Extensió del temps d'aprenentatge

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure


L'extensió del temps d'aprenentatge és una actuació educativa d'èxit [1] que consisteix en ampliar el temps d'aprenentatge de l'alumnat, una vegada finalitzat l'horari escolar, mitjançant propostes formatives per a tots els alumnes, com per exemple les biblioteques tutoritzades o els casals joves, on aquests realitzen activitats que ajuden a millorar la seva capacitat d'aprenentatge amb la tutela de mestres, professors, familiars o voluntaris.

Actuacions educatives d'èxit.[modifica]

Les actuacions educatives d'èxit (AEE) es defineixen com aquelles que permeten obtenir millors resultats acadèmics per l'alumnat amb dificultats d'aprenentatge i amb discapacitat, tant en l'àmbit d'aprenentatge i qualificacions, com en l'àmbit de desenvolupament (valors, emocions, etc.).[1]

Aquestes actuacions s'han identificat mitjançant el projecte INCLUD-ED,[2][3] Red Europea Inclusiva i de la discapacitat. Aquesta Red Europea té com a objectiu principal promoure, seleccionar i difondre practiques en l'àmbit de l'educació inclusiva per a persones amb discapacitat i/o diversitat,  per tal de millorar i ampliar les oportunitats de treball i inclusió laboral a Europa. Aquest projecte ha identificat actuacions d'èxit que milloren l'aprenentatge i la cohesió social. Aquestes actuacions es basen en les participacions de les famílies, de la comunitat educativa, de l'agrupació homogènia de l'alumnat, etc. A diferència de les altres pràctiques educatives, les de INCLUD-ED són universals i transferibles a diferents contextos geogràfics, nivells educatius i entorns socioeconòmics i culturals.[4]

Podem trobar diferents tipus d'actuacions educatives d'èxit:

Aula d'estudiants.

[5][1]

1. Tertúlies dialògiques (tertúlies literàries, tertúlies científiques, tertúlies artístiques, etc.).

2. Formació de familiars.

3. Grups interactius.

4. Participació educativa de la comunitat.

  • Lectures dialògiques.
  • Comissions mixtes.
  • Extensió del temps d'aprenentatge.

5. Formació dialògica del professorat.

6. Prevenció i resolució de conflictes.

Objectius de l'extensió del temps d'aprenentatge.[modifica]

Els objectius principals que vol aconseguir l'extensió del temps d'aprenentatge, mitjançant les diverses ofertes educatives, són les següents: [5]
  • Ajudar l'alumnat amb les seves tasques escolars i la resolució de dubtes d'aquests.
  • Ajudar a aquell alumnat més endarrerit o que pateixi alguna discapacitat, que li costa més seguir el ritme de la classe, amb l'objectiu de millorar els seus resultats.
  • Fomentar el treball en equip i la cohesió grupal.

Comunitat d'aprenentatge.[modifica]

Les comunitats d'aprenentatge[6] les formen totes aquelles persones que participen en les activitats d'ampliació i extensió del temps d'aprenentatge, i s'inclouen tots els individus que participin en l'activitat, tant els alumnes com els professors, familiars, voluntaris, etc.[5]

En aquestes comunitats d'aprenentatge s'intenta fomentar un ambient de treball i cooperació grupal, mitjançant tertúlies, debats i resolució de conflictes.

Aquestes comunitats d'aprenentatge estan consolidades i provades científicament. La seva base més solida, és la del projecte INCLUD-ED portat a terme per la comissió Europea, amb l'objectiu d'identificar i analitzar estratègies educatives per a millorar l'aprenentatge.

Els resultats d'aquest projecte afirmen que els alumnes involucrats en aquestes comunitats d'aprenentatge milloren el seu rendiment acadèmic, es veuen més preparats per afrontar els reptes del S.XXI, milloren la convivència amb la resta de companys, augmenta la seva solidaritat, es redueix el percentatge de repetició de curs o inclús l'abandonament escolar, l'auto coneixement i fomenta l'esperit crític, de la mateixa manera que augmenta la inserció laboral.

Llocs on és du a terme l'extensió del temps d'aprenentatge[modifica]

Biblioteques tutoritzades[modifica]

Biblioteca, Calafell.

