Ateneu de Nàucratis: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi
retoc
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula persona}}
{{Infotaula persona}}
'''Ateneu de Nàucratis''', anomenat per [[Suides]] ''el literat'', fou un escriptor grec d'[[Egipte]].<ref>{{GEC|0005922}}</ref> La seva època exacta és desconeguda, ja que Suides diu que va viure en temps de Marcus, que podria ser [[Marc Aureli]] o [[Caracal·la]] (Marc Antoní). Per alguns fets, es pot suposar que va néixer sota Marc Aureli, però va viure i florir sota Caracal·la. Part del seu treball fou fet després del [[228]], ja que en alguna obra esmenta la mort d'[[Ulpià]] (que, segons [[Dió Cassi]], va morir el 228). Es conserva la seva obra ''Deipnosophistae'', una col·lecció d'anècdotes. Ell mateix explica que havia fet 800 extractes només de comèdies.
'''Ateneu de Nàucratis''' (en [[llatí]] ''Athenaeus Naucratita'', en [[grec antic]] Ἀθήναιος Nαυκρατίτης, "Athēnaios Naukratitēs") anomenat per ''[[Suides]]'' γραμματικός, que es podria traduir com ''el literat'', va ser un escriptor grec nascut a Nàucratis (en grec Ναύκρατις), una [[colònia grega]] fundada en temps del faraó [[Psamètic I]] per gent de [[Milet]] al {{segle|VII|-|s}} a la costa de la zona del Delta del [[Nil]] a [[Egipte]].<ref>{{GEC|0005922}}</ref> La seva època exacta és desconeguda, ja que ''Suides'' diu que va viure en temps de ''Marcus'', que podria ser [[Marc Aureli]] o [[Caracal·la]] (Marc Antoní). Per alguns fets, es pot suposar que va néixer sota Marc Aureli, però va viure i florir sota Caracal·la. Part del seu treball fou fet després del [[228]], ja que en alguna obra esmenta la mort d'[[Ulpià]] (que, segons [[Dió Cassi]], va morir el 228). Es conserva la seva obra ''Deipnosophistae'', una col·lecció d'anècdotes. Ell mateix explica que havia fet 800 extractes només de comèdies.


== Obres ==
== Obres ==
El mateix Ateneu afirma que ell era l'autor d'un tractat sobre la ''thratta'' —un tipus de peixos esmentat per [[Arquipos]] i altres poetes còmics— i d'una història dels reis de Síria. Les dues obres s'han perdut.
El mateix Ateneu afirma que ell era l'autor d'un llibre sobre la ''thratta'' (un tipus de peixos esmentat per [[Arquip d'Atenes]] i altres poetes còmics) i d'una història dels reis de Síria. Les dues obres s'han perdut.


[[Fitxer:Symposium scene Nicias Painter MAN.jpg|miniatura|El ''Deipnosophistes'' pertany a una tradició literària inspirada per l'ús del [[Cuina de l'antiga Grècia|banquet grec]]. Comensals jugant a [[cótabos|còtabos]] mentre que una música toca l'[[aulos]], decoració per l'artista Nicias/Nikias]]
[[Fitxer:Symposium scene Nicias Painter MAN.jpg|miniatura|El ''Deipnosophistes'' pertany a una tradició literària inspirada per l'ús del [[Cuina de l'antiga Grècia|banquet grec]]. Comensals jugant a [[cótabos|còtabos]] mentre que una música toca l'[[aulos]], decoració per l'artista Nicias/Nikias]]


