Vés al contingut

Ferroferricatoforita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralFerroferricatoforita
Fórmula químicaNa(NaCa)(Fe₄2+Fe3+)(Si₇Al)O22(OH)₂
Epònimkatophorite rootname series (en) Tradueix, Ferrós i Fèrric Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusflanc oriental de la Sierra de Maz, Villa Unión, Departament de Coronel Felipe Varela, La Rioja, Argentina
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.DE.20
Heys16.24.5
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 9,8270(7) Å; b = 18,0300(8) Å; β = 104,626(3)°
Grup puntual2/m - prismàtica
Grup espacialgrup espacial C2/m Modifica el valor a Wikidata
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,640 a 1,681 nβ = 1,658 a 1,688 nγ = 1,660 a 1,692
Birefringènciaδ = 0,020
Angle 2Vcalculat: 36° to 72°
Dispersió òpticar < v forta
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2016-008
SímbolFfktp Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La ferroferricatoforita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del nom arrel catoforita.

Característiques

[modifica]

La ferroferricatoforita és un amfíbol de fórmula química Na(NaCa)(Fe₄2+Fe3+)(Si₇Al)O22(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Aquest mineral es va definir com a ferricatoforita l'any 1978 i en la nomenclatures dels amfíbols de 1997. El grup de minerals de la catoforita va ser redefinit en la nomenclatura dels amfíbols de l'any 2012, i aquesta catoforita amb Fe2+ i Fe3+ dominants porta des de llavors el nom actual: ferroferricatoforita. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2016.

Els minerals del grup de la catoforita són amfíbols de sodi-calci definits amb A(Na+K+2Ca)> 0,5 apfu i 0,5 apfu < C(Al+Fe3++2Ti) < 1,5 apfu. Aquesta espècie està definida amb sodi dominant en la posició A, amb ferro dominant en les posicions C2+ i C3+, i amb el grup OH dominant en la posició W.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ferroferricatoforita pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O11; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrohornblenda, ferrotschermakita, joesmithita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannilloïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferro-taramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferrikatophorita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, katophorita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·lecciona del Museu de mineralogia "Dr. Alfred Stelzner", de la Universidad Nacional de Córdoba (Argentina), amb el número de catàleg: ms003341.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta al flanc oriental de la Sierra de Maz, a Villa Unión, al departament del Coronel Felipe Varela (La Rioja, Argentina). També ha estat descrita a Xiangshan (Hebei, Xina), al dipòsit de niobi i zirconi d'Abdong (Província de Kangwon, Corea del Nord) i al massís de Khibini (óblast de Múrmansk, Rússia).

Referències

[modifica]
  1. «Ferro-ferri-katophorite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 novembre 2016].

Enllaços externs

[modifica]