Setge d'Osca: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 3: | Línia 3: | ||
| nom_de_la_batalla=Setge d'Osca |
| nom_de_la_batalla=Setge d'Osca |
||
| conflicte=Reconquesta al Regne d'Aragó |
| conflicte=Reconquesta al Regne d'Aragó |
||
| data = [[1094]]-[[1096]] |
| data = [[1094]]-[[1096]] |
||
| localitat = [[Wasqa]] |
| localitat = [[Wasqa]] |
||
| territori = [[Taifa de Saraqusta|Emirat de Saraqusta]] |
| territori = [[Taifa de Saraqusta|Emirat de Saraqusta]] |
||
| resultat =victòria saragossana |
| resultat =victòria saragossana |
||
| mapa={{Localització militar |Aragó 1094 |label= Setge d'Osca |position=right |lat_deg=42 |lat_min=08 |lat_seg=08 |lon_deg=0 |lon_min=-25 |lon_seg=0 |float=none |caption=Fronteres el 1096. <br>En verd, l'Emirat de Saraqusta <br>En marró, el Regne d'Aragó <br>En marró fosc, el Regne de Navarra <br>En blau, el comtat d'Urgell <br>En carbassa, la Corona de Castella <br>En groc, el Regne de França <br>En marró clar, Sahla (Emirat d'Albarrasí) |
| mapa={{Localització militar |Aragó 1094 |label= Setge d'Osca |position=right |lat_deg=42 |lat_min=08 |lat_seg=08 |lon_deg=0 |lon_min=-25 |lon_seg=0 |float=none |caption=Fronteres el 1096. <br>En verd, l'Emirat de Saraqusta <br>En marró, el Regne d'Aragó <br>En marró fosc, el Regne de Navarra <br>En blau, el comtat d'Urgell <br>En carbassa, la Corona de Castella <br>En groc, el Regne de França <br>En marró clar, Sahla (Emirat d'Albarrasí) |
||
Línia 15: | Línia 15: | ||
{{Reconquesta al Regne d'Aragó}} |
{{Reconquesta al Regne d'Aragó}} |
||
El '''setge d'Osca''' (a [[Wasqa]], com s'anomenava a l'època) va ser una campanya militar realitzada a final del segle XI per part del [[Regne de Navarra]] a fi de conquerir aquesta vila a l'[[Emirat de Saraqusta]]. La campanya va ser iniciada el 1094 pel rei [[Sanç I d'Aragó i Pamplona]] amb un primer [[Setge d'Osca (1094)|setge el 1094]], en el qual va morir. Dos anys més tard, el seu fill [[Pere I d'Aragó]] va tornar a [[Setge d'Osca (1096)|assetjar la ciutat]] que va acabar conquerint en la decisiva [[batalla d'Alcoraç]]. |
El '''setge d'Osca''' (a [[Wasqa]], com s'anomenava a l'època) va ser una campanya militar realitzada a final del segle XI per part del [[Regne de Navarra]] a fi de conquerir aquesta vila a l'[[Emirat de Saraqusta]]. La campanya va ser iniciada el 1094 pel rei [[Sanç I d'Aragó i Pamplona]] amb un primer [[Setge d'Osca (1094)|setge el 1094]], en el qual va morir. Dos anys més tard, el seu fill [[Pere I d'Aragó]] va tornar a [[Setge d'Osca (1096)|assetjar la ciutat]] que va acabar conquerint en la decisiva [[batalla d'Alcoraç]]. |
||
==Antecedents== |
==Antecedents== |
||
{{principal|Sanç I d'Aragó i Pamplona}} |
{{principal|Sanç I d'Aragó i Pamplona}} |
||
[[Sanç I d'Aragó i Pamplona]], que va incorporar la [[Regne de Navarra|corona de Navarra]] a [[Regne d'Aragó|la d'Aragó]], va continuar amb no poc esforç la [[reconquesta]] aprofitant la croada predicada el [[1064]]<ref> ''[http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=4437&voz_id_origen=1913 Cruzadas aragonesas]'', Gran Enciclopedia Aragonesa {{es}}</ref> pel papa [[Alexandre II (papa)|Alexandre II]] per la conquesta dels territoris musulmans de la [[península Ibèrica]], atorgant la remissió dels pecats a tots els combatents. L'expedició a [[Barbastre]] del [[1064]], a la que es van afegir tropes [[Estats pontificis|papals]] i [[ducat d'Aquitània|aquitanes]], fou preparada a [[Barcelona]] en una reunió del legat pontifici [[Hug Candi]] i el comte [[Ramon Berenguer I de Barcelona]]. |
