Pidgin basc-islandès
Tipus | pidgin, llengua mixta, llengua extinta i llengua ![]() |
---|---|
Ús | |
Estat | Islàndia ![]() |
![]() | |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües bascòniques basc ![]() | |
Codis | |
Glottolog | icel1248 ![]() |
El pidgin basc-islandès fou un pidgin parlat a Islàndia al segle xvii. És conservat en manuscrits islandesos d'aquest segle i el segle següent. Aquest pidgin consistia en paraules d'origen basc, germànic, i de llengües romàniques. També podia haver-se desenvolupat a Vestfirðir, on els manuscrits van ser escrits, però com que s'hi troben moltes influències d'origen europeu, és més probable que fos creat en algun altre lloc i portat a Islàndia per mariners bascos de la Caça de balenes.[1]
Entrades del pidgin basc-islandès en Vocabula Biscaica[modifica]
Número de paraula | Glossari basc | Basc modern | Glossari islandès | Traducció catalana |
---|---|---|---|---|
193 & 225 | presenta for mi | Emadazu | giefdu mier | Dona-me'n |
196 | bocata for mi attora | Garbitu iezadazu atorra | þvodu fyrer mig skyrtu | Renta'm una camisa |
209 | fenicha for ju | Izorra hadi! | liggia þig | Fote't! [2] |
216 | presenta for mi locaria | Emazkidazu lokarriak | giefdu mier socka Vincle | Dona'm un lligam pels mitjons |
217 | ser ju presenta for mi | Zer emango didazu? | hvad gefur þu mier | Què em dónes? |
218 | for mi presenta for ju biskusa eta sagarduna | Bizkotxa eta sagardoa emango dizkizut | Eg skal gefa þier braudkoku og Syrdryck | Et donaré una galeta i una beguda àcida |
219 | trucka cammisola | Jertse Bat erosi | kaufftu peisu | Compra un suèter |
220 | sumbatt galsardia for | Zenbat galtzerditarako? | fyrer hvad marga socka | Per quants mitjons? |
223 | Cavinit trucka for mi | Ez dut ezer erosiko | eckert kaupe eg | No compro res |
224 | Christ Maria presenta for mi Balia, for mi, presenta for ju bustana | Kristok eta Mariak balea ematen badidate, buztana emango dizut | gefe Christur og Maria mier hval, skal jeg gefa þier spordenn | Si el Jesús i la Maria em donen una balena, jo te'n donaré la cua |
226 | for ju mala gissuna | Gizon gaiztoa zara | þu ert vondur madur | Ets un home dolent |
227 | presenta for mi berrua usnia eta berria bura | Emadazu esne beroa eta gurin berria | gefdu mier heita miölk og nyt smior | Dona'm llet calenta i mantega nova |
228 | ser travala for ju | Zertan egiten duzu lan? | hvad giorer þu | Què fas? |

Paraules d'origen basc[modifica]
- atorra, atorra 'camisa'
- balia, balea 'balena'
- berria, berria 'nou'
- berrua, beroa 'calent'
- biskusa, paraula agafada de bizkoxa 'galeta', avui en dia significant pastís basc (cf. castellà bizcocho, finalment de Vell francès bescuit)
- bocata, 'bugada'[3]
- bustana, buztana 'cua'
- eta, eta 'i'
- galsardia, galtzerdia 'mitjó'
- gissuna, gizona 'home'
- locaria, lokarria 'cordons'
- sagarduna, sagardoa 'sidra'
- ser, zer 'quin'
- sumbatt, zenbat 'quants'
- travala, vell basc trabaillatu, barreja entre francès travailler i castellà trabajar 'treballar'
- usnia, esnea 'llet'
- bura, 'mantega', del basc burra (cf.[4] Francès beurre, italià burro i Occità burre)
Paraules d'origen romànic[modifica]
- cammisola, castellà camisola 'samarra'
- fenicha, castellà fornicar 'fornicar'
- mala, francès o castellà mal 'dolent'
- trucka, castellà trocar 'intercanviar'[5]
Referències i notes[modifica]
- ↑ Guðmundsson, Helgi. Um þrjú basknesk-íslenzk orðasöfn frá 17. öld. Íslenskt mál og almenn málfræði, 1979.
- ↑ Les frases fenicha for ju - liggia þig estaven entre les entrades als glossaries que Deen no va traduir a l'alemany o espanyol en la seva tesi doctoral.
- ↑ Deen (1937:102) suggests that bocata is bokhetatu with the Spanish translation colar 'sieve', 'percolate' or 'pass'.
- ↑ The loan word burra is documented in the Northern Basque Country Basque-language written tradition since the mid-17th century.
- ↑ Deen (1937:103)