Ot (senescal)
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 1167  |
Ot va ser un senescal dels comtes de Barcelona i potser trobador que va morir el 1167.[1] Podria ser la mateixa persona que Ot de Montcada.
A partir del 1116 la seva vida s'associa amb Guillem Ramon I de Montcada, l'anomenat Gran Senescal, bé que no com a subordinat, sinó amb el mateix càrrec. Formà part del consell comtal de Ramon Berenguer IV i fou un dels testimonis en el seu testament sacramental.[2]
És probable que fos el trobador esmentat per Guillem de Berguedà com a "vell i antic" el 1175, i si fos així seria la mateixa persona que Ot de Montcada. Els versos diuen així:"Chansson ai comensada / que sera loing cantada / en est son vieil antic / que fetz N'Ot de Moncada / anz que peira pausada / fos el clochier de Vic".[3] Ve a dir que ha començat una cançó que espera que sigui cantada durant molt de temps com els versos antics que va fer Ot de Montcada abans que es comencés a construir el campanar de Vic.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Els Castells catalans. R. Dalmau, 1967, p. 62.
- ↑ «Ot (senescal)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Josep Romeu i Figueras. Estudis de lírica popular i lírica tradicional antigues. L'Abadia de Montserrat, 1993, p. 14–. ISBN 978-84-7826-434-6.
- ↑ Guillem de Berguedà; Martín de Riquer (conde de Casa Dávalos) Guillem de Berguedà. Quaderns Crema, 1996, p. 141. ISBN 978-84-7727-168-0.