[[Sanç I d'Aragó i Pamplona]], que va incorporar la [[Regne de Navarra|corona de Navarra]] a [[Regne d'Aragó|la d'Aragó]], va continuar amb no poc esforç la [[reconquesta]] aprofitant la croada predicada el [[1064]]<ref> ''[http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=4437&voz_id_origen=1913 Cruzadas aragonesas]'', Gran Enciclopedia Aragonesa {{es}}</ref> pel papa [[Alexandre II (papa)|Alexandre II]] per la conquesta dels territoris musulmans de la [[península Ibèrica]], atorgant la remissió dels pecats a tots els combatents. L'expedició a [[Barbastre]] del [[1064]], a la que es van afegir tropes [[Estats pontificis|papals]] i [[ducat d'Aquitània|aquitanes]], fou preparada a [[Barcelona]] en una reunió del legat pontifici [[Hug Candi]] i el comte [[Ramon Berenguer I de Barcelona]]. |
||
Vers el [[1085]] [[Sanç I d'Aragó i Pamplona]] va llençar un exèrcit des de [[Jaca]] cap a [[Wasqa]], la ciutat més important entre la ribera de l'[[Ebre]] i els [[Pirineus]] aconseguint ocupar progressivament la zona compresa entre els rius [[Isuela]] i [[Flumen]] amb l'ocupació de dotze viles situades a l'entorn de la ciutat. |
Vers el [[1085]] [[Sanç I d'Aragó i Pamplona]] va llençar un exèrcit des de [[Jaca]] cap a [[Wasqa]], la ciutat més important entre la ribera de l'[[Ebre]] i els [[Pirineus]] aconseguint ocupar progressivament la zona compresa entre els rius [[Isuela]] i [[Flumen]] amb l'ocupació de dotze viles situades a l'entorn de la ciutat. |
||
==El setge== |
==El setge== |
||
En primavera de [[1094]] s'inicià el '''Setge de Wasqa''', establint el campament en el ''pueyo de Sancho''<ref>{{Ref-llibre |cognom=Castellano y de la PeÑa |nom=Gaspar |títol=Crónica de la Corona de Aragón |url=http://books.google.cat/books?id=z_unVYWpNpIC&pg=PA8&dq=pueyo+de+sancho&hl=ca&sa=X&ei=eCwiUtTYH4av7AaL-YH4Cw&ved=0CEkQ6AEwAw#v=onepage&q=pueyo%20de%20sancho&f=false |llengua=castellà |editorial=Maxtor |data=2007 |pàgines=8 |isbn=849761321X}}</ref> i consolidat amb la fortificació del [[Castell de Montaragó]], on les tropes aragoneses s'establiren, i on, amb les recaptacions, va començar a construir el panteó real al [[monestir de Sant Joan de la Penya]]. Un segon exèrcit procedent de [[Nocito]] va conquerir el [[Castell de Santa Eulalia]]<ref>''[http://www.castillosdearagon.es/index.php?sec=6&fort=575 Castillo de Santa Eulalia]'', Castillos de Aragon {{es}}</ref> i ocupà el territori comprès entre el [[Flumen]] i l'[[Alcanadre]]. |
En primavera de [[1094]] s'inicià el '''Setge de Wasqa''', establint el campament en el ''pueyo de Sancho''<ref>{{Ref-llibre |cognom=Castellano y de la PeÑa |nom=Gaspar |títol=Crónica de la Corona de Aragón |url=http://books.google.cat/books?id=z_unVYWpNpIC&pg=PA8&dq=pueyo+de+sancho&hl=ca&sa=X&ei=eCwiUtTYH4av7AaL-YH4Cw&ved=0CEkQ6AEwAw#v=onepage&q=pueyo%20de%20sancho&f=false |llengua=castellà |editorial=Maxtor |data=2007 |pàgines=8 |isbn=849761321X}}</ref> i consolidat amb la fortificació del [[Castell de Montaragó]], on les tropes aragoneses s'establiren, i on, amb les recaptacions, va començar a construir el panteó real al [[monestir de Sant Joan de la Penya]]. Un segon exèrcit procedent de [[Nocito]] va conquerir el [[Castell de Santa Eulalia]]<ref>''[http://www.castillosdearagon.es/index.php?sec=6&fort=575 Castillo de Santa Eulalia]'', Castillos de Aragon {{es}}</ref> i ocupà el territori comprès entre el [[Flumen]] i l'[[Alcanadre]]. |
