Baró de Viver: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: substitució ’ -> ', “ i ” --> ", l•l -> l·l
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
El '''barri de Baró de Viver''', que porta el nom de l'alcalde [[Darius Rumeu i Freixa]], és un dels set barris de què es compon el districte [[Barcelona|barceloní]] de [[districte de Sant Andreu|Sant Andreu]].
El barri de '''Baró de Viver''' és un dels set barris de què es compon el districte [[Barcelona|barceloní]] de [[districte de Sant Andreu|Sant Andreu]]. Fou un dels quatre conjunts de Cases Barates aixecats a la ciutat a finals dels anys 20 del [[segle XX]].


== Història ==
== Història ==
Línia 6: Línia 6:
El 1941, l'Ajuntament de Barcelona se'n queda el patrimoni, del qual es fa càrrec l'Institut Municipal de l'Habitatge, després Patronat Municipal de l'Habitatge, que construí 334 habitatges unifamiliars entre el riu Besòs, els tallers de la [[Renfe]] i el polígon industrial del Besòs, que van portar el nom de Baró de Viver per l'[[alcalde de Barcelona]] durant la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera]]. La [[Segona República Espanyola]] va canviar el nom pel de [[Pi i Margall]], però el règim del general [[Franco]] va tornar a l'antic nom.
El 1941, l'Ajuntament de Barcelona se'n queda el patrimoni, del qual es fa càrrec l'Institut Municipal de l'Habitatge, després Patronat Municipal de l'Habitatge, que construí 334 habitatges unifamiliars entre el riu Besòs, els tallers de la [[Renfe]] i el polígon industrial del Besòs, que van portar el nom de Baró de Viver per l'[[alcalde de Barcelona]] durant la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera]]. La [[Segona República Espanyola]] va canviar el nom pel de [[Pi i Margall]], però el règim del general [[Franco]] va tornar a l'antic nom.


El 1958 i el 1959 es va produir una darrera arribada de població d'emigrants, que van construir els nous blocs, i el 1985 es porta a terme una reforma del barri arran de l'aprovació del PERI. El radical aïllament del barri ha estat trencat per les Rondes de Dalt i del Litoral que l'envolten, el soterrament de les línies d'alta tensió que anaven per la llera del Besòs i la transformació de les seves ribes en un parc, així com la construcció d'una estació de metro.
El 1958 i el 1959 es va produir una darrera arribada de població d'immigrants, que van construir els nous blocs, i el 1985 es porta a terme una reforma del barri arran de l'aprovació del PERI. El radical aïllament del barri ha estat trencat per les Rondes de Dalt i del Litoral que l'envolten, el soterrament de les línies d'alta tensió que anaven per la llera del Besòs i la transformació de les seves ribes en un parc, així com la construcció d'una estació de metro.


[[Categoria:Barris del districte de Sant Andreu]]
[[Categoria:Barris del districte de Sant Andreu]]

Revisió del 19:35, 13 juny 2009

El barri de Baró de Viver és un dels set barris de què es compon el districte barceloní de Sant Andreu. Fou un dels quatre conjunts de Cases Barates aixecats a la ciutat a finals dels anys 20 del segle XX.

Història

Es va construir en uns terrenys que el Patronat de l'Habitatge de Barcelona, a través del Foment de l'Habitatge Popular, va comprar a la marquesa de Castellvell el 1928, a la riba del riu Besòs.

El 1941, l'Ajuntament de Barcelona se'n queda el patrimoni, del qual es fa càrrec l'Institut Municipal de l'Habitatge, després Patronat Municipal de l'Habitatge, que construí 334 habitatges unifamiliars entre el riu Besòs, els tallers de la Renfe i el polígon industrial del Besòs, que van portar el nom de Baró de Viver per l'alcalde de Barcelona durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera. La Segona República Espanyola va canviar el nom pel de Pi i Margall, però el règim del general Franco va tornar a l'antic nom.

El 1958 i el 1959 es va produir una darrera arribada de població d'immigrants, que van construir els nous blocs, i el 1985 es porta a terme una reforma del barri arran de l'aprovació del PERI. El radical aïllament del barri ha estat trencat per les Rondes de Dalt i del Litoral que l'envolten, el soterrament de les línies d'alta tensió que anaven per la llera del Besòs i la transformació de les seves ribes en un parc, així com la construcció d'una estació de metro.

41° 26′ 52.46″ N, 2° 12′ 2.67″ E / 41.4479056°N,2.2007417°E / 41.4479056; 2.2007417 Coordenades: sobren paràmetres