Eva Darlan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEva Darlan

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Eva Martine Dominique Osty Modifica el valor a Wikidata
3 setembre 1948 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
6è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióCours Simon Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu de teatre, actriu de cinema, escriptora de no-ficció Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis
IMDB: nm0201319 Allocine: 5513 Allmovie: p135670 TMDB.org: 25346
Musicbrainz: 46fe3c7d-359b-4240-8288-7a3ab847cb7e Modifica el valor a Wikidata

Eva Darlan, nom artístic d’Eva Osty,[1] nascuda el 3 de setembre de 1948 al 6è districte de París,[2] és una actriu, productora i directora de cinema francesa.

Productora d'espectacles a través de la seva companyia, Évadées,[3] també va dirigir dos curtmetratges.

Biografia[modifica]

A l'edat de 14 anys, Eva Darlan va prendre classes de teatre al cours Simon i va començar als 16 anys com a amateur. Als 18 anys, es va incorporar a l'escola Rue Blanche.

Eva Darlan fa l'examen d'assistent de vol per a Air Inter. Va estudiar teatre a l'Escola Nacional d'Arts i Tècniques Teatrals, ubicada aleshores a rue Blanche i de seguida va començar la carrera teatral.

L'any 1976, l'èxit de l'espectacle Jeanne (el primer cafè-teatre d'humor feminista que es va representar durant set anys a tot el món, del qual va ser coautora) li va obrir les portes del cinema. Va rodar Une histoire simple de Claude Sautet,[4] pel·lícula per la qual va ser nominada a un Premi César. També va rodar amb Claude Lelouch, Jean-Luc Godard, Jean-Pierre Mocky i Yves Boisset. Durant molts anys va ser la musa de Jean-Michel Ribes, amb qui va filmar les sèries d'humor Merci Bernard i Palace .

Alterna el cinema, el teatre i la televisió que li ofereixen papers que van des dels drames més profunds fins als personatges més extravagants, sobretot a Juste une question d'amour, Madame le Proviseur o Fais pas ci, fais pas ça. També és presentadora a France Inter del programa C'est mon homme.[5]

El 1985, va publicar una novel·la amb Albin Michel, Journal d'une chic fille,[6] que explica la història dels inicis amorosos de Françoise, una estudiant de secundària seriosa i sàvia en una família esbogerrada i capritxosa.

El 2009, va escriure i interpretar l'espectacle Divins Divans,[7] sola a l'escenari que descriu una jornada de consultes amb un psicoanalista.

L'any 2013 va publicar Crue et Nue : Le manifeste de mon corps[8] publicat per Jean-Claude Gawsewitch, un assaig sobre el seu cos per evocar el cos de dones, del qual extreu un espectacle que fa set anys, a París, a les províncies i a l'estranger.

El 2015, es va publicar Je krach ![9] a éditions du Moment, un testimoni de la seva pròpia experiència davant les conseqüències de les “subprimes”.

El 2016 Grâce ![10] publicat per éditions Plon, recorre les seves "baralles fins amb Jacqueline Sauvage. »

El 2020, va publicar la seva segona novel·lar Les Bruits du cœur,[11] per edicions Calmann-Lévy.

Compromisos[modifica]

Feminista, Eva Darlan va ser una de les padrines de l'associació Ni Putes Ni Soumises.[12] Després d'haver estat víctima de violència sexual i física, el 2016 va crear i presidir el comitè de suport a Jacqueline Sauvage, a qui François Hollande finalment perdonaria, i es va involucrar amb Osez le féminisme !, així com amb Nous Toutes en la lluita contra la violència masclista.[13]

És membre del Col·lectiu 50/50 que té com a objectiu promoure la igualtat de dones i homes i la diversitat al cinema i l’audiovisual[14][15] i dóna suport a l'associació Le Refuge que acull joves homosexuals abandonats per les seves famílies.

