Mimas (satèl·lit): diferència entre les revisions
m Tipografia |
m Tipografia |
||
Línia 3: | Línia 3: | ||
'''Mimas''' és una [[lluna]] de [[Saturn (planeta)|Saturn]] que exerceix de [[satèl·lit pastor]] de la [[divisió Cassini]]. Mimas fou descoberta el [[1789]] per [[William Herschel]] i denominada en aquell moment com a ''Saturn I'' per ser el satèl·lit més intern de Saturn dels descoberts per Herschel. El nom posterior, Mimas, prové de la [[mitologia grega]], i fou [[Mimas (mitologia)|Mimas]] un dels [[titans]], fill de [[Gaia (mitologia)|Gaia]]. |
'''Mimas''' és una [[lluna]] de [[Saturn (planeta)|Saturn]] que exerceix de [[satèl·lit pastor]] de la [[divisió Cassini]]. Mimas fou descoberta el [[1789]] per [[William Herschel]] i denominada en aquell moment com a ''Saturn I'' per ser el satèl·lit més intern de Saturn dels descoberts per Herschel. El nom posterior, Mimas, prové de la [[mitologia grega]], i fou [[Mimas (mitologia)|Mimas]] un dels [[titans]], fill de [[Gaia (mitologia)|Gaia]]. |
||
Mimas és un cos gelat de baixa densitat, d'1,19 g/cm<sup>3</sup>, per la qual cosa està, possiblement, constituït en la seva major part per gel d'aigua amb una petita concentració de materials més pesats. Té un diàmetre d'uns 380 quilòmetres i la seva superfície, altament crateritzada, presenta un enorme [[cràter d'impacte]] de 130 |
Mimas és un cos gelat de baixa densitat, d'1,19 g/cm<sup>3</sup>, per la qual cosa està, possiblement, constituït en la seva major part per gel d'aigua amb una petita concentració de materials més pesats. Té un diàmetre d'uns 380 quilòmetres i la seva superfície, altament crateritzada, presenta un enorme [[cràter d'impacte]] de 130 km de diàmetre anomenat ''Herschel''. L'impacte que va produir el cràter va generar fractures tan importants que es poden veure en el costat oposat. Possiblement, un impacte lleugerament més energètic podria destruir un cos de la grandària de Mimas. |
||
Est satèl·lit no és un cos esfèric, en ser deformat per les fortes forces de [[marea]] produïdes per Saturn. Aquestes forces retenen Mimas en rotació síncrona, és a dir, el seu període de rotació és igual al seu període orbital al voltant de Saturn. Esta òrbita té un semieix major de tan sols 185.520 |
Est satèl·lit no és un cos esfèric, en ser deformat per les fortes forces de [[marea]] produïdes per Saturn. Aquestes forces retenen Mimas en rotació síncrona, és a dir, el seu període de rotació és igual al seu període orbital al voltant de Saturn. Esta òrbita té un semieix major de tan sols 185.520 km, unes tres vegades el radi del planeta, i contribueix a la intensitat de les forces de marea. |
||
La missió [[Cassini/Huygens|Cassini]] tenia programat un vol pròxim de Mimas l'1 d'agost del [[2005]]. |
La missió [[Cassini/Huygens|Cassini]] tenia programat un vol pròxim de Mimas l'1 d'agost del [[2005]]. |
Revisió del 11:29, 2 oct 2020
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Mimas | |
---|---|
Tipus | satèl·lit de Saturn i satèl·lit regular |
Descobert per | William Herschel[1] |
Data de descobriment | 17 setembre 1789[1] |
Epònim | Mimas |
Cos pare | Saturn |
Dades orbitals | |
Semieix major a | 185.520 km |
Excentricitat e | 0,0196 |
Període orbital P | 0,94 d[2] |
Inclinació i | 1,574 °[2] |
Característiques físiques i astromètriques | |
Diàmetre | 415,6 km[3] |
Magnitud aparent (V) | 12,9 |
Massa | 37,496 Zg[4] |
Densitat mitjana | 1,149 g/cm³[3] |
Albedo | 0,962 [5] |
Mimas és una lluna de Saturn que exerceix de satèl·lit pastor de la divisió Cassini. Mimas fou descoberta el 1789 per William Herschel i denominada en aquell moment com a Saturn I per ser el satèl·lit més intern de Saturn dels descoberts per Herschel. El nom posterior, Mimas, prové de la mitologia grega, i fou Mimas un dels titans, fill de Gaia.
Mimas és un cos gelat de baixa densitat, d'1,19 g/cm3, per la qual cosa està, possiblement, constituït en la seva major part per gel d'aigua amb una petita concentració de materials més pesats. Té un diàmetre d'uns 380 quilòmetres i la seva superfície, altament crateritzada, presenta un enorme cràter d'impacte de 130 km de diàmetre anomenat Herschel. L'impacte que va produir el cràter va generar fractures tan importants que es poden veure en el costat oposat. Possiblement, un impacte lleugerament més energètic podria destruir un cos de la grandària de Mimas.
Est satèl·lit no és un cos esfèric, en ser deformat per les fortes forces de marea produïdes per Saturn. Aquestes forces retenen Mimas en rotació síncrona, és a dir, el seu període de rotació és igual al seu període orbital al voltant de Saturn. Esta òrbita té un semieix major de tan sols 185.520 km, unes tres vegades el radi del planeta, i contribueix a la intensitat de les forces de marea.
La missió Cassini tenia programat un vol pròxim de Mimas l'1 d'agost del 2005.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mimas |
- ↑ 1,0 1,1 Afirmat a: A Short History of Astronomy. Autor: Arthur Berry. Editorial: John Murray. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès britànic. Data de publicació: 1898.
- ↑ 2,0 2,1 URL de la referència: http://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_elem. Arxiu de l'URL: https://web.archive.org/web/20110810063231/http://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_elem. Data d'arxivament: 10 agost 2011.
- ↑ 3,0 3,1 URL de la referència: http://www.ciclops.org/media/sp/2011/6794_16344_0.pdf. Arxiu de l'URL: https://web.archive.org/web/20110927185355/http://www.ciclops.org/media/sp/2011/6794_16344_0.pdf. Data d'arxivament: 27 setembre 2011.
- ↑ URL de la referència: https://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_phys_par. Data de consulta: 5 setembre 2020.
- ↑ URL de la referència: https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.1134681.