Sistema cristal·lí: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2: | Línia 2: | ||
[[Fitxer:Hanksite.JPG|thumb | Cristall hexagonal de [[Hanksite]], amb triple eix de simetria]] |
[[Fitxer:Hanksite.JPG|thumb | Cristall hexagonal de [[Hanksite]], amb triple eix de simetria]] |
||
Un '''sistema cristal·lí''' és cadascun dels set grups principals en què es classifiquen les [[forma geomètrica|formes geomètriques]] en les quals [[cristal·lització|cristal·litzen]] els [[mineral]]s. En cadascun dels sistemes cristal·lins hi ha moltes formes possibles. |
Un '''sistema cristal·lí''' és cadascun dels set grups principals en què es classifiquen les [[forma geomètrica|formes geomètriques]] en les quals [[cristal·lització|cristal·litzen]] els [[mineral]]s. En cadascun dels sistemes cristal·lins hi ha moltes formes possibles. |
||
<br> |
|||
{| border ="2" cellspacing ="2" cellpadding ="2" width ="60%" align="rigth" |
{| border ="2" cellspacing ="2" cellpadding ="2" width ="60%" align="rigth" |
||
|----- |
|----- |
||
Línia 25: | Línia 25: | ||
<TD>α ≠ β ≠ γ (Tots diferents de 90º) |
<TD>α ≠ β ≠ γ (Tots diferents de 90º) |
||
|} |
|} |
||
<br> |
|||
==Xarxes de Bravais== |
==Xarxes de Bravais== |
||
En funció de les possibles localitzacions dels [[àtoms]] en la cel·la unitària s'estableixen 14 estructures cristal·lines bàsiques, les denominades [[xarxa de Bravais|xarxes de Bravais]]. |
En funció de les possibles localitzacions dels [[àtoms]] en la cel·la unitària s'estableixen 14 estructures cristal·lines bàsiques, les denominades [[xarxa de Bravais|xarxes de Bravais]]. |
Revisió del 09:17, 16 jul 2011
Un sistema cristal·lí és cadascun dels set grups principals en què es classifiquen les formes geomètriques en les quals cristal·litzen els minerals. En cadascun dels sistemes cristal·lins hi ha moltes formes possibles.
Cúbic | a = b = c | α = β = γ = 90º; |
Tetragonal | a = b ≠ c | α = β = γ = 90º |
Ortoròmbic | a ≠ b ≠ c ≠ a | α = β = γ = 90º |
Hexagonal | a = b ≠ c | α = β = 90º; γ = 120º |
Trigonal (o Romboèdric) | a = b = c | α = β = γ ≠ 90º |
Monoclínic | a ≠ b ≠ c ≠ a | α = γ = 90º; β ≠ 90º |
Triclínic | a ≠ b ≠ c ≠ a | α ≠ β ≠ γ (Tots diferents de 90º) |
Xarxes de Bravais
En funció de les possibles localitzacions dels àtoms en la cel·la unitària s'estableixen 14 estructures cristal·lines bàsiques, les denominades xarxes de Bravais.
Cúbic
Inclou essencialment cristalls en forma de cubs, encara que també inclou cristalls en forma d'octaedres (8 cares), dedodecaedres (12 cares) i molts d'altres. La simetria mínima d'aquests cristalls són 4 eixos ternaris orientats segons les diagonals del cub de la cel·la fonamental que els descriu.
Els cristalls d'aquest sistema es classifiquen en les cinc classes següents:
- Tetratoidal[1]
- Diploidal
- Hextetrahedral
- Gyroidal
- Hexoctahedral
Tetragonal
Inclou formes com ara el prisma de base quadrada o la bipiràmide de quatre cares. La simetria mínima d'aquests cristalls és un únic eix quaternari.
Els cristalls d'aquest sistema es classifiquen en les set classes següents:
- Diesfenoidal
- Piramidal
- Dipiramidal
- Escalenohedral
- Piramidal Ditetragonal
- Trapezohedral
- Dipiramidal-Ditetragonal
Ortoròmbic
Inclou formes com ara la d'una cAPsa de llumins. La simetria mínima d'aquests cristalls són tres eixos binaris perpendiculars entre si.
Hexagonal
Inclou formes com ara el prisma de base hexagonal o la bipiràmide de sis cares. La simetria mínima d'aquests cristalls és un únic eix senari.
Trigonal
Inclou formes com ara el prisma de base triangular o la bipiràmide de tres cares. La simetria mínima d'aquests cristalls és un únic eix ternari.
Monoclínic
És un sistema molt comú en els cristalls de minerals. La simetria mínima d'aquests cristalls és un únic eix binari.
Triclínic
És el grup amb menor grau de simetria. S'hi recullen aquells cristalls sense cAP mena de simetria o bé amb un únic centre d'inversió.
Vegeu també
Referències
- ↑ A. Cemal Eringen. Continuum Physics: Continuum mechanics of single-substance bodies. Academic Press, 1976 [Consulta: 16 juliol 2011].
Bibliografia
- C. M. Viola e C. Viola Tractat de cristal·lografia, Hoepli (1920)
- M.V. Di Carlo, Trattato di cristallografia, Hoepli (1920)
- R. Di Germano, Introduzione alla cristallografia, Libreria Editrice Universitaria Levrotto & Bella (1978)