En la seva joventut, inicialment entusiasmada amb la causa de la revolució iraniana que va triomfar el 1979, va assistir a reunions on va ajudar com a secretària a preparar discursos per als propers a l'aiatol·là Khomeini (amb qui ella intenta trobar-se, en va). Va passar clandestinament documents de l'oposició islamista xiïta iraniana liderada per Khomeini, mentre vivia exiliat a Neauphle-le-Château. Ho farà durant les estades a Teheran que obté gràcies a les entrades parcialment gratuïtes reservades per al personal, documents que després lliura al lloc.[16]

Eva Darlan també és membre del comitè d'honor de l'Associació pel dret a morir amb dignitat (ADMD).[17]

El 22 de març de 2022, poc abans de les eleccions presidencials de 2022, va expressar el seu suport al candidat Jean-Luc Mélenchon.

L'octubre de 2022, va signar una crida per manifestar-se contra l'alt cost de la vida. Els signants afirmen que "Emmanuel Macron s'apodera de la inflació per ampliar les bretxes de riquesa, per augmentar les rendes del capital, en detriment de la resta" i demanen "una onada popular per resistir la regressió i reobrir un destí col·lectiu fet de justícia, de solidaritat i de responsabilitat ecològica".[18]

Filmografia[modifica]

Actriu[modifica]

Llargmetratges[modifica]

Curtmrtratges[modifica]

Televisió[modifica]

Directora[modifica]

Teatre[modifica]

Publicacions[modifica]

Distincions[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Carrière d'Eva Darlan, sur Théâtres Parisiens Associés - Les grands noms du théâtre, consulté le 25 janvier 2019.
  2. ↑ Eva Darlan a lesgensducinema.com
  3. ↑ Jeu de mots avec ses initiales, d'après un extrait de Je krach, consulté le 8 novembre 2019.
  4. ↑ «Le cinéma sur Cinéfil : Sorties, horaires, bandes-annonces». Cinefil.com..
  5. ↑ «FR3 (7 Juillet 1981): Fin des programmes».
  6. ↑ Le journal d'une chic fille. Paris: Éditions Albin Michel, p. 218. ISBN 2-226-02486-7. OCLC 16149747. 
  7. ↑ Le Blog d'Eva Darlan
  8. ↑ Crue et nu, le manifeste de mon corps. Gawsewitch, p. 217. ISBN 978-2-35013-406-2. OCLC 849881599. 
  9. ↑ Je krach!. Éditions du Moment, DL 2015. ISBN 978-2-35417-341-8. OCLC 910889471. 
  10. ↑ Grâce!, mes combats jusqu'à Jacqueline Sauvage. Paris: Plon, p. 153. ISBN 978-2-259-24967-6. OCLC 956714072. 
  11. ↑ Eva Darlan. Les Bruits du cœur. Calmann-Lévy, p. 339. ISBN 978-2-7021-8074-7. 
  12. ↑ Eva Darlan, sur Gala.fr, consulté le 11 mars 2013.
  13. ↑ «Qui est Eva Darlan, l'actrice qui se bat pour Jacqueline Sauvage ?». Le Figaro..
  14. ↑ «Femmes dans le cinéma : "La parité n'est pas qu'un problème de nana !"». LExpress.fr.
  15. ↑ «Le collectif 5050». collectif5050.com. Arxivat de l'original el 2020-04-07. [Consulta: 19 febrer 2024].
  16. ↑ «Eva Darlan - "J’ai été agent de la révolution iranienne"». parismatch.com.
  17. ↑ «C à vous Invités : Françoise Hardy, François Lambert, Eva Darlan, Dr Yves De Locht, Marion Van Renterghem et Yoann Riou», 08-04-2021.
  18. ↑ «Ernaux et d'autres personnalités appellent à manifester le 16 octobre contre la vie chère». ici, par France Bleu et France 3.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eva_Darlan&oldid=33337337»