Fightstar

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióFightstar
Fightstar Birmingham 2007.JPG
Fightstar en un concert a Birmingham
Dades bàsiques
Tipus entitat grup de música
Gènere artístic

Post-hardcore[1]
Metal alternatiu[2]
Rock alternatiu[3]
Rock experimental[4]


(mireu l'apartat estil musical)
Història
Fundació 2003 a Londres
Activitat
Període actiu 2003 - Actualitat[5]
Membres Charlie Simpson
Alex Westaway
Dan Haigh
Omar Abidi
Miureu l'apartat "Membres" per informació més detallada.
Origen Londres, Bandera del Regne Unit Regne Unit[1]
Discogràfica Search And Destroy (G.B.)
Trustkill Records (E.U.A.)
Format per Charlie Simpson

Web Web Oficial
Facebook: fightstarmusic Twitter: fightstarmusic Instagram: fightstar_music Musicbrainz: b7a05028-423c-49f2-a7ac-68591c7cf78dSongkick: 160459
Modifica les dades a Wikidata

Fightstar és un grup post-hardcore britànic de 4 membres, els quals són Charlie Simpson, Alex Westaway, Dan Haigh i Omar Abidi.

Va ser format a finals de 2003, i des de llavors ha gravat i lliurat un EP, "They Liked You Better When You Were Dead", tres àlbums de llarga durada, "Grand Unification", "One Day Son, This Will All Be Yours" i Be Human, com també un àlbum compilació de "b-sides" (cares-b) Alternate Endings. Actualment utilitzen en el seu propi segell discogràfic anomenat "Search And Destroy" que s'executa a través de PIAS Management.

Història[modifica]

Orígens (2003 - 2004)[modifica]

Fightstar va ser format a finals de 2003 després que Alex Westaway i Charlie Simpson, un dels membres fundadors de Busted, es coneguessin a una festa a casa seva a Londres. Després d'un concert improvisat de jazz, Westaway i Simpson van decidir crear una banda. Un cop escrites unes quantes cançons, el grup va reclutar el baixista Dan Haigh, un amic de l'escola del guitarrista Alex Westaway i del bateria Omar Abidi.

Durant les primeres aparicions, la banda va ser rebuda negativament i amb molta crítica per part de la premsa degut a la formació musical pop que va tenir el líder Charlie Simpson. Simpson, de fet, ha mostrat els seus sentiments sobre l'animositat orientada cap a la banda en un principi. Durant una entrevista el 2009 va dir, "Si tornem enrere al dia en què es va crear Fightstar, veiem que hi va haver molta curiositat i pre-concepcions per part de la gent. Però algú que diu o escriu qualsevol cosa sense tan sols donar-li una oportunitat és molt ignorant. A la gent com aquesta els hi faig menys cas que a la merda".[6]

Més endavant però, van començar a rebre bones reaccions per part del públic en els primers concerts, i el seu EP, They Liked You Better When You Were Dead, va ser gran èxit, permetent a la banda guanyar respecte.[7]

Des de llavors, els seus tres següents àlbums d'estudi han rebut elogis i positius comentaris crítics. De fet, l'editor Paul Brannigan de la revista setmanal de rock Kerrang! va declarar que el seu àlbum debut, Grand Unification, era " un dels millors àlbums de rock britànic de la dècada passada".[7] També han estat nominats en els premis Kerrang! per el 'Millor britànic nouvingut' (en anglès Best British Newcomer) i Millor Banda Britànica (Best British Band).[8]

L'EP They Liked You Better When You Were Dead (2004 - 2005)[modifica]

Aquest primer EP de Fightstar va estar força influenciat per l'autor Chuck Palahniuk, on després el grup va anomenar una cançó amb el nom "Palahniuk's Laughter" i incloent un dibuix d'Edward Norton, personatge que apareix a l'adaptació de la pel·lícula "Palahniuk book Fight Club".

L'estrena de Fightstar amb l'àlbum, "They Liked You Better When You Were Dead", va sortir el 28 de febrer de 2005, després d'un ràpid viatge promocional pel Regne Unit. La sortida va demostrar suficient popularitat com per garantir una reimpressió el 23 de març de 2005. La primera pista, "Palahniuk's Laughter", va gaudir d'una forta aparició en els canals musicals de la televisió i va durar diverses setmanes a la llistes de demanda basades en demandes de vídeo i ràdio. La pista al principi va ser titulada "Out Swimming in the Flood", però va ser redenominada després del tsunami de 2004.