La biblioteca tutoritzada,[7] és un espai dedicat a l'extensió del temps d'aprenentatge, on ajuden i donen suport a tots els alumnes amb les seves tasques escolars, realitzen diverses activitats, treballen la inclusió estudiantil i es basen en un aprenentatge dialògic, és a dir, un aprenentatge igualitari per a tots els alumnes. Les biblioteques tutoritzades són considerades com una actuació educativa d'èxit.

L'objectiu que té la biblioteca tutoritzada mitjançant activitats és ajudar a la millora del rendiment escolar de tots els alumnes i accelerar el seu aprenentatge, donar suport a aquells alumnes que li costen més agafar el ritme d'aprenentatge de la classe, ajudar els alumnes en les seves tasques escolar diàries i la resolució de dubtes d'aquests, treballar la inclusió i ajudar a aquells alumnes amb risc d'exclusió. Les activitats que es porten a terme a la biblioteca tutoritzada són realitzades i supervisades per adults voluntaris de la comunitat, professors o mestres.[8]

L'horari de la realització d'aquestes activitats pot variar depenent de la biblioteca tutoritzada i del municipi, però per norma general l'horari sol ser de 16.30, l'hora de la finalització de l'horari escolar estàndard, a 18.30.

Casals joves[modifica]

Sala d'estudi, Casal Jove Calafell.

El casal jove és un espai obert per a tots aquells joves que ho vulguin. En alguns d'ells, hi ha restriccions d'edat encara que no en tots, per exemple en alguns casos només poden accedir aquelles persones majors de 8 anys. En molts casos aquests casals serveixen de punt de trobada dels joves del mateix municipi.

En aquests casals, tenim al nostre abast diferents serveis com aules d'informàtica amb ordinadors, aules d'estudi, biblioteques, espais lúdics per a realitzar activitats esportives, material per fer treballs manuals, etc. A més a més també ofereixen qualsevol informació d'interès juvenil, com ocupació de treball, habitatge, estudis, beques, etc.

En aquests centres també s'ofereixen ajudes educatives, amb classe de repàs, ajuda amb els deures, dubtes o simplement hores d'estudi. Aquestes ajudes les porten a terme els professionals que treballen en aquests espais.

L'horari dels casals joves és sempre després de l'horari escolar, per a ser compatible amb aquest, encara que durant el dia t'ofereix la possibilitat d'accedir per a consultar diferent tipus d'informació.

La diferencia d'aquests casals joves amb altres espais on es porten a terme l'extensió de l'aprenentatge, és que en aquests casals joves es porten a terme activitats més recreatives, com per exemple excursions, torneigs esportius o treballs manuals, mentre que en els altres espais, se centren més en activitats escolars.[9]

Actuacions educatives d'èxit en centres escolars amb immigrants.[modifica]

Els últims informes PISA mostren que els alumnes immigrants tenen un major percentatge de fracàs escolar que l'alumnat autòcton. Una de les principals causes d'aquest elevat percentatge és l'estatu socioeconòmic de les famílies d'aquests alumnes. Per poder resoldre aquest problema, es va crear un Pla Nacional (2008-2011) i un treball de camp on participaven professorat, familiars i alumnes voluntaris, on mitjançant entrevistes s'ha pogut identificarelements i pràctiques educatives que promouen l'èxit educatiu. En aquests plans s'han proposat les mesures necessàries per posar fi a aquesta desigualtat acadèmica entre alumnes autòctons i immigrants.

Les principals mesures d'aquest pla han estat la participació en les aules i espais d'aprenentatge, la participació en el currículum i avaluació, la participació en els processos de presa de decisió i la formació de les famílies.

L'objectiu principal d'aquests plans d'intervenció és la inclusió de tot l'alumnat, allunyant-se d'una segregació homogeneïtzadora, potenciant els grups interactius, que permeten superar el fracàs escolar d'aquest col·lectiu.[10]

Gràcies a aquestes pràctiques es fomenta la solidaritat, a la vegada que permet superar estereotips i prejudicis, el que fa augmentar la motivació en l'aprenentatge.

