Economia de Fiji: diferència entre les revisions
m Robot afegeix: id:Ekonomi Fiji |
m Robot posa l'article correcte a la indústria |
||
Línia 38: | Línia 38: | ||
[[Fiji]], dotada de recorses forestales, minerales e de [[pesca]], es una de las [[economia]]s pus desvolopada del Pacific, e mai se possedisca un vast sector de subsistencia. Las exportacions de [[sucre]], las remesas de los sieus ciutadans residents a l'estrangièr e una creissenta indústria de [[turisme]] - que recep 400 a 500 mil visitants per an - son las principalas fonts de devisas extèrnas<ref name=CIA/>. |
[[Fiji]], dotada de recorses forestales, minerales e de [[pesca]], es una de las [[economia]]s pus desvolopada del Pacific, e mai se possedisca un vast sector de subsistencia. Las exportacions de [[sucre]], las remesas de los sieus ciutadans residents a l'estrangièr e una creissenta indústria de [[turisme]] - que recep 400 a 500 mil visitants per an - son las principalas fonts de devisas extèrnas<ref name=CIA/>. |
||
El principal recurs [[agricultura|agrícola]] de Fiji és la [[canya de sucre]]. Aquest conreu ha donat lloc a quatre grans indústries sucreres, tres de les quals a [[Viti Levu]]. La producció de sucre representa més d'un 50 % de les exportacions de Fiji. |
El principal recurs [[agricultura|agrícola]] de Fiji és la [[canya de sucre]]. Aquest conreu ha donat lloc a quatre grans indústries sucreres, tres de les quals a [[Viti Levu]]. La producció de sucre representa més d'un 50 % de les exportacions de Fiji. La indústria de sucre recebèt particularament accès especial a l'[[Unió Europea]], mas li caldrà èsser afectada per la politica de l'UE de talh de [[subsidi|subsidis]] al sucre. La produccion de sucre es responsabla per 1/3 de l'activitat industriala del país<ref name=CIA/>. Altres conreus són els [[cocoter]]s dels quals hom extreu copra i oli de coco, bananes, [[gingebre]], palma oliera i una mica de tabac per a l'exportació, [[arròs]], [[mandioca]], moniatos, nyam, [[blat de moro]], [[cacauet]]s, fruites i verdures diverses, per al consum interior. |
||
La indústria manufacturera disposa de poques matèries primeres (metalls preciosos, pedra de construcció, fusta, alguns conreus i productes ramaders). L'[[electricitat]] procedeix de centrals tèrmiques que consumeixen [[petroli]] importat. |
La indústria manufacturera disposa de poques matèries primeres (metalls preciosos, pedra de construcció, fusta, alguns conreus i productes ramaders). L'[[electricitat]] procedeix de centrals tèrmiques que consumeixen [[petroli]] importat. |
||
La indústria del [[turisme]] foguèt afectada per un [[cop d'estat]] lo [[2006]] e la siá recuperacion es incerta. Lo 2007 l'arribada de visitantas queiguec 6%, en resultant de pèrdas d'aucupacions en lo sector, aital coma una casuda de 7% del [[PIB]]<ref name=CIA/>. Hom obté un complement alimentari de la ramaderia i també de la pesca, la industrialització de la qual es modernitza. Hom extreu [[or]] a Vatukuola. |
|||
==Referències== |
==Referències== |
Revisió del 11:05, 3 oct 2010
Moneda | dòlar fijià | ||||
---|---|---|---|---|---|
Organitzacions comercials | OMC, Sparteca | ||||
Estadístiques | |||||
PIB nominal | 5.061.202.767,4295 $ (2017) | ||||
PIB (en PPP) | 3 594 milions (2009) | ||||
Rànquing PIB | 168è (2009) | ||||
Taxa del PIB | -1% (2009) | ||||
PIB per càpita | 3.800 (2009) | ||||
PIB (PPP) per càpita | 9.574,879 dòlars Geary-Khamis (2017) | ||||
PIB per sector | agricultura 8,9%, indústria 13,5%, comerç e serveis 77,6% (2004) | ||||
Inflació | 4,8 (2009) | ||||
Taxa de creixement real | 2 % (2016) | ||||
Població sota el llindar de pobresa | 25,5% (1991) | ||||
Força laboral | 355 000 (2007) | ||||
Ocupació laboral per sector | agricultura 70 %, indústria, comerç e serveis 30 % (2001) | ||||
Taxa d'atur | 7,6% (1999) | ||||
Indústries principals | turisme, sucre, roba, copra, or, plata, fusta, petites indústries domèstiques | ||||
Socis comercials | |||||
| |||||
| |||||
Finances públiques | |||||
Deute extern | 127 milions (2004) | ||||
Ingressos | 1 363 milions (2009) | ||||
Despeses | 1 376 milions (2009) | ||||
Reserves totals | 1.116.363.704 $ (2017) | ||||
Nota: dades monetàries en dòlars (US$) |
Fiji, dotada de recorses forestales, minerales e de pesca, es una de las economias pus desvolopada del Pacific, e mai se possedisca un vast sector de subsistencia. Las exportacions de sucre, las remesas de los sieus ciutadans residents a l'estrangièr e una creissenta indústria de turisme - que recep 400 a 500 mil visitants per an - son las principalas fonts de devisas extèrnas[1].
El principal recurs agrícola de Fiji és la canya de sucre. Aquest conreu ha donat lloc a quatre grans indústries sucreres, tres de les quals a Viti Levu. La producció de sucre representa més d'un 50 % de les exportacions de Fiji. La indústria de sucre recebèt particularament accès especial a l'Unió Europea, mas li caldrà èsser afectada per la politica de l'UE de talh de subsidis al sucre. La produccion de sucre es responsabla per 1/3 de l'activitat industriala del país[1]. Altres conreus són els cocoters dels quals hom extreu copra i oli de coco, bananes, gingebre, palma oliera i una mica de tabac per a l'exportació, arròs, mandioca, moniatos, nyam, blat de moro, cacauets, fruites i verdures diverses, per al consum interior.
La indústria manufacturera disposa de poques matèries primeres (metalls preciosos, pedra de construcció, fusta, alguns conreus i productes ramaders). L'electricitat procedeix de centrals tèrmiques que consumeixen petroli importat.
La indústria del turisme foguèt afectada per un cop d'estat lo 2006 e la siá recuperacion es incerta. Lo 2007 l'arribada de visitantas queiguec 6%, en resultant de pèrdas d'aucupacions en lo sector, aital coma una casuda de 7% del PIB[1]. Hom obté un complement alimentari de la ramaderia i també de la pesca, la industrialització de la qual es modernitza. Hom extreu or a Vatukuola.