Batalla de Qantish: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Abd al-Malik al-Muzaffar
Cap resum de modificació
Línia 42: Línia 42:
[[Categoria:Corona de Castella]]
[[Categoria:Corona de Castella]]
[[Categoria:Batalles d'Al-Àndalus]]
[[Categoria:Batalles d'Al-Àndalus]]
[[Categoria:Califat de Còrdova]]

Revisió del 13:53, 2 maig 2009

Infotaula de conflicte militarBatalla de Qantish
Fitna
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data5 de novembre de 1009
Coordenades38° 01′ 00″ N, 3° 43′ 00″ O / 38.01667°N,3.71667°O / 38.01667; -3.71667
LlocJabal Qantish (l'actual Jabalquinto)
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria rebel
Bàndols
Rebels musulmans
Comtat de Castella
Califat de Còrdova
Comandants
Sulayman al-Mustaín
Sanç I Garcia
Muhàmmad II al-Mahdí
Cronologia

La batalla d'Aqbat al-Bakr és una de les batalles de la Fitna, la guerra civil que va esclatar en el Califat de Còrdova a la mort d'Abd al-Malik, el fill i successor d'Almansor.

Antecedents

Abd al-Rahman ben Muhammad, hadjib del califa Hixem II va decidir sortir en expedició contra el regne de Lleó, i l'oposició instigada per Muhammad ben Hisham al-Mahdi va organitzar una revolta obligant a Hixem II a abdicar proclamant califa a Muhammad ben Hisham al-Mahdi i es van apoderar de Madinat al-Zahra a finals del 1008 o principis del 1009. Sanxuelo encara disposava de l'exèrcit i finalment va decidir retornar a la capital per recuperar el poder, però de camí les seves forces el van abandonar i fou capturat prop de la ciutat per emissaris del nou califa, que el van matar el 3 de març del 1009.

Els berbers liderats per Sulayman al-Mustaín es van oposar a Muhàmmad II al-Mahdí i els dos pretendents al califat es van dirigir a Burgos per demanar suport a Sanç I Garcia de Castella, que finalment es va decidir per Sulayman a canvi de de la cessió immediata de territoris a la frontera del Duero (San Esteban, Clunia, Osma i Gorma), i la promesa de noves cessions (Castrobon, Meconia i Berlanga)[1] i passant per Madina Salim (l'actual Medinaceli) van derrotar a l'exèrcit de Wadih, governador d'Al-Tagr Al-Awsat (marca mitja) a la batalla d'Al-Qulaiya, per continuar en camí a Qurtuba.

La batalla

Muhàmmad II al-Mahdí va reforçar les defenses de la capital i va dirigir-se a l'encontre amb un exèrcit heterogeni amb molts reclutes sense formació militar, sent derrotat a Jabal Qantish (l'actual Jabalquinto) el 5 de novembre de 1009 perdent més de deu mil homes, morts o ofegats en la fugida a l'intentar creuar el Guadalquivir. Els 600 genets de Sanç I Garcia de Castella van tenir un protagonisme decisiu en la victòria de Sulaymán.

Conseqüències

Els berbers liderats per Sulayman al-Mustaín van entrar a Qurtuba deposant a Muhàmmad II al-Mahdí, que va fugir a Tulaytula, on va seguir actuant com a Califa.

Referències

  1. (anglès)Peter C. Scales, The Fall of the Caliphate of Córdoba, cap. 6 [1]