Beneficis de l'extensió del temps d'aprenentatge.[modifica]

Els beneficis de l'extensió del temps d'aprenentatge són múltiples i hi ha diferents estudis que ho confirmen. Aquests beneficis proporcionen més sortides i possibilitats d'aprenentatge a tota mena d'alumnat. Aquell amb dificultats podrà solucionar els seus dubtes i problemes fora de l'horari escolar, proporcionant-li una ajuda que no podria tenir, o seria molt difícil d'obtenir dintre l'horari lectiu. Per altra banda, l'alumnat amb més facilitat o amb domini del temari proposat pel entre educatiu, pot aprofitar aquesta extensió del temps per aprofundir en els seus continguts o inclús ajudar a aquelles alumnes amb més dificultats. Cal dir que aquests beneficis són profitosos tant per estudiants com per persones de més elevada edat.[1] [4]

Com ja s'ha tractat anteriorment, l'extensió del temps d'aprenentatge comporta un seguit de plans i mesures, en les quals trobem les actuacions educatives d'èxit, gràcies a les quals, i amb diferents plans i projectes, com INCLUD-ED, i amb estudis que ho confirmen, els seus participants reben una educació que fomenta l'autonomia, l'esperit crític i ajuda a la integració i inclusió dels grups més desfavorits i amb més dificultats socioeconòmiques i educatives. Podem afirmar que l'extensió del temps d'aprenentatge és un recurs molt vàlid per a tota mena de persones, i està a l'abast de tothom.[7] [8]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 García Carrión, Rocío; Silvia Molina Roldán; Luis Antonio Grande López; Nataly Buslón Valdez «[https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5505134# Análisis de las Interacciones entre Alumnado y Diversas Personas Adultas en Actuaciones Educativas de Éxito: Hacia la Inclusión de Todos y Todas]» (PDF) (en castellà). Revista Latinoamericana de Educación Inclusiva, 2016, pàg. 115-132.
  2. VALLS CAROL, ROSA; CARMEL MULCAHY; MIKKO OJALA; MARIA PADROS; JUDITH CASALS «El proyecto INCLUD-ED» (PDF) (en castellà). El proyecto INCLUD-ED. CUADERNOS DE PEDAGOGÍA. N°429 MONOGRÁFICO }, pàg. 14-39.
  3. Valls Carol, Rosa; Mar Prados Gallardo; Antonio Aguilera Jiménez «El proyecto INCLUD-ED» (en castellà). El proyecto INCLUD-ED: estrategias para la inclusión y la cohesión social en Europa desde la educación. Revista Investigación en la Escuela, 82, 31-43., 2014, pàg. 31-43.
  4. 4,0 4,1 «[https://sede.educacion.gob.es/publiventa/PdfServlet?pdf=VP14963.pdf&area=E Actuaciones de éxito en las escuelas europeas]» (PDF) (en castellà). MINISTERIO DE EDUCACIÓN: SECRETARÍA DE ESTADO DE EDUCACIÓN Y FORMACIÓN PROFESIONAL, 2011. [Consulta: 6 maig 2019].
  5. 5,0 5,1 5,2 Valentí Casadellà, Anna (PDF) Les Comunitats d'Aprenentatge com a model educatiu de l'escola del segle XXI, 2013, pàg. 16.
  6. Collado Vergara, Manuel Ángel (PDF) Què són les comunitats d'aprenentatge, 2015, pàg. 10.
  7. 7,0 7,1 Centro de Investigación en Teorías y Prácticas de Superación de Desigualdades de la Universidad de Barcelona. «COMUNIDADES DE APRENDIZAJE: 7 Actuaciones de Éxito» (PDF) (en castellà). Biblioteca Tutorizada, 2017, pàg. 1-16.
  8. 8,0 8,1 «[http://digibug.ugr.es/bitstream/handle/10481/46217/PlazasMunoz_TFGAprendizaje.pdf?sequence=1&isAllowed=y Una experiencia piloto de la actuación de éxito “extensión del tiempo de aprendizaje” en Comunidades de Aprendizaje]» (en castellà). Ramón Plazas Muñoz, 05-05-2017. [Consulta: 6 maig 2019].
  9. «Portal Regidoria Joventut de Calafell - Casal Jove». Ajuntament de Calafell: Regidoria de Joventut. [Consulta: 7 març 2019].
  10. MARC SAMPÉ COMPTE; MAITE ARANDIA; CARMEN ELBOJ «Actuaciones educativas éxito» (PDF) (en castellà). Actuaciones educativas que están consiguiendo éxito educativo en centros educativos con alumnado inmigrante. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 2012, pàg. 119-132. Arxivat de l'original el 2019-05-09 [Consulta: 9 maig 2019]. Arxivat 2019-05-09 a Wayback Machine.