Faustina Menor
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 16 febrer 125 (Gregorià)  Roma | ||
| Mort | 175 (49/50 anys) Faustinòpolis | ||
| Sepultura | castell de Sant'Angelo Mausoleum of Hadrian (en)  | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | política | ||
| Període | Alt Imperi Romà | ||
| Família | |||
| Família | Antonins | ||
| Cònjuge | Marc Aureli | ||
| Parella | Lucius Tutilius Pontianus Gentianus Luci Ver | ||
| Fills | Domitia Faustina (  ) Marc AureliAnnia Aurelia Galeria Faustina ( ) Marc AureliÀnnia Lucil·la ( ) Marc AureliFadil·la ( ) Marc AureliCornifícia (filla de Marc Aureli) ( ) Marc AureliCòmmode ( ) Marc AureliTitus Aurelius Fulvus Antoninus ( ) Marc AureliAnni Ver ( ) Marc AureliVíbia Aurèlia Sabina ( ) Marc Aureli | ||
| Pares | Antoní Pius i Faustina Major | ||
| Germans | Aurèlia Fadil·la Marcus Galerius Aurelius Antoninus Marcus Aurelius Fulvus Antoninus | ||
Annia Galèria Faustina Menor (en llatí Annia Galeria Faustina Minor) o Faustina Menor, era la filla d'Ànnia Galèria Faustina i d'Antoní Pius.
En vida de l'emperador Hadrià va ser promesa a Luci Ver, un fill d'Luci Aureli Cèsar però quan el seu pare, Antoní Pius, va ser emperador, l'any 131, es va trencar el compromís, a conseqüència de l'extrema joventut de Luci Ver, i es va prometre a Marc Aureli. El matrimoni no es va celebrar fins al 145 o 146. Va morir en un poble sota les muntanyes del Taure, l'any 175, quan acompanyava l'emperador a Síria, mentre visitava l'Est per restablir la tranquil·litat després de la rebel·lió d'Avidi Cassi, del qual es va dir que estava enamorat d'ella per les seves intrigues.[1]
Les fonts romanes han preservat diversos fets de la vida de Faustina, però el que se'n coneix no li és molt favorable. Dió Cassi i la Història Augusta[2] l'acusen d'enverinar i executar diverses persones. També ha estat acusada d'haver instigat la revolta d'Avidi Cassi contra el seu marit. La Història Augusta parla de continuats adulteris amb mariners, gladiadors i homes de la noblesa romana. Tot i això, Faustina i Marc Aureli sembla que havien estat molt propers i es van estimar amb afecte. Marc Aureli es va afligir molt, i la va omplir d'honors després de la seva mort. La va enterrar al Mausoleu d'Hadrià a Roma. Va ser deïficada, es va col·locar una estàtua seva al Temple de Venus i es va dedicar un temple en el seu honor. El nom d'Halala, el poblet on va morir Faustina, va ser canviat per Faustinòpolis. L'emperador va fer obrir escoles per a noies orfes anomenades Puellae Faustinianae o "Nenes de Faustina".[3][1]
Va tenir tretze fills i filles. Els més coneguts són:
- Annia Galèria Aurèlia Faustina (147 - després de 175)
- Ànnia Aurèlia Galèria Lucil·la (148 - 182)
- Fadil·la (159 - 192)
- Annia Cornifícia Faustina Menor (160 - després del 211)
- Luci Aureli Còmmode (161 - 192)
- Anni Ver (cèsar) (163 - 170)
- Víbia Aurèlia Sabina (170 - abans del 217)
Referències
[modifica]- 1 2 Birley, Anthony. Marcus Aurelius: a biography. Londres: Routledge, Taylor & Francis Group,, 2000, p. 90-91, 185, 189. ISBN 9780415171250.
- ↑ Historia Augusta 10.2 i 26.4-9
- ↑ Smith, William (editor). Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 441.
