Incest: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Llengua
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
{{FR|data=gener de 2021}}
'''Incest''' és la pràctica de [[acte sexual|relacions sexuals]] entre parents en primer i segon grau. Al llarg de la història ha primat la prohibició de relacions sexuals entre parents, encara que el grau de relació en què queden prohibides, varia segons les cultures i els períodes històrics. En tota la història es troben només tres excepcions a la interdicció universal de l'incest: les de les [[Monarquia|monarquies]] de l'[[antic Egipte]]; la dels monarques del [[Tawantinsuyo]] i les dels antics monarques [[Hawaii|hawaians]]. En tots els casos primava una ''raó d'Estat'' que es podia resumir en l'intent de mantenir concentrat el poder en una família ([[dinastia]]); per açò tals incestos solien ser a vegades nominals i era freqüent la [[poligínia]] per part dels barons d'eixes parelles d'incest [[Legislació|legalitzat]]; curiosament, tals incestos concloïen sovint en guerres dinàstiques fratricides.
'''Incest''' és la pràctica de [[acte sexual|relacions sexuals]] entre parents en primer i segon grau. Al llarg de la història ha primat la prohibició de relacions sexuals entre parents, encara que el grau de relació en què queden prohibides, varia segons les cultures i els períodes històrics. En tota la història es troben només tres excepcions a la interdicció universal de l'incest: les de les [[Monarquia|monarquies]] de l'[[antic Egipte]]; la dels monarques del [[Tawantinsuyo]] i les dels antics monarques [[Hawaii|hawaians]]. En tots els casos primava una ''raó d'Estat'' que es podia resumir en l'intent de mantenir concentrat el poder en una família ([[dinastia]]); per açò tals incestos solien ser a vegades nominals i era freqüent la [[poligínia]] per part dels barons d'eixes parelles d'incest [[Legislació|legalitzat]]; curiosament, tals incestos concloïen sovint en guerres dinàstiques fratricides.


Línia 6: Línia 5:
La gran majoria de les legislacions del món consideren (per alguna raó o [[tabú]]) l'incest com [[delicte]], encara que sigui practicat amb "mutu consentiment" entre majors d'edat.
La gran majoria de les legislacions del món consideren (per alguna raó o [[tabú]]) l'incest com [[delicte]], encara que sigui practicat amb "mutu consentiment" entre majors d'edat.


Un dels principals motius pels quals l'incest ha sigut prohibit és que moltes persones sostenen que els sers humans que naixen com a fruit d'una relació incestuosa corren un major risc de desenvolupar retards mentals com a conseqüència dels anomenats "[[gen recessiu|gens recessius]]". Es planteja que l'incest redueix la necessària [[variabilitat genètica]], que permet la supervivència d'una espècie, però hi ha raons encara més estructurals: la pràctica de l'autèntic incest (en primer grau, relacions [[coit]]als del tipus: pare/filla; mare/fill; pare/fill; mare/filla, o de segon grau: relacions coitals entre germans consanguinis) a curt o mitjà termini afecten el desenvolupament de la [[cultura]], en impedir o dificultar l{{'}}'''[[exogàmia]]'''.
Un dels principals motius pels quals l'incest ha sigut prohibit és que moltes persones sostenen que els sers humans que naixen com a fruit d'una relació incestuosa corren un major risc de desenvolupar retards mentals com a conseqüència dels anomenats "[[gen recessiu|gens recessius]]".<ref>''The Encyclopedia of Genetic Disorders and Birth Defects'' – 101, James Wynbrandt, Mark D. Ludman – 2009.</ref> Es planteja que l'incest redueix la necessària [[variabilitat genètica]], que permet la supervivència d'una espècie, però hi ha raons encara més estructurals: la pràctica de l'autèntic incest (en primer grau, relacions [[coit]]als del tipus: pare/filla; mare/fill; pare/fill; mare/filla, o de segon grau: relacions coitals entre germans consanguinis) a curt o mitjà termini afecten el desenvolupament de la [[cultura]], en impedir o dificultar l{{'}}'''[[exogàmia]]'''.


