Jordi Pigem Pérez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Infotaula de personaJordi Pigem Pérez

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1964 Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya Catalunya
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsof, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansMaria Pau Pigem Modifica el valor a Wikidata
Premis

Jordi Pigem Pérez (Barcelona, 1964) és un filòsof de la ciència i assagista català. És germà de l'actriu Maria Pau Pigem.[1]

Trajectòria[modifica]

El 1988, es va doctorar en filosofia per la Universitat de Barcelona amb la tesi El pensament de Raimon Panikkar: una filosofia de la interdependència.[2] Del 1998 al 2003 fou professor i coordinador de l'Àrea de Filosofia del Masters in Holistic Science del Schumacher College a Dartington (Universitat de Plymouth, Anglaterra). El 1999 va obtenir el Premi de Filosofia de l'Institut d'Estudis Catalans,[3] i el 2006 el Premi d'Assaig de Resurgence of Scientifica and Medical Network.[4] Fou coordinador de la revista d'ecologia Integral entre 1989 i 1992. Ha coordinat l'edició catalana dels volums de l'«Opera Omnia» de Raimon Panikkar publicats el 2009 i 2010, ha traduït la biografia Raimon Panikkar, de Maciej Bielawski, tant al català com al castellà, i també en les dues llengües ha tingut cura de l'edició i la traducció d'Ecosofia del mateix autor.[5]

Col·labora amb diversos mitjans de comunicació, com el suplement Cultura/s de La Vanguardia o la revista, degana de l'ecologisme en anglès, Resurgence.[6] Ha escrit textos sobre les principals figures del pensament sistèmic: Leonardo da Vinci,[7] Ernst Friedrich Schumacher,[8] Fritjof Capra[9] o Ivan Illich.[10] És assessor del futur Museu del Paisatge de Catalunya.[11] És convidat com a conferenciant i professor de cursos tant en universitats, institucions públiques, com empreses privades i col·labora habitualment amb organitzacions no governamentals, i ha estat criticat per divulgar falsedats i postulats pseudocientífics,[12] crítiques a les que ha respost en diverses entrevistes i debats, un d'ells amb el president Quim Torra.[13]

Obra publicada[modifica]

Pigem escriu sobre filosofia de la ciència i pensament ecològic. En l'obra Bona crisi. Cap a un món postmaterialista, exposà les raons que ens han portat a la crisi sistèmica i global iniciada a finals del 2007. En el llibre Qüestió de valors. Del consumisme a la sostenibilitat aportà la seva acurada visió del consumisme, proposant els valors clau que poden guiar fins a una societat més ecològica. En l'obra, fruit d'un estudi encarregat pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible titulada Revalorar el món. Els valors de la sostenibilitat, reafirmà que els valors que ens menen a una societat més sostenible, són també els que més contribueixen a la vertadera felicitat personal. A l'obra La nova realitat. De l'economicisme a la consciència quàntica, l'autor analitzà les contradiccions de l'economia contemporània com un cas clínic de tot el que no funciona en el vell paradigma i ens condueix a la nova realitat que ara mateix ens revela la física i la neurociència.[14] Pigem ha resumit la seva trajectòria intel·lectual i espiritual en una entrevista al llibre Espirituals sense religió, de Laia de Ahumada.[15] En el llibre Intel·ligència vital. Una visió postmaterialista de la vida i la consciència,[16] Jordi Pigem proposa una nova manera d'entendre la vida, la intel·ligència i la consciència.

« La intel·ligència humana és una expressió especial d'una intel·ligència encara més amplia: la intel·ligència vital que impregna tot el que és viu. Podem representar la nostra intel·ligència com un gran iceberg, la part emergent del qual correspon a les intel·ligències de què som conscients. La part submergida és la intel·ligència inconscient, a través de la qual les intel·ligències humanes es vinculen amb les profunditats de la intel·ligència vital. »
— Jordi Pigem, Intel·ligència vital. Una visió postmaterialista de la vida i la consciència

L'octubre de 2016 rebé el XXV Premi Joan Maragall per l'obra Àngels i robots. La interioritat humana en la societat hipertecnològica, a la llum de Guardini, Panikkar i l'Encíclica Laudato Si', que atorga la Fundació Joan Maragall a una obra d'assaig o d'investigació sobre cristianisme i cultura,[17] que va ser ampliada i publicada també en castellà el 2018.

