Vés al contingut

Fluoroleakeïta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralFluoroleakeïta
Fórmula químicaNaNa₂(Mg₂Al₂Li)(Si₈O22)F₂
Epònimfluor i leakeite rootname series (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusNorra Kärr, Gränna, Jönköping, Comtat de Jönköping, Suècia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.DE.25
Nickel-Strunz 9a ed.9.DE.25 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 9,7043(5) Å; b = 17,7341(8) Å; c = 5,2833(3) Å; β = 104,067(4)°
Grup puntual2/m - prismàtica
Grup espacialb2/m
Colorblau verds clar
Exfoliacióperfecta {110}
Fracturadesagregable
Duresa6
Color de la ratllablau verdós
Densitat3,14 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,632 nβ = 1,638 nγ = 1,643
Birefringènciaδ = 0,011
Angle 2Vmesurat: 98,0°, calculat: 95,5°
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) i aprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2009-012
Any d'aprovació2009
SímbolFllk Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La fluoroleakeïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del nom arrel leakeïta. Aquest mineral es va publicar per primera vegada com a fluoroaluminoleakeïta. El grup de la leakeïta va ser redefinit el 2012 i aquest mineral va passar a anomenar-se fluoroleakeïta. El mineral anomenat originalment d'aquesta manera es coneix ara com ferrifluoroleakeïta.

Característiques

[modifica]

La fluoroleakeïta és un silicat de fórmula química NaNa₂(Mg₂Al₂Li)(Si₈O22)F₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2009. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O11; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrohornblenda, ferrotschermakita, joesmithita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannil·loïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferrotaramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrocatoforita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, catoforita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita i ferroferriobertiïta.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta a Norra Kärr, al municipi de Jönköping, dins el comtat de Jönköping (Suècia), tractant-se de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències

[modifica]
  1. «Fluoro-leakeite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 gener 2020].