Grand Unification (2005 - 2006)[modifica]

La banda després d'un petit concert en una botiga l'any 2006.

Fightstar va entrar a l'estudi a l'octubre de 2005 per començar a treballar en el seu primer àlbum de llarga duració. Van regravar tres cançons del seu primer EP, les quals eren "Mono", "Hazy Eyes", i "Lost like tears in rain". Comentar també que van gravar una nova versió del seu primer single "Paint your target" el qual va ser originalment produït per Chris Sheldon. Fightstar va acabar el seu primer àlbum de longitud completa el 13 March de 2006 per Island Records, amb el títol Grand Unification. Produït i editat per Colin Richardson (Bullet for My Valentine, Machine Head, Funeral for a Friend), l'àlbum va entrar a mitjans de setmana a l'#11 i va acabar al #28 a la llista del Regne Unit. Grand Unification va sortir a Amèrica el Març de 2007, i després van fer un tur complet pels Estats Units.

El primer single de la banda, "Paint Your Target" va ser acabat el 13 de juny de 2005, va arribar al lloc 9 en la llista de singles del Regne Unit (UK Singles Chart). El seu segon single, "Grand Unification Part 1" va sortir el 31 d'octubre de 2005, i es va quedar en el lloc #20 de la llista.

Durant el març de 2006, van ser llistats per la revista de rock Americana Alternative Press com un dels grups que val la pena veure i escoltar.

Fightstar ha fet una versió de la cançó de Metallica "Leper Messiah" i de Deftones "My Own Summer" pel CD gratuït de la revista Kerrang! durant el 2006. També han fet una versió acústica de la cançó de Deftones' "Minerva", la qual està disponible en el 7è vinil de la versió del single "Waste A Moment".

Una nova versió de l'àlbum "They Liked You Better When You Were Dead" va ser lliurada a principis de 2006 a Amèrica a través de Deep Elm Records. També van llançar Grand Unification, als EUA i al Canadà el 17 d'abril de 2007. Aquesta versió va ser diferent a les britàniques i japoneses, incloent versions de la B-side "Hazy Eyes" i de "Fight For Us" com la pista número 14.

One Day Son, This Will All Be Yours (2007 - 2008)[modifica]

Primera veu, guitarrista i co-compositor, Charlie Simpson el 2009.

Després d'haver deixat Island records degut a un desacord sobre la direcció artística que havia de seguir la banda,[9] Fightstar va signar un contracte amb Institute Records, que era una divisió de Gut Records per lliurar el seu segon àlbum.[10]

La banda va sortir de gira que començà a Glasgow Barrowlands el 8 d'octubre de 2006, juntament amb altres bandes com The Blackout, The Receiving End of Sirens i Oceansize.

Van gravar "One Day Son, This Will All Be Yours" a Los Angeles amb el productor Matt Wallace, el qual ha produït "Faith No More", Satchel, Deftones i Sugarcult. L'àlbum va sortir al 24 de setembre del 2007.

El primer single d'aquest àlbum va ser "99". Fightstar va crear una pàgina web de descàrrega lliure per a obtenir aquesta cançó gratuïtament des d'internet.[11] El segon single va ser "We apologise for nothing" que va arribar al número 1 de la llista "UK independent chart". Seguidament es va lliurar el senzill "Deathcar", cançó de la qual es va fer un vídeo amb molt poc pressupost (precisament per això, la banda afirmà que estan molt contents amb el resultat), que va arribar al número #2 de les llistes UK Indie Chart i UK Rock Chart.

El quart senzill, "Floods" va arribar al lloc número 3 de la UK Indie Chart i el vídeo va ser el més ben rebut per la banda. Cal comentar que van tocar en directe aquest single a BBC Radio 1 per Colin Murray i Dan P Carter.

L'últim senzill de l'àlbum fou "I Am the Message" i va ser lliurat el 16 de juny del 2008.

Alternate Endings (2008)[modifica]

L'11 d'agost del 2008 la banda va lliurar al mercat un àlbum B-side anomenat "Alternate Endings". En ell hi ha tots els b-sides de la banda, un directe en acústic del "Collin Murray show" i algunes pistes inèdites.

Fightstar va gravar una versió de "Fear Of The Dark" per a un CD de "covers" d'Iron Maiden, 'Maiden Heaven: A Tribute to Iron Maiden', amb la col·laboració de diversos artistes.

