Pere Joan Oliver

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPere Joan Oliver
Biografia
Naixement1498 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort1553 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (54/55 anys)
Activitat
Ocupacióteòleg, humanista renaixentista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1535 Modifica el valor a Wikidata –  1543 Modifica el valor a Wikidata

Pere Joan Oliver (o Olivar) (València, c. 1498- ?? 1553), fou un humanista i teòleg erasmià valencià, d'origen jueu[1] i mallorquí[2] i que desenvolupà les seva formació i les seves activitats en diversos països d'Europa.

Estudià grec a Alcalà[3] amb el cretenc Demetri Ducas, i filosofia a París amb un deixeble de Musarus.[3] Al col·legi del cardenal Lemoine[3] fou deixeble de Jacob Fabro (Lefèvre d'Étaples),[1] teòleg i humanista francès que aportà moltes idees a la Reforma protestant.[2] Va viatjar per Alemanya, C. d'Holanda i Anglaterra,[1] on hi romangué tres anys, relacionant-s'hi amb els humanistes anglesos, possiblement per les recomanacions de Lluís Vives.[3] Va conèixer a Erasme de Rotterdam a Bruges, amb qui es cartejà en llatí,[3] esdevenint un partidari de les seves idees.[1][2]

El 1528 tornà a València, on, pel seu erasmisme, es veié enfrontat amb el rector de la Universitat, Joan Salaia, el que el privà d'obtenir les càtedres de grec i de llatí,[1] que li havien estat ofertes pels jurats.[3]

El 1535 tornava a ser a França, possiblement gràcies als bons oficis del també valencià Joan Martí Població[3] —a qui va dirigida la dedicatòria del seu comentari del mateix any al Somnium Scipionis de Ciceró— i de l'humanista Guillaume Budé.[3] Allí, a París, hi publicà Pomponnii Melae de situ orbis libri tres i les Annotationes in Ciceronis Opus, i a Poitiers els Scholia al Somnium i la Summa capita in Ciceronis Philosophiam moralem.[3] El 1542 publicà a Oxford el De prophetia et spiritu prophetico dedicat al bisbe de Winchester, Gardiner.[3] Va estar tres anys al servei del bisbe de Lieja Jordi d'Àustria, oncle de l'emperador Carles V.[3]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Vilallonga (Studia Humanitatis)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 León de la Vega, pàg. 40
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 «Pere Joan Oliver». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pere_Joan_Oliver&oldid=32284282»