Alguns dels que donen suport a l'incest plantegen en canvi, que des de fa molt de temps, almenys en la cultura occidental, les persones no tenen la procreació com el fi de l'acte sexual sinó el [[plaer]]. Segons ells una relació sexual incestuosa, que gràcies als [[mètode anticonceptiu|mètodes anticonceptius]] no culmina en procreació, no pot ser acusada d'estar portant una criatura defectuosa al món. Tal acusació, per raons òbvies, tampoc pot fer-se-li a una relació incestuosa homosexual. Ells plantegen que, ja que açò és així, la prohibició absoluta de l'incest no prové en realitat de les raons que comunament es donen, sinó d'un irracional tabú social que hi ha respecte d'això.
Alguns dels que donen suport a l'incest plantegen en canvi, que des de fa molt de temps, almenys en la cultura occidental, les persones no tenen la procreació com el fi de l'acte sexual sinó el [[plaer]]. Segons ells una relació sexual incestuosa, que gràcies als [[mètode anticonceptiu|mètodes anticonceptius]] no culmina en procreació, no pot ser acusada d'estar portant una criatura defectuosa al món. Tal acusació, per raons òbvies, tampoc pot fer-se-li a una relació incestuosa homosexual. Ells plantegen que, ja que açò és així, la prohibició absoluta de l'incest no prové en realitat de les raons que comunament es donen, sinó d'un irracional tabú social que hi ha respecte d'això.


== Mitologia i incest ==
==Incest i grau de parentiu==
El grau de consanguinitat o parentiu<ref>Wright, Sewall (1922). "Coefficients of inbreeding and relationship". ''American Naturalist.'' 56 (645): 330–338. doi:10.1086/279872.</ref> es considera el principal indicador per decidir si una relació és incestuosa, si bé la distància entre els membres de la parella varia segons la cultura. Si es considera el 100% de consanguinitat els bessons idèntics, la majoria de legislacions prohibeixen per incestuoses les relacions que estan igual o per sobre del 25%, i aquestes inclouen: pares i fills (50%), germans (50%), germanastres (25%), avis i nets (25%) i oncles i nebots (25%). Tot i que els dobles cosins mantenen també un 25% de consanguinitat, no acostumen a entrar dins aquests supòsits.

==Personatges incestuosos a la cultura==
=== Mitologia i incest ===
* [[Mitologia grega]]
* [[Mitologia grega]]
** [[Èdip]] i [[Iocasta]]
** [[Èdip]] i [[Iocasta]]
Línia 20: Línia 23:
Pràcticament en totes les [[Mitologia|mitologies]] hi ha relats que referixen a un incest primordial el qual és resolt per una interdicció (prohibició) d'aquest, ja que -per exemple entre els grecs- l'incest era associat a l'[[hibris]].
Pràcticament en totes les [[Mitologia|mitologies]] hi ha relats que referixen a un incest primordial el qual és resolt per una interdicció (prohibició) d'aquest, ja que -per exemple entre els grecs- l'incest era associat a l'[[hibris]].


== Personatges i incest ==
=== Personatges històrics ===
* [[Antic Egipte]]
* [[Antic Egipte]]
** La [[dinastia ptolemaica]] i molts dels [[faraons]] predecessors
** La [[dinastia ptolemaica]] i molts dels [[faraons]] predecessors
Línia 27: Línia 30:
** [[Calígula]], va cometre incest amb les seues 3 germanes: [[Agripinila]], [[Drusil·la (germana de Calígula)|Drusilla]], [[Julia Livia]].
** [[Calígula]], va cometre incest amb les seues 3 germanes: [[Agripinila]], [[Drusil·la (germana de Calígula)|Drusilla]], [[Julia Livia]].