Va encapçalar l'etapa de The Rocksound Cave a Guilfest, i també va aparèixer a l'escenari principal del Greenbelt festival el 2008.[12]

Be Human (2008 - Actualitat)[modifica]

Guitarrista i co-compositor, Alex Westaway

Al "Download Rock Festival" de 2008, Fightstar va anunciar a la premsa que tornarien a l'estudi a l'agost del mateix any 2008 per començar a gravar el seu següent àlbum, per a tenir-lo llest a principis del 2009, afirmant que ja tenien llestes 4 cançons en el moment. El nom de l'àlbum va ser confirmat més endavant, com Be Human[13] i la seva sortida a la venda el 20 d'abril de 2009. Tot i així l'àlbum va estar disponible a iTunes als Estats Units d'Amèrica i a Gran Bretanya un dia abans. Fightstar va llançar el seu nou single, "The English Way", el 3 de novembre del 2009 i va assolir el número 1 a la llista de Rock britànica. El senzill és constantment reproduït a la llista de Kerrang!, cadenes de televisió Scuzz i el canal de Youtube de Kerrang's. El vídeo va ser número 1 en el Top 10 de MTV2.

Fightstar van ser premiats pel nou vídeo del single "'The English Way'", que va quedar 62 a les llistes britàniques. Va superar el lloc número 75 que va arribar "We Apologise for Nothing" l'any 2007.

La banda va tocar amb Feeder en la primera part de la seva gira pel Regne Unit, que va començar el 21 d'octubre del 2008. El bateria Jason Bowld va reemplaçar a Omar Abidi a la gira, mentre ell es recuperava del seu trencament de canell. Abidi va tornar a encarregar-se de la bateria a la gira del 2009.[14] Degut al trencament del canell d'Abidi, Charlie Simpson va haver de tocar la bateria en algunes pistes de l'àlbum Be Human.

El nou single 'Mercury Summer' va sortir el 6 d'abril de 2009, tot i així el videoclip musical ja s'havia estrenat a la seva pàgina de MySpace el 25 de febrer del mateix any.

Cal comentar que la recepció del single va ser extremadament positiva, amb l'ascens de la cançó a la "A List", llista de reproducció de la Radio 1, i també va ser ben rebuda després que la banda aparegués a un xou musical a la cadena de televisió BBC2. "Mercury Summer" també ha estat afegit a la llista de reproducció diària de "XFM" i va ser escollida el registre de la setmana per Ian Camfield's. Emma Scott i Kerrang Radio station han fet també de Mercury Summer el seu registre de la setmana.

L'àlbum "Be Human" està realitzat per la discogràfica "Search & Destroy Records" i la banda ha co-produït la gravació amb Carl Bown. En recents entrevistes, la banda ha comentat que el nou disc serà "molt diferent" de les seves versions anteriors. Charlie Simpson, va dir que volia experimentar amb més d'un so "òpera rock", incloent cordes plenes i cor. No obstant això, també va assenyalar que encara que pot ser diferent, seguirà sent Fightstar i les seves pistes inclouran foscos i elements pesants (dark and heavy elements).[15] El 7 d'abril del 2009 el lloc web del NME va anunciar que Fightstar seria al Download Festival 2009.

El 9 d'abril de 2009, la versió final de "Colours Bleed To Red" es va tocar al xou de Colin Murray. Murray va dir sobre el senzill "Mercury Summer": "És només quan tu l'escoltes en el context de l'àlbum que entens el seu significat. És, de fet, una mica més experimental que les altres cançons però al mateix temps segueix sent una cançó de Fightstar".

Fightstar va lliurar el seu tercer senzill de l'àlbum Be Human, Never Change, el 20 de juliol del 2009.[16]

Durant el Juliol del 2009, el segon àlbum de la banda, One Day Son, This Will All Be Yours va ser relliurat mitjançant Edsel Records. Aquesta edició de luxe compta amb un segon CD amb els b-sides (cares-b) dels diferents singles de l'àlbum, i també serveix com la versió americana dels àlbums. Poc després va aparèixer un rumor d'un re-lliurament del tercer àlbum Be Human, a finals de Febrer del 2010.[17] S'intuïa que una de les noves cançons podia ser una cover de "Battlefield", una cançó de Jordin Sparks que la banda va tocar prèviament en un directe de la BBC Radio1. La cover va ser molt ben rebuda i la mateixa Sparks va dir a la ràdio que ella era una fan de Fightstar i creia que ells haurien de versionar la seva cançó.[18]

