Estela de Lerga

Estela de Lerga
	;
Tipus	objecte arqueològic, inscripció i estela funerària
Part de	història del País Basc en 100 objectes
Creació	segle II
Lloc de descobriment	Ermita de Santa Bàrbara (Lerga)
Període	Imperi Romà
Material	gres
Mida	125 () × 69 () × 32 () cm ;
Llengua	llatí, bascònic-aquità i aquità
Col·lecció	Museo de Navarra (Pamplona)
Catàleg	:(IRMusNav 00050); L'Année épigraphique:(AE 2020, 00621)

L'estela de Lerga és una estela funerària hispano-romana de pedra tosca que es va trobar al desembre de 1960 a la localitat de Lerga, prop de Sangüesa (Navarra), on formava part de les parets d'una ermita des de feia molts anys.^[1] És de gran importància per a l'estudi de la història del basc, ja que constitueix una de les escasses possibles proves de la presència a l'antiguitat de l'antecessor del basc modern, l'aquità, al sud dels Pirineus i en particular al territori dels vascons.

Descripció

L'estela té la forma d'un rectangle de 125 cm d'alçada per uns 68 cm d'amplada; les inscripcions sumen 46 lletres de l'alfabet llatí distribuïdes en quatre línies. La datació la situa cap als segles ii o iii de la nostra era.

A més de la inscripció, l'estela incorpora un baix relleu amb figures humanes ballant una dansa fúnebre i un genet a cavall. Està dedicada, probablement pel seu cosí, a un jove de 25 anys mort i comença dient UMME SAHAR FI[lius].

Text

La superfície de l'estela mostra quatre línies de text en alfabet llatí:

VM . ME . SA . HARFI
NAR . HVN . GE . SI . A . BI
SVN . HA . RI . FI . LIO
ANN . XXV . T . P . S . S

Si es completen las abreviacions llatines, s'obté:

UMMESAHAR(i) fi(lius)
NARHUNGES(i) ABISUNHAR(i) filio
ann(orum) XXV T(itulum) p(osuit) s(umptu) s(uo)

Interpretació

Entre les traduccions suggerides, la de Koldo Mitxelena diu el següent:^[2]

«

Umme, fill de Sahar, va erigir aquest monument al seu cosí Narhunges, fill d'Abishunhar de 25 anys, en compliment de la petició d'aquest últim al seu testament

»

Els noms propis que apareixen a l'estela, Ummesahar (interpretable a partir del basc ume zahar 'fill gran, primogènit') i Narhunges, fill d'Abisunhar, es consideren bascoaquitans.^[3]

Referències

↑ Marcos Pous, A. «Una nueva estela funeraria hispanorromana procedente de Lerga (Navarra)» (PDF) (en castellà). Príncipe de Viana, 80-81, 1960, p. 319-334.
↑ Canto, Alicia M. «La tierra del toro. Ensayo de identificación de ciudades vasconas» (en castellà). Archivo Español de Arqueología. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 70, 30-12-1997, p. 35. DOI: 10.3989/aespa.1997.v70.256. ISSN: 1988-3110.
↑ La lengua vasca (PDF) (en castellà). Departamento de Educación. Gobierno de Navarra, 2006. ISBN 84-235-2837-5.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estela de Lerga

Herauscorritsehe

[1] Marcos Pous, A. «Una nueva estela funeraria hispanorromana procedente de Lerga (Navarra)» (PDF) (en castellà). Príncipe de Viana, 80-81, 1960, p. 319-334.

[2] Canto, Alicia M. «La tierra del toro. Ensayo de identificación de ciudades vasconas» (en castellà). Archivo Español de Arqueología. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 70, 30-12-1997, p. 35. DOI: 10.3989/aespa.1997.v70.256. ISSN: 1988-3110.

[3] La lengua vasca (PDF) (en castellà). Departamento de Educación. Gobierno de Navarra, 2006. ISBN 84-235-2837-5.

[1]

[2]

[3]