== Veja també ==
==Referències==
{{referències}}

== Vegeu també ==
* [[Complex d'Èdip]]
* [[Complex d'Èdip]]
{{Commonscat}}
{{Commonscat}}

Revisió del 17:25, 31 març 2021

Incest és la pràctica de relacions sexuals entre parents en primer i segon grau. Al llarg de la història ha primat la prohibició de relacions sexuals entre parents, encara que el grau de relació en què queden prohibides, varia segons les cultures i els períodes històrics. En tota la història es troben només tres excepcions a la interdicció universal de l'incest: les de les monarquies de l'antic Egipte; la dels monarques del Tawantinsuyo i les dels antics monarques hawaians. En tots els casos primava una raó d'Estat que es podia resumir en l'intent de mantenir concentrat el poder en una família (dinastia); per açò tals incestos solien ser a vegades nominals i era freqüent la poligínia per part dels barons d'eixes parelles d'incest legalitzat; curiosament, tals incestos concloïen sovint en guerres dinàstiques fratricides.

La legislació jueva, al capítol 18 del Levític, prohibeix l'incest. Aquesta prohibició inclou la fornicació d'un home amb una dona casada, l'homosexualitat entre mascles (o sodomia) i la zoofília. La prohibició fou ampliada pels Savis jueus en més d'una generació en casos determinats. El cristianisme acceptà en part les normes jueves, i en part les canvià.

La gran majoria de les legislacions del món consideren (per alguna raó o tabú) l'incest com delicte, encara que sigui practicat amb "mutu consentiment" entre majors d'edat.

Un dels principals motius pels quals l'incest ha sigut prohibit és que moltes persones sostenen que els sers humans que naixen com a fruit d'una relació incestuosa corren un major risc de desenvolupar retards mentals com a conseqüència dels anomenats "gens recessius".[1] Es planteja que l'incest redueix la necessària variabilitat genètica, que permet la supervivència d'una espècie, però hi ha raons encara més estructurals: la pràctica de l'autèntic incest (en primer grau, relacions coitals del tipus: pare/filla; mare/fill; pare/fill; mare/filla, o de segon grau: relacions coitals entre germans consanguinis) a curt o mitjà termini afecten el desenvolupament de la cultura, en impedir o dificultar l'exogàmia.

Alguns dels que donen suport a l'incest plantegen en canvi, que des de fa molt de temps, almenys en la cultura occidental, les persones no tenen la procreació com el fi de l'acte sexual sinó el plaer. Segons ells una relació sexual incestuosa, que gràcies als mètodes anticonceptius no culmina en procreació, no pot ser acusada d'estar portant una criatura defectuosa al món. Tal acusació, per raons òbvies, tampoc pot fer-se-li a una relació incestuosa homosexual. Ells plantegen que, ja que açò és així, la prohibició absoluta de l'incest no prové en realitat de les raons que comunament es donen, sinó d'un irracional tabú social que hi ha respecte d'això.

Incest i grau de parentiu

El grau de consanguinitat o parentiu[2] es considera el principal indicador per decidir si una relació és incestuosa, si bé la distància entre els membres de la parella varia segons la cultura. Si es considera el 100% de consanguinitat els bessons idèntics, la majoria de legislacions prohibeixen per incestuoses les relacions que estan igual o per sobre del 25%, i aquestes inclouen: pares i fills (50%), germans (50%), germanastres (25%), avis i nets (25%) i oncles i nebots (25%). Tot i que els dobles cosins mantenen també un 25% de consanguinitat, no acostumen a entrar dins aquests supòsits.

Personatges incestuosos a la cultura

Mitologia i incest

Pràcticament en totes les mitologies hi ha relats que referixen a un incest primordial el qual és resolt per una interdicció (prohibició) d'aquest, ja que -per exemple entre els grecs- l'incest era associat a l'hibris.

Personatges històrics

Referències

  1. The Encyclopedia of Genetic Disorders and Birth Defects – 101, James Wynbrandt, Mark D. Ludman – 2009.
  2. Wright, Sewall (1922). "Coefficients of inbreeding and relationship". American Naturalist. 56 (645): 330–338. doi:10.1086/279872.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Incest