Jaume Reventós i Martí

Jaume Reventós i Martí
Biografia
Naixement	22 febrer 1923 ; l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès)
Mort	17 gener 1993 (69 anys)
Activitat
Ocupació	compositor
Gènere	Sardana

Jaume Reventós i Martí (l'Hospitalet de Llobregat, 22 de febrer del 1923 - Castelldefels, 17 de gener del 1993) va ser un impressor, compositor i promotor cultural hospitalenc.

Biografia[modifica]

Començà a estudiar música amb Montserrat Freixas i Matilde Parera, i continuà la seva formació al Conservatori del Liceu amb els mestres Serra (solfeig), Garganta i Vicenta Palanca (piano), Enric Serra (solfeig i harmonia), Enric Roig (musicologia i història de la música), Enric Bagué (història). Obtingué els títols de professor de música i piano el curs 1949-1950. Mentre feia el soldat amplià els coneixements d'harmonia i banda amb Julià Palanca. Més endavant encara estudià composició de sardanes amb el mestre Cohí i Grau.

A l'edat de 17 anys ja havia musicat el conte La princesa i el pastor de Josep Maria Folch i Torres. El 1963 es presentà al concurs de cançó catalana de la Selva del Camp i hi guanyà el 3r premi amb la cançó Inútilment, que cantà el jutge Miquel Porter i Moix; posteriorment compongué altres peces per a cantants a de la Nova Cançó. Ultra escriure un bon nombre de cançons, Jaume Reventós va ser autor de 65 sardanes (que dedicà especialment al seu Hospitalet, a Masquefa i a Sitges) i composicions per a piano i altres instruments. Escrigué i publicà alguns llibres de tema artístic a la impremta Reven que portaven ell i el seu germà Pere Reventós. Durant un temps es dedicà també al cinema aficionat i rodà Desig, la primera pel·lícula rodada a l'Hospitalet amb argument, en color i amb fons musical.

En un altre pla cultural i musical, Jaume Reventós fou el 1947 un dels fundadors de l'hospitalenca Agrupació Amics de la Música, la presidí a partir del 1962 i durant 28 anys en va ser l'ànima, fins a la desaparició de la societat el 1976. L'entitat portà gran nombre de músics d'anomenada a l'Hospitalet, així com formacions musicals de la volada de la Coral Sant Jordi, el Cor Madrigal, l'Orfeó Català. També feu conferències d'intel·lectuals prestigiosos, organitzà cine-fòrums, festivals de dansa, concursos de pintura i escultura. Durant 8 anys l'Associació impulsà el "premi de pintura Ciutat de l'Hospitalet" (1962-1970). El 1962, i en col·laboració amb l'ajuntament, va crear els Festivals de Primavera, que portaren a la ciutat les òperes El Barber de Sevilla i Madame Butterfly, i les sarsueles Marina i Cançó d'amor i de guerra.

Deixà unes memòries manuscrites, que es conserven al Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat . El 1992 donà a la seva ciutat natal la col·lecció artística que ell i el seu germà Pere havien aplegat al llarg dels anys, amb més de 600 obres, i en l'actualitat aquesta forma part dels fons del Museu d'Història de l'Hospitalet. En recordança del malaguanyat compositor, l'Ateneu li dedica anualment una ballada de sardanes, el Memorial Jaume Reventós, per la Festa Major de l'Hospitalet. El 1998 el consistori municipal li atorgà a títol pòstum la medalla de plata de la ciutat.

Obres[modifica]

A una noia morta, marxa fúnebre (1991), per a piano
Barcarola en re menor, per a piano
Barcelona, Barcelona, cançó que cantà Gaietà Renom amb Dotras Vila de pianista
Campanes en la nit (1988), cançó
Inútilment (1963), cançó
Llobregat, suite per a guitarra
Preludi i tocata en do menor per a piano, dedicat a Rosa Sabater

Sardanes[modifica]

A la Neus
A Matilde
L'Albina de l'Hospitalet
L'alzinar (1987), enregistrada per la cobla els Montgrins en el DC Masquefa i Montgrins (Barcelona: DiscMedi, 2003 ref. DM 1136 02)
L'Aurora de l'Ateneu
Amadeu
Amics de Sitges
Amorós, amorós
Balconada de Castelldefels (1994)
Bellvitgenca (1990)
Les boires de Montserrat
Campanes en la nit
Carme i Pere de Collblanc
La Carmeta i les seves amigues
Carrer Xipreret
Castell de Cornellà
Catalunya 2000
Cinquantenari de l'Ateneu
Conxa la pintora
De lluny estant
La dolça Conxita
L'Eco de Sitges (1988)
Elevació
Elisa, Amàlia i Joana
En Quimet xerraire
Endavant l'Hospitalet
Enyorança de Masquefa
L'estany vell
L'Estatut
L'eterna joventut
La Feixa Llarga
Gentils noies de Masquefa
Els hospitalencs
Ilera pubilla
L'independentista
Ja és primavera, Josefina
La mare (1983)
Margarida
La Maria
Maria Assumpta
Maria Eulàlia (1984)
La Marina Hospitalenca
La Mediterrània
Mercat del Centre, enregistrada per la cobla Vila d'Olesa en el DC 25è aniversari 1983-2008. Coordinadora Sardanista de l'Hospitalet (Barcelona: Àudiovisuals de Sarrià, 2008 ref. AVS 5.2124)
La meva àvia de Besalú
Els Montgrins a Masquefa (1988)
Montserrat i Virgínia
La nena de l'estació
Nit d'estiu a l'Hospitalet
La Núria d'Arbolí
Per l'Àngel
Plaça del Repartidor
Primavera (1985), dedicada a la pianista hospitalenca Anna Maria Albors
Primavera II, dedicada a Jaume Nogué
Primavera a Sant Sadurní
Remembrances de l'avi
Rosa de Moià
La Rosa de Sitges
La sitgetana
Solerjoveriana
Tocata
El tot l'Hospitalet (1992)
L'única esperança
Volguda Agrupació
Winky fidel

Bibliografia[modifica]

La lliçó de Picasso L'Hospitalet de Llobregat: Gràf. Reven., 1981
Una visita a Salvador Dalí L'Hospitalet: Gràf. Reven, 1982
A l'entorn dels festivals de primavera L'Hospitalet: s.n., 1983

Pel·lícules[modifica]

Desig
Recull de pel·lícules de Jaume Reventós, Francesc Marcé i Joaquim Company rodades entre 1951 i 1968 Cinema amateur a l'Hospitalet (comprèn Corpus 1959, 1960, 1961, Desig, L'Hospitalet des de l'aire, Carrers de l'Hospitalet, Los príncipes de España en l'Hospitalet, L'Hospitalet d'ahir, Gènesi [de la Florida] L'Hospitalet de Llobregat: Alter Films-Talaia Films-Alpha 63, 1959-1973 (Gènesi, del 1969, és de Joaquim Company)

Referències[modifica]

Matilde Marcé Hospitalencs singulars: Jaume Reventós i Martí, article a Xipreret 339 (agost-setembre 2010), p. 2-4
Francina González i Albert Amat La música a l'Hospitalet, 1940-1976, article a Quaderns d'Estudi 1 (març 1987) p. 13-20
Núria Toril i Òscar Garcés, número monogràfic dedicat al cinema a l'Hospitalet (1907-1996), Quaderns d'Estudi 13-14 (juliol 1996)

Enllaços externs[modifica]