===El ''Deipnosophistae''===
=== El ''Deipnosophistae'' ===
[[Fitxer:Deipnosophistae.tif|miniatura|''Deipnosophistae'', 1535]]
[[Fitxer:Deipnosophistae.tif|miniatura|''Deipnosophistae'', 1535]]
El ''[[Deipnosophistae]]'', títol que se sol traduir per 'El banquet dels savis', sobreviu en quinze llibres. Els primers dos llibres, i parts del tercer, onzè i quinzè, es conserven només en un epítom, però d'altra banda el treball sembla ser complet. Es tracta d'un immens magatzem d'informació, principalment en les qüestions relacionades amb el menjar, però que també conté comentaris sobre música, cançons, balls, jocs cortesans i luxúria. Prop de 800 escriptors i 2.500 obres diferents són referides per Ateneu; un dels seus personatges (no necessàriament a identificar amb el mateix autor històric) es vana d'haver llegit ell a soles 800 obres de la [[Comèdia de l'antiga Grècia|comèdia mitjana atenesa]]. Si no fos per Ateneu, una gran quantitat d'informació valuosa sobre el món antic s'hauria perdut, i molts autors de l'antiguitat grega, com ara [[Arquèstrat de Gela|Arquèstrat]], serien gairebé o totalment desconeguts. El llibre XIII, per exemple, és una important font per a l'estudi de la sexualitat en la Grècia [[Grècia clàssica|clàssica]] i [[Grècia hel·lenística|hel·lenística]].
El Δειπνοσοφισταί ''[[Deipnosophistae]]'', títol que se sol traduir per 'El banquet dels savis', sobreviu en quinze llibres. Els primers dos llibres, i parts del tercer, onzè i quinzè, es conserven només en un [[epítom]], però d'altra banda l'obra sembla ser completa. Es tracta d'un immens magatzem d'informació, principalment en les qüestions relacionades amb el menjar, però que també conté comentaris sobre música, cançons, balls, jocs cortesans i luxúria. Ateneu menciona prop de 800 escriptors i 2.500 obres diferents, dóna extractes dels escrits de poetes, historiadors, dramaturgs, filòsofs, oradors i metges, sobre fets d'història natural, crítiques i discussions sobre gairebé tots els temes imaginables, especialment sobre [[Gastronomia]]. Un dels seus personatges (no necessàriament a identificar amb el mateix autor històric) es vana d'haver llegit ell a soles 800 obres de la [[Comèdia grega|comèdia mitjana atenesa]]. Si no fos per Ateneu, una gran quantitat d'informació valuosa sobre el món antic s'hauria perdut, i molts autors de l'antiguitat grega, com ara [[Arquèstrat de Gela|Arquèstrat]], serien gairebé o totalment desconeguts. El llibre XIII, per exemple, és una important font per a l'estudi de la sexualitat en la Grècia [[Grècia clàssica|clàssica]] i [[Grècia hel·lenística|hel·lenística]].


El ''Deipnosophistae'' afirma ser un relat recitat per un individu anomenat ''Ateneu'' al seu amic Timòcrates durant un banquet celebrat a la casa de Larentius, un ric col·leccionista de llibres i un mecenes de les arts. És, per tant, un diàleg dins d'un diàleg, a la manera de [[Plató]], encara que la conversa s'estén fins a tenir una longitud enorme. Els temes per a la discussió general sorgeixen del curs del sopar mateix, però s'estenen als assumptes literaris i històrics de tota classe, inclosos els abstrusos punts de la gramàtica.
El ''Deipnosophistae'' afirma ser un relat recitat per un individu anomenat ''Ateneu'' al seu amic Timòcrates que li explica un banquet celebrat a la casa de ''Larentius'' (Λαρήνσιος), un ric col·leccionista de llibres i un mecenes de les arts. És, per tant, un diàleg dins d'un diàleg, a la manera de [[Plató]], encara que la conversa s'estén fins a tenir una longitud enorme. Els temes per a la discussió general sorgeixen del curs del sopar mateix, però s'estenen als assumptes literaris i històrics de tota classe, inclosos els abstrusos punts de la gramàtica. S'inclouen llargues citacions i discussions complexes introduïdes a propòsit d'algun incident insignificant que destorben la forma del diàleg, de manera que abans d'acabar el discurs ja no se sap qui era l'orador. Si no fos per la quantitat d'informació recollida, seria qualificat de llibre enfarragós.<ref>[https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0001.001/415?rgn=full+text;view=image Athenaeus] a: [[William Smith (lexicògraf)|William Smith]] (editor), ''[[A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology]]''. Vol. I Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 400-401</ref>


== Referències ==
== Referències ==
{{Referències}}
{{Referències}}

== Vegeu també ==
* [[AionGuard]]
* [[Asclepíades Mendes]]

== Bibliografia ==
* {{ref-llibre| cognom = Smith
| nom = William (ed.)
| enllaçautor = William Smith (lexicògraf)
| títol = Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology
| url = http://www.ancientlibrary.com/smith-bio/index.html
| data = 1867
| editorial = Little, Brown and Co.
| lloc = Boston
| llengua = anglès
| pàgines =
| col·lecció =[http://quod.lib.umich.edu/cgi/t/text/text-idx?c=moa;idno=ACL3129.0001.001 Vol. I], [http://quod.lib.umich.edu/cgi/t/text/text-idx?c=moa;idno=ACL3129.0002.001 Vol. II] i [http://quod.lib.umich.edu/cgi/t/text/text-idx?c=moa;idno=ACL3129.0003.001 Vol. III]}}[ATHENAEUS] Vol. I pàg. 400.


