Sistema cristal·lí: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 2: Línia 2:
[[Fitxer:Hanksite.JPG|thumb | Cristall hexagonal de [[Hanksite]], amb triple eix de simetria]]
[[Fitxer:Hanksite.JPG|thumb | Cristall hexagonal de [[Hanksite]], amb triple eix de simetria]]
Un '''sistema cristal·lí''' és cadascun dels set grups principals en què es classifiquen les [[forma geomètrica|formes geomètriques]] en les quals [[cristal·lització|cristal·litzen]] els [[mineral]]s. En cadascun dels sistemes cristal·lins hi ha moltes formes possibles.
Un '''sistema cristal·lí''' és cadascun dels set grups principals en què es classifiquen les [[forma geomètrica|formes geomètriques]] en les quals [[cristal·lització|cristal·litzen]] els [[mineral]]s. En cadascun dels sistemes cristal·lins hi ha moltes formes possibles.
<br>

{| border ="2" cellspacing ="2" cellpadding ="2" width ="60%" align="rigth"
{| border ="2" cellspacing ="2" cellpadding ="2" width ="60%" align="rigth"
|-----
|-----
Línia 25: Línia 25:
<TD>α ≠ β ≠ γ (Tots diferents de 90º)
<TD>α ≠ β ≠ γ (Tots diferents de 90º)
|}
|}
<br>

==Xarxes de Bravais==
==Xarxes de Bravais==
En funció de les possibles localitzacions dels [[àtoms]] en la cel·la unitària s'estableixen 14 estructures cristal·lines bàsiques, les denominades [[xarxa de Bravais|xarxes de Bravais]].
En funció de les possibles localitzacions dels [[àtoms]] en la cel·la unitària s'estableixen 14 estructures cristal·lines bàsiques, les denominades [[xarxa de Bravais|xarxes de Bravais]].

Revisió del 09:17, 16 jul 2011

Estructura de Diamant composta d'una cara centrada.
Cristall hexagonal de Hanksite, amb triple eix de simetria

Un sistema cristal·lí és cadascun dels set grups principals en què es classifiquen les formes geomètriques en les quals cristal·litzen els minerals. En cadascun dels sistemes cristal·lins hi ha moltes formes possibles.

Sistema Cristal·lí
Eixos
Angles entre els eixos
Cúbic a = b = c α = β = γ = 90º;
Tetragonal a = b ≠ c α = β = γ = 90º
Ortoròmbic a ≠ b ≠ c ≠ a α = β = γ = 90º
Hexagonal a = b ≠ c α = β = 90º; γ = 120º
Trigonal (o Romboèdric) a = b = c α = β = γ ≠ 90º
Monoclínic a ≠ b ≠ c ≠ a α = γ = 90º; β ≠ 90º
Triclínic a ≠ b ≠ c ≠ a α ≠ β ≠ γ (Tots diferents de 90º)


Xarxes de Bravais

En funció de les possibles localitzacions dels àtoms en la cel·la unitària s'estableixen 14 estructures cristal·lines bàsiques, les denominades xarxes de Bravais.

Cúbic

Cúbic Spessartina

Inclou essencialment cristalls en forma de cubs, encara que també inclou cristalls en forma d'octaedres (8 cares), dedodecaedres (12 cares) i molts d'altres. La simetria mínima d'aquests cristalls són 4 eixos ternaris orientats segons les diagonals del cub de la cel·la fonamental que els descriu.


Els cristalls d'aquest sistema es classifiquen en les cinc classes següents:

  • Tetratoidal[1]
  • Diploidal
  • Hextetrahedral
  • Gyroidal
  • Hexoctahedral


Tetragonal

Tetragonal Anatas

Inclou formes com ara el prisma de base quadrada o la bipiràmide de quatre cares. La simetria mínima d'aquests cristalls és un únic eix quaternari.

Els cristalls d'aquest sistema es classifiquen en les set classes següents:

  • Diesfenoidal
  • Piramidal
  • Dipiramidal
  • Escalenohedral
  • Piramidal Ditetragonal
  • Trapezohedral
  • Dipiramidal-Ditetragonal


Ortoròmbic

Ortoròmbic Fayalita

Inclou formes com ara la d'una cAPsa de llumins. La simetria mínima d'aquests cristalls són tres eixos binaris perpendiculars entre si.

Hexagonal

Hexagonal Beril·le

Inclou formes com ara el prisma de base hexagonal o la bipiràmide de sis cares. La simetria mínima d'aquests cristalls és un únic eix senari.

Trigonal

trigonal Hematita

Inclou formes com ara el prisma de base triangular o la bipiràmide de tres cares. La simetria mínima d'aquests cristalls és un únic eix ternari.

Monoclínic

Monoclínic Vivianita

És un sistema molt comú en els cristalls de minerals. La simetria mínima d'aquests cristalls és un únic eix binari.

Triclínic

Triclínic Rhodonita

És el grup amb menor grau de simetria. S'hi recullen aquells cristalls sense cAP mena de simetria o bé amb un únic centre d'inversió.

Vegeu també

Referències

  1. A. Cemal Eringen. Continuum Physics: Continuum mechanics of single-substance bodies. Academic Press, 1976 [Consulta: 16 juliol 2011]. 

Bibliografia

  • C. M. Viola e C. Viola Tractat de cristal·lografia, Hoepli (1920)
  • M.V. Di Carlo, Trattato di cristallografia, Hoepli (1920)
  • R. Di Germano, Introduzione alla cristallografia, Libreria Editrice Universitaria Levrotto & Bella (1978)

Enllaços externs i fonts