Diferència entre revisions de la pàgina «Penya-segat»

Salta a la navegació Salta a la cerca
he posat una definicio del penya-segat
(tallserrat grafia DIEC)
(he posat una definicio del penya-segat)
[[Fitxer:Cuesta - Lookout Mountain, Georgia.png|thumb|Escarp al [[Cumberland Plateau]], [[Tennessee]].]]
[[Fitxer:Preikestolen Norge.jpg|thumb|Penya-segat de [[Preikestolen]] situat sobre el [[Lysefjord]], un fiord de Noruega]]
[[FileFitxer:Cingles de la Serra de Sis (Baixa Ribagorça).jpg|thumb|[[Cingles]] de la [[Serra de Sis]], situats a la [[Baixa Ribagorça]] dels [[Prepirineus aragonesos]]]]
Un '''penya-segat''', '''tallserrat'''<ref>{{Ref-web|títol=GDLC - tallserrat|url=http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0161411|consulta=2019-09-15}}</ref> o '''capserrat'''<ref>http://dcvb.iecat.net</ref> un [[accident geogràfic]] que consisteix en un espadat rocós de forta pendent o vertical abrupta en la línia de contacte entre terra i mar.<ref>[http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/- Gencat DIEC]</ref> Normalment s'anomena penya-segat o ''tallserrat'' l'escarpament a les [[Costa|costes]], però també poden ser considerats com a tals els de les [[Muntanya|muntanyes]], com els [[cingle]]s, així com les [[falla|falles]] i ribes dels [[riu]]s. Quan un penya-segat costaner de forma tabular arriba a grans dimensions es denomina '''faralló''' (de l'espanyol '''farallón'''). Un '''escarpament''', '''espadat''', '''tallat''' o '''fall''' és un cas particular de penya-segat produït per l’enfonsament parcial d’un terreny. Normalment un escarpament, ço és un declivi aspre del terreny, s'ha format pel moviment d'una [[falla tectònica]] o una ensulsiada. En alguns casos, aquest accident ha donat nom a un lloc o població, com a [[La Granja d'Escarp]] i [[El Pla d'Escarp]], al [[Segrià]].
 
== Paisatge ==
 
El paisatge de penya-segat es veucom una montanya condicionatpartida per totla unmeitat seguitexemples de variablespaisatges:
 
* La part del penya-segat que es troba en contactecon tacte amb el [[mar]] es veu molt condicionada per les [[onades]]. Per una banda, les onades, en impactar-hi, causen que no hi pugui aparèixer [[vegetació]]. Com a molt s’hi pot trobar ''trottoir''. Per altra banda, l'impacte de les onades a la base dels penya-segats també genera un efecte erosiu que comporta el retrocés del penya-segat envers el mar. L'espai que ha retrocedit el penya-segat pot acabar comportant, durant la marea baixa, l'aparició d'una [[plataforma d'abrasió]].
 
* A la paret del penya-segat és complicat arrelar-hi. És una part del penya-segat que rep molta sal i, aquest factor, afegint-hi el pendent del mateix penya-segat, provoca que només hi pugui créixer vegetació en alguns petits replans, diàclasis... La vegetació que s’hi pot trobar són plantes [[rupícoles]], [[halòfiles]] i, sí que estan orientades cap al sud, també [[xeròfiles]]. Algunes de les més comunes són el [[fonoll marí]] (''Crithmum maritimum''), el [[limònium]] (''Limonium sp'') i la [[camforada]] (''Camphorosma monspeliaca''), totes tres de la comunitat del fonoll marí. Solen aparèixer-hi plantes [[Endèmica|endèmiques]]. El pendent del penya-segat, però, no només condiciona l'establiment d'una determinada tipologia de vegetació, sinó que també dificulta la colonització d'aquest per part dels humans. Tot i això, els éssers humans han demostrat ésser capaços de saber aprofitar la gran riquesa biològica que ofereixen aquesta tipologia d'espais.
Usuari anònim

Menú de navegació