Va editar del discurs atribuït al cap indígena Seath'tl, Cada part d'aquesta terra és sagrada per al meu poble, amb un breu assaig sobre ecologia i espiritualitat indígenes. Amb Pandèmia i postveritat (2021) va començar una trilogia sobre les amenaces del món contemporáni que va seguir amb Tècnica i totalitarisme (2022).[18]

Obra[modifica]

  • Nueva Conciencia: plenitud personal y equilibrio planetario para el siglo XXI. Barcelona: Integral Ed., 1991.
  • La odisea de Occidente. Modernidad y ecosofia. Barcelona: Kairós, 1994.
  • El pensament de Raimon Panikkar: interdependència, pluralisme, interculturalitat. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2007.
  • El somriure diví. Barcelona: Icaria, 2008.
  • Ivan Illich: Textos escollits. València: Tres i Quatre, 2009.
  • Bona crisi: Cap a un món postmaterialista. Barcelona: Ara Llibres, 2009.
  • Qüestió de valors. Del consumisme a la sostenibilitat. València: Tres i Quatre, 2010.
  • Revalorar el món. Els valors de la sostenibilitat. Barcelona: Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya, 2010.
  • Entendre la natura. Fonaments d'una cultura de la sostenibilitat. Barcelona:Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya, 2011.
  • Heu dit austeritat? Psicopatologia de la (ir)racionalitat econòmica. Cànoves: Proteus, 2012
  • La nova realitat. De l'economicisme a la consciència quàntica. Barcelona: Kairós, 2013.
  • Intel·ligència vital. Una visió postmaterialista de la vida i la consciència. Barcelona: Kairós, 2016.
  • Àngels i robots. La interioritat humana en la societat hipertecnològica. Barcelona: Viena Edicions, 2017.
  • (Ed.) Si'ahl / Ted Perry: Cada part d'aquesta terra és sagrada per al meu poble. Barcelona: Akiara Books, 2019. ISBN 978-84-17440-48-0
  • Pandèmia i postveritat. La vida, la consciència i la Quarta Revolució Industrial. Barcelona: Fragmenta Editorial, 2021- ISBN 978-84-17796-57-0
  • Tècnica i totalitarisme. Digitalització, deshumanització i els anells del poder global. Barcelona: Fragmenta Editorial, 2022- ISBN 978-84-17796-74-7
  • (amb Neus Caamaño) Redescobrir el món Barcelona: Akiara Books, 2023. ISBN 978-84-18972-26-3

Referències[modifica]

  1. ↑ Martí, Pep. «Estem en mans del capitalisme de la vigilància». NacióDigital, 19-12-2021. [Consulta: 22 desembre 2021].
  2. ↑ Pigem, Jordi. El pensament de Raimon Panikkar: interdependència, pluralisme, interculturalitat. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2007. ISBN 978-84-7283-903-8. 
  3. ↑ Premis Institut d'Estudis Catalans Sant Jordi 1999. LXVIII cartell de premis i de borses d'estudi 1998-1999. Barcelona: IEC, 1999. 
  4. ↑ «Author Profile: Jordi Pigem». Resurgence & Ecologist. [Consulta: 18 abril 2013].
  5. ↑ Lagarriga, Dídac P. «L'ecosofia és una invitació a escoltar la Terra». Ara, 25-04-2021. [Consulta: 22 desembre 2021].
  6. ↑ Nicholson-Lord, David «The Resurgence Story». Resurgence & Ecologist. [Consulta: 18 abril 2013].
  7. ↑ Pigem, Jordi «La ciència de Leonardo da Vinci». Mètode, núm. 61, (2009), pàg. 16-19.
  8. ↑ Pigem, Jordi «E. F. Schumacher». Ecologia política, núm. 37 (2009).
  9. ↑ Pigem, Jordi «Fritjof Capra». Mètode, núm. 61 (2009), pàg. 20-22.
  10. ↑ Pigem, Jordi. Ivan Illich. Textos escollits. València: Tres i Quatre, 2009. ISBN 978-84-7502-822-4. 
  11. ↑ Mallol, Montserrat; Martinell, Carme. El futur Museu del Paisatge de Catalunya a Olot. Olot: Ajuntament d'Olot, 2011. 
  12. ↑ «Les falsedats del filòsof Jordi Pigem». verificat.cat. [Consulta: 24 gener 2022].
  13. ↑ «Entrevista del MHP Quim Torra al Dr. en Filosofia de la Ciència Jordi Pigem». [Consulta: 26 febrer 2023].
  14. ↑ «Para Todos La 2 - Entrevista: Jordi Pigem, filósofo» (en castellà). RTVE, 18-03-2013. [Consulta: 22 desembre 2021].
  15. ↑ Ahumada, Laia de. Espirituals sense religió. Barcelona: Fragmenta Editorial, 2015, p. 187 i ss.. ISBN 978-84-15518-15-0. 
  16. ↑ Pigem, Jordi. Intel·ligència vital. Una visió postmaterialista de la vida i la consciència. Barcelona: Kairós, 2016. ISBN 978-84-9988-500-1. 
  17. ↑ «Jordi PIGEM guanyador del XXV Premi Joan Maragall». [Consulta: 10 octubre 2016].
  18. ↑ Talegón, Beatriz «Entrevista al filósofo Jordi Pigem sobre «Técnica y totalitarismo», su última obra». Diario16.com, 28-04-2023.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jordi_Pigem_Pérez&oldid=32189271»