Ginger i Fred

Ginger i Fred
Ginger e Fred
Fitxa
Direcció	Federico Fellini
Protagonistes	Marcello Mastroianni; Giulietta Masina; Franco Fabrizi; Ezio Marano; Jacques-Henri Lartigue; Barbara Herrera; Alessandra Panelli; Danika La Loggia; Friedrich von Ledebur; Antoine Saint-John; Friedrich von Thun; Antonino Iuorio; Barbara Scoppa; Salvatore Billa; Caterina Vertova; Ennio Antonelli; Totò Mignone; Moana Pozzi; Eolo Capritti; Franco Trevisi; Alessandro Partexano
Producció	Alberto Grimaldi
Dissenyador de producció	Dante Ferretti
Guió	Federico Fellini, Tonino Guerra i Tullio Pinelli
Música	Nicola Piovani
Fotografia	Tonino Delli Colli i Ennio Guarnieri
Muntatge	Nino Baragli
Productora	France 3
Distribuïdor	Netflix
Dades i xifres
País d'origen	França, Alemanya i Itàlia
Estrena	1985
Durada	122 min
Idioma original	italià
Versió en català	Sí
Rodatge	Roma
Color	en color
Descripció
Gènere	comèdia dramàtica, cinema LGBT i comèdia
Tema	cinema LGBT
Lloc de la narració	Roma
Premis i nominacions
Nominacions	David di Donatello al millor director ;

Ginger i Fred (títol original: Ginger e Fred) és una pel·lícula franco-italiana-alemanya dirigida per Federico Fellini i estrenada el 1986. Ha estat doblada al català.^[1]

Argument[modifica]

Ginger i Fred, dos antics ballarins de claquettes que formaven un duo cèlebre en els anys 1940, pugen en escena a mitjans dels anys 1980 en el marc d'una retrospectiva organitzada per a una emissió de televisió. Només que els temps han canviat i l'encís de l'espectacle ha deixat lloc a l'efímera del món publicitari.

Comentari[modifica]

Reunint Giulietta Masina i Marcello Mastroianni, aquesta pel·lícula nostàlgica és una invitació a qüestionar el paper que la televisió ha pres en la societat de consum dels anys 1980 en detriment del cinema i de les arts de l'espectacle que viuen la fi d'una època daurada i comencen una fase de transició en el transcurs de la qual són el blanc del mercantilisme ambient.

Repartiment[modifica]

Giulietta Masina: Amelia Bonetti àlias «Ginger»
Marcello Mastroianni: Pippo Botticella àlias «Fred»
Franco Fabrizi: el presentador TV
Friedrich von Ledebur: l'almirall Aulenti
Augusto Poderosi: el travesti
Martin Maria Blau: l'ajudant del director
Jacques Henri Lartigue: Germà Gerolamo

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

1986. Globus d'Or a la millor pel·lícula de parla no anglesa
1986. Premi David di Donatello
- Millor actor principal a Marcello Mastroianni
- Millor vestuari a Danilo Donati
- Millor music a Nicola Piovani

Nominacions[modifica]

1987. BAFTA a la millor pel·lícula de parla no anglesa
1987: Premi Sant Jordi al millor actor estranger a Marcello Mastroianni

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

És el penúltim film de Federico Fellini, dirigit el 1986.
Gener 1986:^[2]

«

Tot Cinecittà i no només el seu plató fetitxe (el «5») ha estat requisat per Federico Fellini pel rodatge de Ginger i Fred. La pel·lícula reuneix en un punyent pastitx de la televisió comercial els dos intèrprets favorits de l'Amo, Marcello Mastroianni i... Giulietta Masina, que no havia deixat veure més que en una pel·lícula de Fellini des de Giulietta dels esperits... En el transcurs del rodatge Fellini perd el procés que havia intentat a Silvio Berlusconi contra els talls de pel·lícules a la televisió. El jutge ha reconegut l'atemptat a la integritat artística de l'obra, però estima que els espectadors s'hi havien acostumat.

»

Referències[modifica]

↑ esadir.cat. Ginger i Fred. esadir.cat.
↑ Extret de Petites histoires de cinéma per Hervé Le Roux, Édition Association 1r siècle du cinéma (hors-commerce), Paris, 1995.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ginger i Fred

[1] sadir.cat. Ginger i Fred. esadir.cat.

[2] Extret de Petites histoires de cinéma per Hervé Le Roux, Édition Association 1r siècle du cinéma (hors-commerce), Paris, 1995.

[1]

[2]