacomo, Lorenzo Pincino i Pier Paolo Bussato) durant una desena d'anys, la seva construcció va ser llavors confiada a Dalmatinac, natiu de Zadar. Aquest va modificar el plànol original i va adoptar un estil de transició entre gòtic i renaixentista. A la mort de Dalmatinac, els treballs van ser acabats per Nikola Firentinac (Nicolau el Florentí), sobretot la teulada en cúpula i elements de la façana amb un estil del més pur renaixement. És molt remarcable i inusual el fris decorat amb cares humanes.
Els materials utilitzats en la construcció provenen exclusivament d'illes croates: Brač, Korčula, Rab i Krk.
Des de l'any 2000, la catedral està inscrita al Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Galeria fotogràfica
-
Cúpula i teulades
-
Detall de la decoració exterior