El 12 d'octubre, la banda va penjar fotos al seu myspace de les últimes fotos extretes del videoclip de la nova cançó "A City on Fire".[19] La cançó va ser tocada per primera vegada durant el xou d'Annie Mack a la Radio 1 el 19 d'octubre del 2009. Es va lliurar com a senzill el 20 de desembre del 2009[20] només disponible com a descàrrega digital, arribant al número #166 a la llista de senzills britànics, i al número quatre i número deu a la llista britànica de rock britànica i llista britànica d'Indie respectivament. [21][22] La banda finalment va llençar l'edició deluxe de "Be Human" l'1 de març de 2010.

Poc després de treure aquest nou CD, van començar a aparèixer rumors a la premsa britànica que Simpson estava a punt d'entrar novament a la seva anterior banda Busted.[23] Tot i així, aquest rumor el va desmentir ràpidament Simpson responent que: "Desitjo el millor per Matt i James tot el millor pels seus projectes futurs, però, quant al rumor, vull deixar clar que jo no tinc cap interès a retornar a Busted i mai el tindré."[24] La resta de la banda ha anunciat que es prendran un "temps de descans" durant el que queda de 2010 per treballar en els seus projectes, separats a la banda o personals, abans del retrobament l'any 2011 per començar a escriure el nou àlbum. El líder de la banda, Charlie Simpson, ha començat a treballar en un àlbum acústic on ho fa com a solista, mentre Alex Westaway i Dan Haigh completaran la postproducció de la pel·lícula de la banda i treballaran en alguns videoclips.[25]

Estil musical i influències[modifica]

La música de Fightstar generalment ha estat classificada dins el "post-hardcore".[1][26][27][28]

El gènere està descrit com un "equilibri entre la dissonància i melodia, en part mitjançant la canalització de la força i la rapidesa del hardcore en formes subtils de tensió i relaxació". També han estat etiquetats com a banda de "rock alternatiu"[3] i "metal alternatiu".[2] Darrerament, en el seu tercer àlbum,Be Human Fightstar, va ser classificat també com a "rock experimental" amb l'addició dels cors i els elements d'orquestra.[29][30] El vocalista, Charlie Simpson ha descrit l'objectiu musical de la banda com tractar de "combinar els tons clars i foscos, per fer una cosa, per una banda, completament brutal, explosiva i heavy, i per altra banda, una cosa realment delicada i bonic. Fightstar es dedica a la fusió d'aquestes coses".[27]

Durant el 2009, la Kerrang! Magazine va escriure sobre la banda, "Recolzat pel baixista Dan Haigh, el guitarrista Al Westaway i el bateria Omar Abidi, el seu primer EP va demostrar un amor pel post-rock, un so que ha donat forma a la banda malgrat els seus següents moviments més de heavy metal, hardcore i ara entrant en el territori del rock innovador. Ha sigut un viatge impressionant per Simpson, al començament rebut amb escepticisme i ara és considerat com el líder d'una de les millors bandes de rock del país. Ha sigut un viatge aconseguit a través de l'amor pur pel que fa, juntament amb el treball dur i una pell gruixuda".[31]

Pel·lícula[modifica]

In God We Trust[32] és una pel·lícula de terror encara no estrenada (també coneguda com a Human Instrumentality Project), dirigida per Alex Gingell i Philip Koch juntament amb Fightstar, amb Alex Westaway i Dann Haigh, que també apareixeran a la pel·lícula com també Charlie Simpson i Omar Abidi. Fightstar proporcionarà la música per la pel·lícula. La data de lliurament encara ha de ser revelada.[33]

Membres[modifica]

Membres actuals[modifica]

Registre[modifica]

Regne Unit (GB)[modifica]

Estats Units d'Amèrica (EUA)[modifica]

Premis[modifica]

Títol Premi Treball nominat Resultat
Kerrang! Awards Millor Nova Banda Britànica (Best British Newcomer) Fightstar Nominats
Kerrang! Awards Millor Banda Britànica Fightstar Nominats

Discografia[modifica]

Àlbums[modifica]

