Vés al contingut

Estibarseni

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralEstibarseni
Fórmula químicaAsSb
Epònimantimoni i arsènic Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusVaruträsk (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriaelements natius > metal·loides
Nickel-Strunz 10a ed.1.CA.05
Nickel-Strunz 9a ed.1.CA.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.I/B.01 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Hàbit cristal·líreniforme
Estructura cristal·linaa = 0.4025 nm, c = 1.084 nm, Z = 6
Grup puntualhexagonal
Grup espacialGrup espacial 166 Modifica el valor a Wikidata
Colorblanc, gris, blanc grisenc, blanc vermellós
Exfoliacióperfecte
Duresa3 a 4
Lluïssormetàl·lic
Color de la ratllanegre grisenc
Diafanitatopaca
Gravetat específica5,8 – 6,2 (mesurada); 6,37 (calculada)
Altres característiquesNo fluorescent, no magnètic
Varietats més comunes
BismutestibarseniVarietat amb contingut de bismut.[1]
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1982 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolSbr Modifica el valor a Wikidata
Referències[2]

L'estibarseni és un mineral de la classe dels elements nadius. El nom ve del llatí stibium (antimoni) i arsarsènics troba sovint barrejat amb arsènic o antimoni pur, i la descripció original de l'espècie, que data de l'any 1941, proposava fer servir el terme "estibarseni" pels minerals amb fórmula AsSb, i el terme "allemontita" per a les mescles. Des de l'any 1982, però, l'Associació Mineralògica Internacional considera "estibarseni" com a nom correcte, i "allemontita" com a sinònim. Si la barreja és rica en antimoni pot ser coneguda també com a "Allemontita I", o "Allemontita III" si és rica en arsènic.[3] Pertany al grup arsènic, juntament amb l'antimoni i el bismut.[4] La localitat tipus d'aquest mineral és Varuträsk, Västerbotten (Suècia).

Característiques

[modifica]
Estructura cristal·lina comuna de: As, Sb i AsSb

L'estibarseni és una forma natural d'antimonur d'arsènic o d'arsenur d'antimoni. Cristal·litza en el sistema trigonal. Té una duresa a l'escala de Mohs que eoscil·la entre 3 i 4. L'estibarseni té la mateixa estructura cristal·lina que l'arsènic i l'antimoni, amb els valors intermedis dels paràmetres de xarxa. Aquesta estructura (grup espacial R3m No. 166) és descrita com hexagonal, trigonal i rombohedral a causa de la superposició entre aquests termes (vegeu sistema trigonal).

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'estibarseni pertany a «01.CA: Semimetallss i no-metalls, elements del grup de l'arsènic» juntament amb els següents minerals: antimoni, arsènic, bismut, arsenolamprita, pararsenolamprita i paradocrasita.

Formació

[modifica]

L'estibaseni es troba en filons hidrotermals i en pegmatites. Sol trobar-se associada a altres minerals com: arsènic, arsenolita, antimoni, kermesita, estibina, estibiconita, cervantita, esfalerita, siderita, calcita i quars.[5]

Referències

[modifica]
  1. «Bismuthian Stibarsen» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 gener 2014].
  2. «Stibarsen» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 gener 2014].
  3. «Allemontite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 gener 2014].
  4. «Arsenic Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 gener 2014].
  5. «Stibarsen» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 23 gener 2014].