Ferran Kettler

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFerran Kettler
Ferdinand Kettler (en alemany)
Ferdinands Ketlers (en letó)
Ferdinands ketlers.jpg
Biografia
Naixement 1 de novembre de 1655
Mitau, Ducat de Curlàndia i Semigàlia
Mort 4 de maig de 1737(1737-05-04) (als 81 anys)
Danzig, Polònia
Lloc d'enterrament Palau de Jelgava 
  Duc de Curlàndia i Semigàlia
1730 – 1737
Dades personals
Religió Luteranisme
Activitat
Ocupació Militar
Rang militar general
Altres
Títol Duke of Courland and Semigallia Tradueix
Nissaga Casa de Kettler
Cònjuge Joana Magdalena de Saxònia-Weissenfels
Pares Jacob Kettler de Curlàndia
Lluïsa Carlota de Brandenburg
Germans Frederic Casimir Kettler, Alexander of Courland Tradueix, Amàlia Kettler de Curlàndia i Louise Élisabeth de Courlande
Premis

Escut d'armes Ferran Kettler Ferdinand Kettler (en alemany) Ferdinands Ketlers (en letó)
Modifica les dades a Wikidata

Ferran Kettler (Mitau, 1 de novembre de 1655 - Danzig, 4 de maig de 1737) va ser el Duc de Curlàndia i Semigàlia entre 1730 i 1737. Ferran va ser el fill de Jacob Kettler de Curlàndia i Lluïsa Carlota de Brandenburg. El 1730 es va casar amb Joana Magdalena de Saxònia-Weissenfels.[1]

Biografia[modifica]

Kettler va néixer al Palau de Jelgava l'1 de novembre de 1655. Entre 1658 i 1660, juntament amb la resta de la seva família, va ser presoner dels suecs a Riga i més endavant a Ivangorod.

Després de la mort del seu pare el 1682 el ducat va passar a les mans del seu germà gran Frederic Casimir Kettler. Mentrestant, Ferran es trobava servint a l'exèrcit polonès, on va assolir el rang de tinent-general. Va participar en batalles en contra de l'Imperi Otomà. Després que Frederic Casimir morís el 1698, la seva vídua, juntament amb Ferran, es van convertir en tutors del més petit Frederic Guillem Kettler i van governar el ducat en el seu nom com a regents.

Quan va començar la Gran Guerra del Nord el 1700, Ferran Kettler va participar en batalles a la vora de Riga. Després de la seva derrota a la Batalla de Daugava es va escapar a Danzig, on va romandre fins a la seva mort. Durant l'ocupació sueca, el Consell del Ducat (landtag) va refusar reconèixer Ferran com a duc. Després de casar-se amb Anna de Rússia, el jove Frederic Guillem va morir. Així va ser que el següent candidat al tron de la casa reial de Kettler, Ferran, i això ho va obligar a tornar a Curlàndia, però no ho va fer en forma immediata. El ducat va ser governat per Anna de Rússia en qualitat de regent en aquest període.

L'any 1725 el Consell del Ducat va elegir a Maurice de Saxe com el nou duc. Tanmateix, es va veure obligat a deixar Curlàndia poc després d'haver assumit el poder a causa de problemes que va tenir amb l'administració imperial russa.

Ferran Kettler es va casar amb la jove Joana Magdalena de Saxònia-Weissenfels als seus 75 anys el 1730. Aquest mateix any Anna de Rússia es va convertir en tsarina de l'Imperi rus i el Consell del Ducat finalment va reconèixer Ferran com a duc.

El 1736 el rei August III de Pòlonia va oferir el tron de Curlàndia i Semigàlia a Ernst Johann von Biron secretament. Aquest últim era l'amant de la tsarina Anna i tenia una àmplia influència als assumptes d'estat.[2]

Ferran Kettler va morir a Danzig el 4 de maig de 1737. No va tenir fills, per la qual cosa el Consell del Ducat va acabar escollint a Ernst Johann von Biron com el nou duc un mes després de la seva mort.

Referències[modifica]

  1. Neander, 1961, p. 90-91.
  2. Neander, 1961, p. -91.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferran Kettler Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Neander, Irene. «Ferdinand Kettler». A: Neue deustche Biographie (en alemany). Berlín: Stolberg-Wernigerode, 1961 [Consulta: 21 febrer 2015].