Sylvestre François Lacroix
 Dibuix d'un medalló de David d'Angers (1841)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 abril 1765 París |
| Mort | 24 maig 1843 (78 anys) París |
| Sepultura | Cementiri de Montparnasse[1] 48° 50′ 17″ N, 2° 19′ 37″ E / 48.83806°N,2.32694°E |
| 134è President Acadèmia Francesa de les Ciències | |
| 1r gener 1832 – 31 desembre 1832 ← André Marie Constant Duméril – Étienne Geoffroy Saint-Hilaire → | |
| Dades personals | |
| Formació | College des Quatre Nations |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Organització | École polytechnique Universitat de la Sorbona Collège de France |
| Membre de | |
| Influències | |
Sylvestre François Lacroix (1765-1843), fou un matemàtic francès conegut pels seus llibres de text.
Vida[modifica]
Malgrat que era de família pobre, sembla que va estudiar al Collège des Quatre Nations (conegut popularment com a Collège Mazarin).[2] El 1780 assisteix a unes classes gratuïtes de Gaspard Monge, que s'adona del seu potencial i serà el seu valedor. Gràcies a ell obté un lloc de professor de matemàtiques a l'Escola de Guardiamarines de Rochefort.[3][4]
El 1786, retornat a París, és professor per breu temps al Lycée on coneix Condorcet qui el proposa com a professor de l'Escola Militar de París, càrrec que ocupa fins a la seva clausura el 1788.[5] En trobar-se sense feina, se'n va a Besançon per exercir de professor a la Reial Escola d'Artilleria.[6]
La caiguda en desgràcia de Laplace el 1793, li permet substituir-lo com examinador dels aspirants i alumnes de l'Escola d'Artilleria i, per tant, tornar a París.[7] Gran admirador de Condorcet, no triga a involucrar-se en els projectes d'ensenyament públic i, el 1794, és nomenat cap de l'oficina d'organització de les escoles públiques.[8]
El 1799, la seva carrera experimenta un progrés notable: no solament és nomenat professor de l'École Polytechnique, sinó que també és admès com a membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències.[9] El 1806 és nomenat catedràtic de càlcul integral i diferencial de la universitat de la Sorbona, on arribarà s ser degà de la facultat de ciències.[10] El 1815 és nomenat professor del Collège de France. Però a partir de 1816, amb la Restauració, començarà a perdre influència; el 1821 deixa el lloc de degà i, uns anys més tard, la càtedra. Només conservarà fins a la seva mort el càrrec del Collège de France.
Obra[modifica]
Lacroix no va ser solament un professor compromès amb la seva feina; a més, va ser el prototip de l'autor modern de grans llibres de text: a partir de 1795 va començar una tasca de compilació de tots els coneixements matemàtics per poder-los presentar ordenadament als alumnes.[11]
Entre les seves obres originals cal ressenyar:
- Essay de géométrie sur les plans et les surfaces (Paris, 1795)
- Traité élémentaire d'arithmétique (Paris, 1797)
- Traité élémentaire de trigonométrie rectiligne et sphérique et d'application de l'algébre à la géométrie (Paris, 1798)
- Élémens de géométrie (Paris, 1799)
- Complément des élémens d'algèbre (Paris, 1800)
- Traité du calcul différentiel et du calcu intégral, 2 vols. (Paris, 1797–1798)
- Traité des différences et des séries (Paris, 1800)
- Traité élémentaire du calcul différentiel et du calcul intégral (Paris, 1802)
- Essair sur l'enseignement en général, et sur celui des mathématiques en particulier, ou manière d'étudier et d'enseigner les matheématiques (Paris, 1805)
- Introduction à la géographie mathématique et physique (Paris, 1811)
- Traité élémentaire du calcul des probabilités (Paris, 1816)
- Introduction à la connaissance de la sphère (Paris, 1828).
També va reeditar, revisar i/o contribuir obres d'altres autors com Clairaut, Laplace, Montucla, ...
Referències[modifica]
- ↑ La seva tomba va ser abandonada el 1933 i les seves despulles van ser traslladades a l'ossari del Cementiri del Père-Lachaise el 1962.
- ↑ Schubring, pàgina 372.
- ↑ Lamandé, pàgina 49.
- ↑ Ehrhardt, pàgina 12.
- ↑ Lamandé, pàgines 49-50.
- ↑ Schubring, pàgina 373.
- ↑ Sooyoung, pàgina 101.
- ↑ Lamandé, pàgina 51.
- ↑ Schubring, pàgina 373. Sooyoung, pàgina 101.
- ↑ Lamandé, pàgina 54.
- ↑ Schubring, pàgines 373-374.
Bibliografia[modifica]
- Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en (anglès)). World Scientific Publishing, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1.
- Ehrhardt, Caroline «L'identité sociale d'un mathématicien et enseignant: Sylvestre-François Lacroix» (en (francès)). Histoire de l'éducation, Num. 123, 2009, pàg. 5-43. DOI: 10.4000/histoire-education.2024.
- Lamandé, Pierre «La conception des nombres en France autour de 1800: l'œuvre didactique de Sylvestre François Lacroix» (en (francès)). Revue d'Histoire des Mathèmatiques, Vol. 10, Num. 1, 2004, pàg. 45-106. ISSN: 1777-568X.
- Schubring, Gert. Conflicts Between Generalization, Rigor, and Intuition (en (anglès)). Springer, 2005. ISBN 978-0387-22836-5.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Sylvestre François Lacroix» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Itard, Jean. «Lacroix, Sylvestre François». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 23 gener 2016].