||
Però el [[4 de juny]] de [[1094]], durant el Setge de Wasqa, el rei [[Sanç I d'Aragó i Pamplona]] va morir a conseqüència de les ferides provocades per una sageta llençada per un [[ballesta|ballester]] sarraí quan revisava la muralla i el seu fill [[Pere I d'Aragó]] va jurar continuar el setge. El seu cos fou dut al [[Castell de Montaragó|Monestir de Montaragó]].<ref>{{Ref-llibre |títol=Teatro historico de las iglesias del reyno de Aragon |volum=vol.7 |url=http://books.google.cat/books?id=XEMAAAAAMAAJ&pg=PA369&dq=asedio+huesca+1094&hl=ca&sa=X&ei=bioiUoqoNvKd7gbv6oHgDw&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=asedio%20huesca%201094&f=false |llengua=castellà |editorial=J.M. de Ezquerro |data=1797 |pàgines=369 |isbn=}}</ref> |
Però el [[4 de juny]] de [[1094]], durant el Setge de Wasqa, el rei [[Sanç I d'Aragó i Pamplona]] va morir a conseqüència de les ferides provocades per una sageta llençada per un [[ballesta|ballester]] sarraí quan revisava la muralla i el seu fill [[Pere I d'Aragó]] va jurar continuar el setge. El seu cos fou dut al [[Castell de Montaragó|Monestir de Montaragó]].<ref>{{Ref-llibre |títol=Teatro historico de las iglesias del reyno de Aragon |volum=vol.7 |url=http://books.google.cat/books?id=XEMAAAAAMAAJ&pg=PA369&dq=asedio+huesca+1094&hl=ca&sa=X&ei=bioiUoqoNvKd7gbv6oHgDw&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=asedio%20huesca%201094&f=false |llengua=castellà |editorial=J.M. de Ezquerro |data=1797 |pàgines=369 |isbn=}}</ref> |
||
La primavera de [[1096]], [[Pere I d'Aragó]], amb contingents [[Regne d'Aragó|aragonesos]], [[Regne de Navarra|navarresos]] i [[Gascunya|gascons]] va assetjar la ciutat des de la seva base al [[Castell de Montaragó]] i acampant al ''Pueyo Sancho'' per tallar les comunicacions dels musulmans amb la rereguarda. Després de sis mesos de setge, l'[[emir de Saraqusta]] [[Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain]] va reunir un poderós exèrcit de socors a [[Saraqusta]] format per tropes musulmanes i contingents [[Regne de Castella|castellans]] comandades per [[García de Cabrera]] en un suprem esforç per evitar la caiguda de [[Wasqa]] a mans dels aragonesos. |
La primavera de [[1096]], [[Pere I d'Aragó]], amb contingents [[Regne d'Aragó|aragonesos]], [[Regne de Navarra|navarresos]] i [[Gascunya|gascons]] va assetjar la ciutat des de la seva base al [[Castell de Montaragó]] i acampant al ''Pueyo Sancho'' per tallar les comunicacions dels musulmans amb la rereguarda. Després de sis mesos de setge, l'[[emir de Saraqusta]] [[Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain]] va reunir un poderós exèrcit de socors a [[Saraqusta]] format per tropes musulmanes i contingents [[Regne de Castella|castellans]] comandades per [[García de Cabrera]] en un suprem esforç per evitar la caiguda de [[Wasqa]] a mans dels aragonesos. |
