Vés al contingut

Ilotes: diferència entre les revisions

3.275 bytes afegits ,  fa 1 any
m
Revertides les edicions de 83.57.169.92. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
(hola)
Etiquetes: Substitució Revertida editor visual
m (Revertides les edicions de 83.57.169.92. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
Els '''ilotes''' (en [[grec]] clàssic, Εἵλωτες o ''Eilotes''; en llatí, ''Ilotae'') eren els individus que pertanyien a la classe social inferior a [[Esparta]]. Tots els espartans estaven inclosos en una de les tres classes: espartiates (ciutadans de ple dret), [[perioeci]] (ciutadans de segona, generalment provincials) i ilotes (esclaus). Eren serfs agregats a la terra (serfs de la gleva, ''adscripti glebae''). No existia cap altra classe d'esclaus a [[Lacedemònia]].
* hola
 
El seu nom derivaria, segons [[Pausànies (geògraf)|Pausànies]], del fet que els primers ilotes foren els habitants [[aqueus]] originals de la ciutat d'Helos a [[Lacònia]], sotmesos pels doris invasors, i reduïts després d'una lluita desesperada. Teopomp els presenta com les restes de la població aquea originària; segons [[Èfor de Cumes]], citat per [[Estrabó]], els aqueus originaris foren conquerits però van poder conservar els drets civils i polítics i foren anomenats 'ilotes, però foren privats d'aquest estatus per Agis, fill d'[[Eurístenes]], que els va fer pagar tribut; els ilotes es van resistir i foren derrotats i reduïts a l'esclavatge. Modernament s'han proposat derivacions de "habitants de la plana" o "presoners".
 
Després de la [[segona guerra messènica]] els messenis foren fets esclaus i inclosos en el grups dels ilotes, situació que va durar fins que [[Epaminondes]] va restablir la independència de [[Messènia]] i va alliberar als ilotes que van formar el gruix principal de la població de la capital del nou estat, [[Messene]].
 
Els ilotes eren propietat de l'estat que cedia el seu servei a individuals, reservant-se el dret d'emancipació; eren inclosos en una terra i no podien ser venuts separadament; en cada hisenda vivien entre cinc i set famílies d'ilotes i cultivaven la terra pagant a l'amo dels terrenys una quantitat fixada de la producció establerta que no podia ser superada; la renda anyal era de 82 [[Llista d'unitats de volum de l'antiga Grècia|medimme]]s d'ordi, i una quantitat proporcional d'oli i vi. També feien de servents dels espartans i treballaven en obres públiques de l'estat; a la guerra servien com a infanteria lleugera i un nombre variable anava ben armats, amb els espartans al davant; a la batalla de [[Platees]] la relació en el nombre d'ilotes fou de set individus per cada espartà. Només servien com a hoplites en circumstàncies especials d'emergència i generalment llavors, si lluitaven bé i sobrevivien, eren emancipats (la primera vegada que això consta que va passar fou a l'expedició de [[Bràsides]], el [[424 aC]]).
 
Els ilotes eren tractats amb gran crueltat: havien de portar robes miserables com capells de pell de gos, vestits de pèls d'ovella i rebien ferides cada any per tal que recordessin que eren esclaus; els amos els podien condemnar a la pena de mort. La institució de la [[crypteia]] dona idea de la crueltat amb què eren tractats.
 
Els ilotes emancipats no passaven a ser ''perioeci'' o espartiates, sinó que formaven una nova classe dividida en diverses subclasses entre les quals: els que quedaven eximits de serveis, els que servien a la guerra, els que servien en vaixells, i els que tenien la llibertat de manera temporal.
 
== Vegeu també ==
* [[Revolta d'esclaus]]
{{Autoritat}}