Vés al contingut

Ets molt guapo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEts molt guapo
Je vous trouve très beau Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióIsabelle Mergault Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJean-Louis Livi Modifica el valor a Wikidata
GuióIsabelle Mergault Modifica el valor a Wikidata
MúsicaBob Lenox Modifica el valor a Wikidata
ProductoraGaumont Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorGaumont Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena2005 Modifica el valor a Wikidata
Durada97 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia romàntica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióRomania i França Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0450664 Filmaffinity: 596636 Allocine: 59132 Letterboxd: you-are-so-beautiful Allmovie: v344707 TCM: 647474 TMDB.org: 10268 Modifica el valor a Wikidata

Ets molt guapo (títol original: Je vous trouve très beau) és una pel·lícula francesa, la primera dirigida per Isabelle Mergault, estrenada l'any 2005. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

[modifica]

Aymé Pigrenet, un agricultor rondinaire del Droma, acaba de perdre la seva esposa en un accident domèstic. No n'estava realment de la seva dona, però era ben útil per al treball a la granja i per ocupar-se de la casa. Li cal trobar una dona amb tota urgència per ajudar-lo en les seves tasques perquè, sol, no se'n surt. Una agència matrimonial, comprenent que Aymé busca més l'útil que l'afectiu, li aconsella anar a Romania on les noies estan a punt per tot per abandonar la misèria. Porta Elena, una jove romanesa que amaga a Aymé que té una filla, Gabi. Aymé, incapaç de gentilesa, submergirà ràpidament Elena en la malenconia i la nostàlgia del seu país. Els esforços d'Elena per seduir-lo són debades i la parella no sembla tenir cap futur.[2]

Repartiment

[modifica]

Música

[modifica]
  • Nocturn per a piano, violí i violoncel D 897 (opus pòstum 148) en mi bemoll major de Franz Schubert
  • Quan està mort el poeta, interpretat per Gilbert Bécaud
  • Dòmino Dòmino, interpretat per André Claveau i compost per Louis Ferrari
  • In My Way, compost per Alain Wisniak lletra Bob Lenox
  • Concerto per a violí en ré major, op. 35 de Txaikovski

Al voltant de la pel·lícula

[modifica]
  • El rodatge va tenir lloc a Bucarest (Romania), Montelaimar, Valença (l'aeroport valencià), La Reparaa e Auriblas i El Teil (Cafè El Luna Park).
  • Arthur Jugnot, que interpreta aquí el paper de Pierre, és el fill de l'actor Gérard Jugnot, per al qual Isabelle Mergault havia escrit el guió de Meilleur espoir féminin l'any 2000. D'altra banda Gérard Jugnot, en un principi, va ser preseleccionat per al paper interpretat finalment per Michel Blanc.
  • En un principi, Isabelle Mergault no havia de dirigir el film. Després d'haver temptejat diferents directors (com André Téchiné i Michel Blanc), el productor Jean-Louis Livi proposa a Isabelle Mergault dirigir-lo.
  • El film s'havia de titular La Fille de l'Est i després Le Premier venu.
  • El títol final correspon a la frase estàndard en francès apresa per totes les candidatas romaneses al casament en l'entrevista de l'agència matrimonial
  • Dos picades d'ull de la directora, Isabelle Mergault: fa una petita aparició en cameo com a taxista, i el dia de la sortida d'Elena a Romania és el del seu naixement, un 11 de maig.
  • L'artista romanesa que interpreta Elena es diu Medeea (Marinescu): Medea és una maga a la mitologia grega.
  • Elena ofereix una planta a Aymé, que anomena - voluntàriament en referència al seu francès aproximat - un "guarda'm", de fet una gardènia.
  • Premis: César a la millor primera pel·lícula l'any 2007. Nominacions: César al millor guió original , César al millor actor
  • Crítica: "La pel·lícula es mostra tan afable com irregular" [3]

Referències

[modifica]
  1. «Ets molt guapo». esadir.cat.
  2. «Je vous trouve très beau». rottentomatoes.
  3. Ocaña, Javier «Je vous trouve très beau». El País.