Hipocresia

Un exemple típic d'hipocresia són els polítics que de paraula es manifesten a favor de la pau i l'estima amb altres països mentre de fet fan aliances, venen armes o directament els ataquen econòmica o violentament.

La hipocresia (o l'estat de ser hipòcrita) és l'acte de preconitzar qualitats, idees o sentiments diferents als que en realitat es tenen. Per exemple, un adult que fuma i comanda els seus fills que no han de fumar és un indici d'hipocresia. La hipocresia sol ser una acusació.

Per al lingüista i analista social Noam Chomsky, la hipocresia, definida com la negativa a "...aplicar en nosaltres mateixos els mateixos valors que apliquem en altres", és un dels mals centrals de la societat occidental actual, que promou injustícies com la guerra, la dominació i les desigualtats socials en un marc d'autoengany, que inclou la noció que la hipocresia per si mateixa és una part necessària o benèfica del comportament humà i la societat.

En molts idiomes, inclòs el francès, un hipòcrita és algú que amaga les seves intencions i vertadera personalitat.

Etimologia

La paraula prové del llatí tardà hypocrisis i del grec ὑπόκρισις (hypokrisis), que signifiquen "actuar", "fingir" o "una resposta". La paraula "hipòcrita" prové del grec ὑποκρίτης (hypokrites), el substantiu associat del qual és υποκρίνομαι (hypokrinomai), és a dir, "prendre part". Ambdós deriven del verb κρίνω, "jutjar" (»κρίση, "judici" »κριτική [kritiki], "crítics"), presumptivament perquè la realització d'un text dramàtic involucrava un cert grau d'interpretació del text.

La paraula també pot ser entesa com una amalgama del prefix grec hipo-, que significa "sota", i del verb krinein, que significa "decidir". El significat original és donat com una deficiència en l'habilitat de decidir. Aquesta deficiència, com pertany als ideals i a sentiments d'un mateix, explica el significat contemporani de la paraula.

Definició

Amb l'adveniment de la societat de la informació, la hipocresia ha vingut a ser un conjunt de regles per moure's al món. Aquí s'ha de destacar la naturalesa del conjunt de regles, que oscil·len entre el permès i el prohibit, així com la capacitat de moure's al món, reconeixent els continguts simbòlics d'aquest.

La hipocresia consta de dues operacions, a través de les quals es manifesta en les maneres simple i combinat: la simulació i la dissimulació. La simulació consisteix a mostrar el que es desitja, en tant que la dissimulació oculta el que no es vol mostrar.

Algú que creu que té de dret a tenir un amant però que el seu cònjuge no té tal dret, té doble moral. Tanmateix, algú que condemna tot el relatiu a l'adulteri però ho comet, és hipòcrita.

Psicologia de la hipocresia

Una persona pot ser contrària al tabaquisme però no poder estar-se de fumar

En psicologia, el comportament hipòcrita es relaciona a l'error fonamental d'atribució: els individus tendeixen a explicar seus accionessis pel seu ambient, però atribueixen les accions de d'altres amb "característiques innates", el que comporta a un judici sobre els altres mentre es justifiquen les pròpies accions.

A més, moltes persones fallen en reconèixer que tenen desperfectes que condemnen en la resta. D'això se'n diu projecció psicològica. Aquest és més un autoengany que un engany deliberat a la resta de les persones. En altres paraules, la "hipocresia psicològica" és sovint interpretada per psicòlegs com un mecanisme inconscient de defensa, i no un acte d'engany conscient, tal com és la connotació clàssica de la hipocresia. La gent entén vicis amb els quals s'enfronten o es van enfrontar en un passat. Els esforços perquè la resta superi aquests vicis pot ser sincer. També hi pot haver un element de la hipocresia si els actors no s'admeten a si mateixos o a altres que han tingut o tenen aquests vicis.

Hipocresia i moralitat

Bodhisattva Gautama mostrant-se en pràctiques ascetes

La hipocresia ha estat descrita, junt amb la falta d'honestedat, com una característica que atreu particular oprobi en l'edat moderna. Molts sistemes de creences condemnen els comportaments relacionats a la hipocresia.

En algunes traduccions del Llibre de Job, la paraula hebrea chaneph és traduïda com "hipòcrita", encara que en general significa "sense déu" o "profà". A la Bíblia cristiana, Jesús condemna els escribes i fariseus com a hipòcrites. En el text budista Dhammapada, Gautama Buddha condemna a un home que va prendre l'aparença d'un ascètic. En l'Islam, l'Alcorà critica els munafiq - aquells que manifesten ser creients i pacificadors però que no ho són.

Fal·làcia comuna

És una fal·làcia comuna acusar algú de ser hipòcrita a fi de desestimar un argument. Això pugues ésser conegut com un atac ad hominem.

Problemes teòrics

Existeixen molts punts de vista teòrics i conceptuals envers la hipocresia

Moltes teories sobre la hipocresia han estat proposades. El conflicte causat per la contradicció pot finalitzar diferentment.

En els estudis organitzacionals, teoritzadors com Nils Brunsson han discutit sobre la paradoxa de la moralitat de la hipocresia. Brunsson raona que, malgrat les reaccions socials convencionals cap a ella, la hipocresia pot ser una guàrdia essencial contra el fanatisme, i pot ser beneficiós de valors i comportament moral.

En el camp de les relacions internacionals, estudiosos com Krasner han suggerit que la sobirania, específicament causada per la Pau de Westfàlia, va reafirmar el principi cuius regi, eius religio, és a dir, que la fe del líder es va convertir en la denominació oficial del seu estat. Krasner crida a això un sistema d'"hipocresia organitzada".

Alguns teoritzadors de negocis han estudiat la utilitat de la hipocresia, i alguns han suggerit que els conflictes manifestats com a hipocresia són una part necessària o benèfica del comportament humà i de la societat.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hipocresia

Viccionari