Fes-me un petó, ximplet
Aparença
Kiss Me, Stupid ![]() | |
---|---|
![]() ![]() | |
Fitxa | |
Direcció | Billy Wilder ![]() |
Protagonistes | |
Producció | I. A. L. Diamond ![]() |
Dissenyador de producció | Sándor Trauner ![]() |
Guió | Billy Wilder, I. A. L. Diamond i Anna Bonacci ![]() |
Música | André Previn ![]() |
Fotografia | Joseph LaShelle ![]() |
Muntatge | Daniel Mandell ![]() |
Productora | Mirisch Company ![]() |
Distribuïdor | Ilya Lopert i Netflix ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica ![]() |
Estrena | 1964 ![]() |
Durada | 119 min ![]() |
Idioma original | anglès ![]() |
Versió en català | ![]() |
Color | en color i en blanc i negre ![]() |
Format | 2.35:1 ![]() |
Descripció | |
Basat en | The Fantasy Hour (en) ![]() ![]() |
Gènere | comèdia i comèdia romàntica ![]() |
Tema | prostitució ![]() |
Lloc de la narració | Nevada ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Fes-me un petó, ximplet (original: Kiss Me, Stupid) és una pel·lícula estatunidenca de Billy Wilder estrenada el 1964. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
[modifica]Orville Spooner i Barney Milsap viuen a Climax, Nevada. Un dona lliçons de piano, l'altre és mecànic. Tots dos componen cançons. Un dia Dino, un cantant ja de tornada, s'atura a Climax. Barney saboteja el seu cotxe per tal de fer-li passar la nit a Orville, on podrà escoltar les seves composicions. Però Orville està extremadament gelós de la seva dona, Zelda, i Dino és un gran seductor. Barney té llavors la idea de fer interpretar el paper de Zelda a Polly, una prostituta local.[2]
Repartiment
[modifica]- Dean Martin: Dino
- Kim Novak: Polly the Pistol
- Ray Walston: Orville J. Spooner
- Felicia Farr: Zelda Spooner
- Cliff Osmond: Barney Milsap
- Barbara Pepper: Big Bertha
- Dorro Merande: Sra. Pettibone
- Howard Mc Near: Mr Pettibone
- Henry Gibson: Smith
- Alan Dexter: Wesson
- James Ward: El lleter
- Tommy Nolan: Johnny Mulligan
Al voltant de la pel·lícula
[modifica]- El rodatge havia començat amb Peter Sellers al paper d'Orville Spooner. Però, algunes setmanes més tard, l'actor britànic va tenir un infart miocardíac i va haver de ser reemplaçat per Ray Walston.
« | Kiss me, stupid ! | » |
és l'última frase de la pel·lícula. Zelda li diu a Orville.
- El 1985, el grup francès Bill Baxter va dirigir una adaptació en comèdia musical, posada en escena per Patrick Timsit.
- La història constitueix d'alguna manera una continuació d'una comèdia del mateix director sobre la gelosia: Set anys de reflexió. Els noms del metge i del dentista (Dr. Sheldrake), per exemple, es confonen. En un principi d'altra banda, el paper de Zelda havia estat especialment escrit per a Marilyn Monroe.
Referències
[modifica]- ↑ «Fes-me un petó, ximplet». esadir.cat.
- ↑ «Kiss Me Stupid !». The New York Times.