||
Les tropes musulmanes i castellanes foren derrotades per Pere I, i sense possibilitats de rebre cap socors, [[Wasqa]] acabà rendint-se el [[24 de novembre]] del [[1096]].<ref>{{ref-web |url=http://www.e-torredebabel.com/Enciclopedia-Hispano-Americana/V1/Alcoraz-historia-D-E-H-A.htm |títol=Batalla de Alcoraz |consulta=25/6/2015 |obra= |editor=Diccionario Enciclopedico Hispano Americano |data= |llengua=castellà }}</ref> Un mes després de la victòria a la [[Batalla d'Alcoraç]], el [[27 de desembre]] del [[1096]], [[Pere I d'Aragó]] féu entrada triomfal a la ciutat, que es va convertint en la nova capital del regne en substitució de [[Jaca]].<ref>{{es}} Gran enciclopedia aragonesa [http://www.enciclopedia-aragonesa.com/monograficos/historia/de_condado_a_reino/expansion_alfonso.asp La expansión con Alfonso I el batallador]</ref> |
Les tropes musulmanes i castellanes foren derrotades per Pere I, i sense possibilitats de rebre cap socors, [[Wasqa]] acabà rendint-se el [[24 de novembre]] del [[1096]].<ref>{{ref-web |url=http://www.e-torredebabel.com/Enciclopedia-Hispano-Americana/V1/Alcoraz-historia-D-E-H-A.htm |títol=Batalla de Alcoraz |consulta=25/6/2015 |obra= |editor=Diccionario Enciclopedico Hispano Americano |data= |llengua=castellà }}</ref> Un mes després de la victòria a la [[Batalla d'Alcoraç]], el [[27 de desembre]] del [[1096]], [[Pere I d'Aragó]] féu entrada triomfal a la ciutat, que es va convertint en la nova capital del regne en substitució de [[Jaca]].<ref>{{es}} Gran enciclopedia aragonesa [http://www.enciclopedia-aragonesa.com/monograficos/historia/de_condado_a_reino/expansion_alfonso.asp La expansión con Alfonso I el batallador]</ref> |
Revisió del 05:02, 29 ago 2020
Reconquesta al Regne d'Aragó | |||
---|---|---|---|
Tipus | article de llista de Wikimedia | ||
Data | 1094-1096 | ||
Coordenades | 42° 06′ N, 0° 24′ O / 42.1°N,0.4°O | ||
Lloc | Wasqa | ||
Resultat | victòria saragossana | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
|
El setge d'Osca (a Wasqa, com s'anomenava a l'època) va ser una campanya militar realitzada a final del segle XI per part del Regne de Navarra a fi de conquerir aquesta vila a l'Emirat de Saraqusta. La campanya va ser iniciada el 1094 pel rei Sanç I d'Aragó i Pamplona amb un primer setge el 1094, en el qual va morir. Dos anys més tard, el seu fill Pere I d'Aragó va tornar a assetjar la ciutat que va acabar conquerint en la decisiva batalla d'Alcoraç.
Antecedents
Sanç I d'Aragó i Pamplona, que va incorporar la corona de Navarra a la d'Aragó, va continuar amb no poc esforç la reconquesta aprofitant la croada predicada el 1064[2] pel papa Alexandre II per la conquesta dels territoris musulmans de la península Ibèrica, atorgant la remissió dels pecats a tots els combatents. L'expedició a Barbastre del 1064, a la que es van afegir tropes papals i aquitanes, fou preparada a Barcelona en una reunió del legat pontifici Hug Candi i el comte Ramon Berenguer I de Barcelona.
Vers el 1085 Sanç I d'Aragó i Pamplona va llençar un exèrcit des de Jaca cap a Wasqa, la ciutat més important entre la ribera de l'Ebre i els Pirineus aconseguint ocupar progressivament la zona compresa entre els rius Isuela i Flumen amb l'ocupació de dotze viles situades a l'entorn de la ciutat.