Any Detalls de l'àlbum Posicions a les llistes
UK
[34]
2006 Grand Unification 28
2007 One Day Son, This Will All Be Yours
  • Released: September 24, 2007
  • Label: Gut
27
2009 Be Human 20

Senzills[modifica]

Per ordre cronològic:

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Biografia de Fightstar». All Music. [Consulta: 29 gener 2009].
  2. 2,0 2,1 «Llista de bandes > Metal alternatiu > Fightstar». Spirit-of-Metal.com. [Consulta: 3 setembre 2009].
  3. 3,0 3,1 «Biografia de Fightstar». Music Might. [Consulta: 15 juliol 2009].
  4. «Crítica de Be Human». Rock Sound. [Consulta: 15 juliol 2009]. (anglès)
  5. «Fightstar». Rate Your Music. [Consulta: 21 juliol 2009]. (anglès)
  6. «Entrevista a la banda». Youtube. [Consulta: 22 abril 2009]. (anglès)
  7. 7,0 7,1 «ENTREVISTA: Fightstar». Yorkshire Evening Post. [Consulta: 29 gener 2009]. (anglès)
  8. «Adjudicació de Fightstar com la millor banda». CBBC. [Consulta: 15 juliol 2009]. (anglès)
  9. «Fightstar end Island Records contract». Digital Spy. [Consulta: 8 setembre 2006].
  10. «Biografia de Fightstar». NME. [Consulta: 15 juliol 2009].
  11. «Fightstar torna amb la descàrrega lliure». tourdates.co.uk. [Consulta: 23 abril 2007]. (anglès)
  12. «Fotografies de Fightstar al Greenbelt Festival». www.flickr.com/photos/greenbelt.
  13. «Fightstar titula el següent àlbum "Be Human" Release Date & Single Details». Melodic.net. [Consulta: 15 gener 2009]. (anglès)
  14. «Jason Bowld i Fightstar - "The English Way" (en directe)». YouTube. [Consulta: 10 maig 2008].
  15. «Fightstar ho fa a la manera anglesa (Fightstar do it The English Way)». Female First. [Consulta: 27 octubre 2008]. (anglès)
  16. «Es lliura el senzill Never Change». HMV.com. [Consulta: 20 juliol 2009]. (anglès)
  17. «Entrevista a Fightstar a Portsmouth Pyramids, 2 de Novembre del 2009». Southampton Solent University. [Consulta: 23 novembre 2009]. (anglès)
  18. «Entrevista a Fightstar». News of the world. [Consulta: 15 agost 2009]. (anglès)
  19. «Fotos del videoclip de Fightstar - "A City on Fire"». Fightstar. [Consulta: 19 octubre 2009]. (anglès)
  20. «Fightstar llença el seu nou senzill». Alt Sounds. [Consulta: 30 octubre 2009]. (anglès)
  21. «Top 30 de la UK Indie Singles Chart». BBC Radio One.
  22. «Top 30 de la UK Rock Singles Chart». BBC Radio One.
  23. Wightmana, Catriona. «Matt Willis desitja una reunió dels membres de Busted?». Digital Spy. [Consulta: 11 març 2010]. (anglès)
  24. «Charlie Simpson: No tinc cap interès en tornar a Busted». idiomag. [Consulta: 15 març 2010].
  25. «Entrevista amb els components de Fightstar». Norwich Gigs.
  26. «Article sobre Fightstar». Trustkill. [Consulta: 30 agost 2009]. (anglès)
  27. 27,0 27,1 «Article sobre Fightstar» (en anglès). Trustkill.
  28. «Informació del producte» (en anglès). Cduniverse.
  29. «Avaluació de Fightstar» (en anglès). Rocksound.
  30. «Fightstar, l'avaluació» (en anglès). Strangeglue.
  31. CHARLIE SIMPSON'S TREASURE CHEST (El Tresor de Charlie Simpson) - Un retrat íntim d'una vida en el rock, 3 juny 2009, p. 40 [Consulta: 1r setembre 2009]. 
  32. «H.I.P. The Human Instrumentaly Project». Horsie in the hedge. [Consulta: 17 agost 2009]. (anglès)
  33. «In God We Trust a IMDb». IMDb. [Consulta: 22 agost 2009]. (anglès)
  34. «Història de Fightstar a les llistes britàniques». Chart Stats. Arxivat de l'original el 2007-07-07. [Consulta: 15 setembre 2009]. (anglès)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fightstar Modifica l'enllaç a Wikidata