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* http://digicoll.library.wisc.edu/cgi-bin/Literature/Literature-idx?type=browse&scope=Literature.DeipnoSub.
* [http://digicoll.library.wisc.edu/cgi-bin/Literature/Literature-idx?type=browse&scope=Literature.DeipnoSub. The deipnosophists, or, Banquet of the learned of Athenaeus (en anglès)]
* http://www.attalus.org/old/athenaeus.html
* [http://www.attalus.org/info/athenaeus.html Athenaeus: Deipnosophists (en anglès)]



{{Autoritat}}
{{Autoritat}}
{{Esborrany de l'antiga Grècia}}


{{ORDENA:Ateneu De Naucratis}}
{{ORDENA:Ateneu De Naucratis}}

Revisió del 14:24, 18 maig 2020

Infotaula de personaAteneu de Nàucratis
Biografia
Naixementc. 170 Modifica el valor a Wikidata
Nàucratis Modifica el valor a Wikidata
Mort223 (>223) Modifica el valor a Wikidata (52/53 anys)
Activitat
Camp de treballLiteratura grega i història Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, orador, poeta Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAntiguitat clàssica Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Project Gutenberg: 38538

Ateneu de Nàucratis (en llatí Athenaeus Naucratita, en grec antic Ἀθήναιος Nαυκρατίτης, "Athēnaios Naukratitēs") anomenat per Suides γραμματικός, que es podria traduir com el literat, va ser un escriptor grec nascut a Nàucratis (en grec Ναύκρατις), una colònia grega fundada en temps del faraó Psamètic I per gent de Milet al segle vii aC a la costa de la zona del Delta del Nil a Egipte.[1] La seva època exacta és desconeguda, ja que Suides diu que va viure en temps de Marcus, que podria ser Marc Aureli o Caracal·la (Marc Antoní). Per alguns fets, es pot suposar que va néixer sota Marc Aureli, però va viure i florir sota Caracal·la. Part del seu treball fou fet després del 228, ja que en alguna obra esmenta la mort d'Ulpià (que, segons Dió Cassi, va morir el 228). Es conserva la seva obra Deipnosophistae, una col·lecció d'anècdotes. Ell mateix explica que havia fet 800 extractes només de comèdies.

Obres

El mateix Ateneu afirma que ell era l'autor d'un llibre sobre la thratta (un tipus de peixos esmentat per Arquip d'Atenes i altres poetes còmics) i d'una història dels reis de Síria. Les dues obres s'han perdut.

El Deipnosophistes pertany a una tradició literària inspirada per l'ús del banquet grec. Comensals jugant a còtabos mentre que una música toca l'aulos, decoració per l'artista Nicias/Nikias

El Deipnosophistae

Deipnosophistae, 1535

El Δειπνοσοφισταί Deipnosophistae, títol que se sol traduir per 'El banquet dels savis', sobreviu en quinze llibres. Els primers dos llibres, i parts del tercer, onzè i quinzè, es conserven només en un epítom, però d'altra banda l'obra sembla ser completa. Es tracta d'un immens magatzem d'informació, principalment en les qüestions relacionades amb el menjar, però que també conté comentaris sobre música, cançons, balls, jocs cortesans i luxúria. Ateneu menciona prop de 800 escriptors i 2.500 obres diferents, dóna extractes dels escrits de poetes, historiadors, dramaturgs, filòsofs, oradors i metges, sobre fets d'història natural, crítiques i discussions sobre gairebé tots els temes imaginables, especialment sobre Gastronomia. Un dels seus personatges (no necessàriament a identificar amb el mateix autor històric) es vana d'haver llegit ell a soles 800 obres de la comèdia mitjana atenesa. Si no fos per Ateneu, una gran quantitat d'informació valuosa sobre el món antic s'hauria perdut, i molts autors de l'antiguitat grega, com ara Arquèstrat, serien gairebé o totalment desconeguts. El llibre XIII, per exemple, és una important font per a l'estudi de la sexualitat en la Grècia clàssica i hel·lenística.

El Deipnosophistae afirma ser un relat recitat per un individu anomenat Ateneu al seu amic Timòcrates que li explica un banquet celebrat a la casa de Larentius (Λαρήνσιος), un ric col·leccionista de llibres i un mecenes de les arts. És, per tant, un diàleg dins d'un diàleg, a la manera de Plató, encara que la conversa s'estén fins a tenir una longitud enorme. Els temes per a la discussió general sorgeixen del curs del sopar mateix, però s'estenen als assumptes literaris i històrics de tota classe, inclosos els abstrusos punts de la gramàtica. S'inclouen llargues citacions i discussions complexes introduïdes a propòsit d'algun incident insignificant que destorben la forma del diàleg, de manera que abans d'acabar el discurs ja no se sap qui era l'orador. Si no fos per la quantitat d'informació recollida, seria qualificat de llibre enfarragós.[2]

Referències

Enllaços externs