El setge
En primavera de 1094 s'inicià el Setge de Wasqa, establint el campament en el pueyo de Sancho[3] i consolidat amb la fortificació del Castell de Montaragó, on les tropes aragoneses s'establiren, i on, amb les recaptacions, va començar a construir el panteó real al monestir de Sant Joan de la Penya. Un segon exèrcit procedent de Nocito va conquerir el Castell de Santa Eulalia[4] i ocupà el territori comprès entre el Flumen i l'Alcanadre.
Però el 4 de juny de 1094, durant el Setge de Wasqa, el rei Sanç I d'Aragó i Pamplona va morir a conseqüència de les ferides provocades per una sageta llençada per un ballester sarraí quan revisava la muralla i el seu fill Pere I d'Aragó va jurar continuar el setge. El seu cos fou dut al Monestir de Montaragó.[5]
La primavera de 1096, Pere I d'Aragó, amb contingents aragonesos, navarresos i gascons va assetjar la ciutat des de la seva base al Castell de Montaragó i acampant al Pueyo Sancho per tallar les comunicacions dels musulmans amb la rereguarda. Després de sis mesos de setge, l'emir de Saraqusta Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain va reunir un poderós exèrcit de socors a Saraqusta format per tropes musulmanes i contingents castellans comandades per García de Cabrera en un suprem esforç per evitar la caiguda de Wasqa a mans dels aragonesos.
Les tropes musulmanes i castellanes foren derrotades per Pere I, i sense possibilitats de rebre cap socors, Wasqa acabà rendint-se el 24 de novembre del 1096.[6] Un mes després de la victòria a la Batalla d'Alcoraç, el 27 de desembre del 1096, Pere I d'Aragó féu entrada triomfal a la ciutat, que es va convertint en la nova capital del regne en substitució de Jaca.[7]
Conseqüències
La victòria aconseguida a les planes d'Alcoraç, prop de Wasqa, permeté als reis d'Aragó sortir dels contraforts pirinencs i expansionar els seus dominis per les terres del Somontano, pas previ a l'annexió, poc després, de la fèrtil vall de l'Ebre.
Notes
- ↑ Segons l'historiador aragonès Ignacio de Torres-Solanot y García de Bustelo, la Creu d'Aïnsa fou l'escut dels reis d'Aragó fins al regnat d'Alfons II d'Aragó, quan aquest canvià els senyals d'Aragó i prengué la Senyera Reial[1]
Referències
- ↑ (castellà) Torres-Solanot y García de Bustelo, Ignacio de: "Barras de Aragón", Zaragoza, 2002
- ↑ Cruzadas aragonesas, Gran Enciclopedia Aragonesa (castellà)
- ↑ Castellano y de la PeÑa, Gaspar. Crónica de la Corona de Aragón (en castellà). Maxtor, 2007, p. 8. ISBN 849761321X.
- ↑ Castillo de Santa Eulalia, Castillos de Aragon (castellà)
- ↑ Teatro historico de las iglesias del reyno de Aragon (en castellà). vol.7. J.M. de Ezquerro, 1797, p. 369.
- ↑ «Batalla de Alcoraz» (en castellà). Diccionario Enciclopedico Hispano Americano. [Consulta: 25 juny 2015].
- ↑ (castellà) Gran enciclopedia aragonesa La expansión con Alfonso I el batallador
Bibliografia
- Aragó, Pere IV d'. Cap.XVIII Cronica de San Chuan d'a Peña (en aragonès), segle XIV.
- Aragó, Pere IV d'. Crònica de Sant Joan de la Penya; Cap. Del rey en Pere e de sos feits e de la presa d'Oscha, segle XIV.
- Zurita y Castro, Jerónimo. "Anales de la Corona de Aragón"; Libro I, Cap. XXXI i Cap. XXXII (en castellà), 1580.
- «Gran Enciclopedia Aragonesa» (en castellà) p. Aragón: de Condado a Reino. [Consulta: 15 gener 2009].
- «Atlas de Historia de Aragón» (en castellà) p. Expansión territorial de Aragón. [Consulta: 15 gener 2009].
Enllaços externs
- (castellà) Diccionario Enciclopedico Hispano Americano, Batalla d'Alcoraz
- (castellà) 23 de abril. San Jorge: Dia de Aragón